La corrupció del poder, el poder de la corrupció

La corrupció torna a ser notícia a Sant Cugat. Qualsevol persona mínimament sincera ja sap i reconeix que Convergència (que ara s’amaga sota el nom de Junts per Catalunya/Sant Cugat) és una màfia dedicada a robar-nos i que el “Padrino” de Jordi Pujol va crear tot un entramat de robatoris a la població que s’ha allargat durant anys. Sobre el cas concret de Sant Cugat no afegirem res més que no s’hagi dit, ja ho explica magistralment en el seus articles Jordi Pascual i, per tant, no ens posarem a donar detalls que ja totes coneixem. Ara bé, sí que afegirem algunes consideracions més generals sobre el tema.

Per començar creiem que s’ha de criticar el tracte mediàtic que es dona dels casos de corrupció des de la majoria de mitjans de comunicació. Per un costat solen treure les notícies en moments propicis per als partits, quan hi ha altres temes més rellevants i el tractament que en fan construeix un relat que excusa al partit dels seus crims, responsabilitzant-ne uns pocs responsables, com si fossin “pomes podrides”. Les grans empreses són accionistes de la majoria de mitjans i els partits polítics els donen subvencions milionàries, no és estrany doncs que els mitjans siguin una eina més al servei d’aquesta màfia.

Però el que més ens preocupa és que caiem sempre en la trampa d’acusar a unes poques persones o a un partit d’unes pràctiques corruptes que se suposa que són “excepcionals”. Ens oposem frontalment a aquest paradigma. La corrupció és implícita al sistema capitalista i a l’Estat, la corrupció no és l’excepció, és la norma. I tots els partits que ara s’afanyen a criticar la corrupció de Convergència són els mateixos que han tingut casos en el passat. I si no n’han tingut és perquè no han tingut la possibilitat. Qualsevol partit, per molt “progre” que es presenti, quan porta un cert temps al govern comença a reproduir les mateixes pràctiques, l’única diferencia és quant de temps triguen en donar-se i la magnitud del robatori. Nosaltres ens resignem a haver d’escollir qui serà qui “menys ens robarà”, volem que deixin de robar-nos. Però no només això, la corrupció va més enllà de les comissions il·legals, també implica contractacions “a dit”, promoció de les “amistats”, contractes sota mà i un llarg etc. Absolutament tots els partits participen d’aquestes pràctiques, que és el que els permet sostenir un gran gruix de gent que no treballa més que en “política” i en la burocràcia tant institucional com partidista. Totes  les persones “alliberades” pels partits viuen a costa nostra.

Per tant, el problema de la corrupció no és que hi hagi governants corruptes, sinó que hi hagi governants. Sempre que hi hagi persones que governen a la resta i que controlen el seu destí, hi haurà corrupció. Si no volem que ens robin, hem de recuperar el control sobre les nostres vides i impedir que hi hagi gent que viu a costa del nostre treball, ja siguin polítics o empresaris.

A més, ens fixem molt en els casos de robatori “il·legal”, però ens fixem molt poc en el robatori legal que suposen els impostos i l’Estat en general. La gran mentida que sustenten tant neoliberals com socialdemòcrates és que el capitalisme funciona com a sistema econòmic. La realitat és que el capitalisme no és un sistema de producció, sinó un sistema d’apropiació. El capitalisme, les grans empreses, les persones riques… extreuen els seus beneficis del robatori de recursos naturals, de l’apropiació de terres que eren d’ús comunal, del treball de cures no pagat de les dones, dels salaris de misèria que ens paguen a les persones treballadores, de l’esclavitud de persones arreu del món, dels milers de milions d’euros de subvencions que reben dels Estats… El paradigma bàsic d’enriquiment del capitalisme no és la producció sinó el robatori de coses que són de totes; es privatitzen els beneficis, se socialitzen les pèrdues.

Totes sabem que les classes benestants no paguen impostos, que tenen mecanismes per lliurar-se’n (SICAV’s, paradisos fiscals, etc.). Per tant, els impostos els paguem les classes treballadores i per a què serveixen? Doncs per a enriquir encara més a les riques. Més de 40.0004 milions d’euros va regalar l’Estat espanyol als bancs des de la crisis del 2008. Si l’Estat redistribueix la riquesa en algun moment no és per “justícia” sinó justament per mantenir la pau social i una situació injusta. No podem confiar en l’Estat la redistribució de la riquesa.

Que no se’ns malinterpreti, que les riques paguin més impostos no ens sembla malament, però no és el nostre objectiu; el que volem és que no hi hagi riques ni pobres i plantejar que els impostos són justos és fals. Els impostos serveixen per alimentar l’Estat, que és la maquinaria d’opressió que manté les nostres cadenes. L’única via real és la revolució.

Algú dirà: està molt bé això que dieu, però què fem ara?

Doncs organitzar-nos entre totes de forma directa i horitzontal. I aconseguir justícia. Les persones que ens han robat tenen noms i cognoms, formen part d’una organització criminal que s’anomena Junts per Catalunya. Algunes són veïnes, algunes són conegudes. Fem que sentin el rebuig popular.

Nosaltres no volem disculpes, exigim que Convergència es dissolgui i retorni els diners. I no només això, que torni els diners amb interessos, no pot ser que el càstig per robar a tota una ciutat durant dècades sigui sols tornar la mateixa quantitat.

Batzac Vallès

Notícies relacionades