La limitació del nomenament de càrrecs a dit, per Joan Carles de Blas

Les administracions públiques s'han de guiar i regir per la normativa que està en vigor i amb les modificacions que van produint-se donada l'acció de les cambres que van legislant.

Tota llei com a convenció humana sorgida d'un parlament pot ésser modificada, derogada o creada de nou amb els consensos pertinents.

Pel que fa als càrrecs que es poden nomenar a les administracions públiques a través dels seus representants polítics i autoritats de forma directa, només els ha deixat la darrera modificació normativa al respecte d'octubre de 2015, la figura del personal eventual en càrrec de confiança o assessorament. Nomenament o cessament directe que pot fer l'autoritat pública de l'administració corresponent sense cap mena de concurs segons estipula l'article 12 de la llei orgànica de l'estatut bàsic de l'empleat públic.

No és el cas del personal eventual directiu, que ha de ser designat mitjançant concurs públic en el que es garanteixi la publicitat i concurrència en el mateix i atenent als principis de mèrit, capacitat i idoneïtat dels participants.

Tot canvi normatiu sempre respon a propostes de col·lectius que de vegades arriben a poder establir articulats en els textos legals, que fan canviar o haurien de fer canviar dinàmiques o maneres de funcionar de les administracions. Sempre hi ha els recursos garantistes per poder impugnar aquelles resolucions que presentin dubtes i de fet hi han els mecanismes de procediment administratiu per aclarir-los per part d'aquestes.

Els cossos de funcionaris de les administracions públiques van ser escoltats, i ateses algunes de les seves reivindicacions en forma d'article 13 de la llei orgànica de l'estatut bàsic de l'empleat públic, entre d'altres. Molt funcionariat amb carrera administrativa veia trencada la seva possibilitat de promocionar a nivell directiu abans d'aquestes modificacions legislatives, veient com ocupaven aquests llocs directius, i segueixen ocupant en molts casos, personal eventual de confiança nomenat directament per l'autoritat pública de l'administració corresponent sense cap mena de concurs.

El nomenament de personal eventual directiu en les administracions públiques cada cop anirà més lligat a processos de designació mitjançant concurs públic perquè així ho determina la normativa vigent. L'àmbit polític quedarà reduït als càrrecs electes i al seu personal eventual de confiança o assessorament però sense funcions directives en cap cas.

Joan Carles de Blas, llicenciat en Filosofia i màster en Polítiques Públiques de Seguretat

Notícies relacionades