"Independència de Catalunya, l'aigua i el bé comú" Guillem Suñol

És un fet que la gestió de les polítiques hidràuliques i hidrològiques a bona part de la Península Ibèrica –de fet parlem de Spain is diferent- no clama per la cooperació en l’àmbit europeu. Hi ha un Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente que controla les Confederacions Hidrogràfiques amb mà de ferro, ho podem constatar a partir del que es recull a la web de la Confederación Hidrográfica del Guadalquivir:

“Per evitar l’aval de l’Estat en els emprèstits, se’ls concedeix l’usdefruit dels salts de peu de presa en què disposin o construeixin, i participació en l’augment de contribucions per el de la riquesa creada, atorgant-los així les degudes garanties de mode que puguin apel·lar al crèdit.

Anys més tard, al 1934, s’inicia el procés de restabliment de les Confederacions Hidrogràfiques en reorganitzar-se, per Decret de 19 de febrer, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, a la qual seguiran altres Confederacions.

Passada la Guerra Civil Espanyola, per ordre ministerial del 17 de gener del 1942, en cancel·la qualsevol vestigi de representativitat als òrgans del govern de les Confederacions Hidrogràfiques que es converteixen en organismes funcionarials, quedant les seves funcions reduïdes al projecte, execució i explotació de les obres hidràuliques.”

Com podeu veure, consagració del “principio de pandereta” a partir de la estatització de les aigües, en tota la mesura. Tots recordem com a l’educació franquista ens feien recitar de carrerilla “los cinco rios de España”, és a dir Ebre, Douro-Duero, Taxo-Tajo, Guadiana i Guadalquivir. Exceptuant el Riu Ebre, són compartits físicament amb la República de Portugal, però si mireu les webs de les confederacions no veureu cap participació portuguesa en les confederacions hidrogràfiques esmentades (Duero, Guadalquivir, Tajo, Guadiana i Ebre).

I de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, què podem dir? A part de veure una web que no recull tampoc les llengües catalana i aragonesa –objecte de “especial protecció” segons la constitució espanyola vigent- tampoc veiem que es pugui participar en l’elecció dels organismes per part dels usuaris, productors, etc.

Fa anys que miro exemples internacionals, la problemàtica que envolta a l’Autoritat de la Conca del Riu Níger, inspirada en la Autoritat de la Conca de Tennessee aprovada mitjançant la Tennessee Valley Authority Act del 1933, aprovada per el congrés americà; podeu veure a Viquipèdia i la referència a l’autoritat de la Conca del Níger.

A on vull anar a Parar?

Observant la directiva marc de l’aigua de la Unió Europea aprovada l’any 2000, crec remarcable constatar aquest aspecte:

“Els Estats membre vetllaran perquè qualsevol conca hidrogràfica que comprengui el territori de més d’un Estat membre s’inclogui en una demarcació hidrogràfica internacional. A petició dels Estats membres interessats, la Comissió intervindrà per facilitar la seva inclusió en les esmentades demarcacions hidrogràfiques internacionals.

Cadascun dels Estats membres adoptarà les disposicions administratives adequades, inclosa la designació de l’autoritat competent apropiada per a l’aplicació de les normes de la present directiva en la part de qualsevol demarcació hidrogràfica internacional situada en el seu territori.”

Doncs bé, si anem promovent la Independència de Catalunya, i la fem efectiva, Portugal podrà moure fitxa en reclamar al Govern d’Espanya el desenvolupament de la directiva en els rius que son comuns a ambdós països, d’altra banda, hi haurà d’haver una autoritat internacional de la Conca de l’Ebre, formada per els governs de Catalunya i d’Espanya. Per tot això, el Gobierno del Pupitre Party (PP) no vol obrir el meló de l’aigua a d’altres Estats, per tal de mantenir la simbiosi franquista restauradora del 1942, que va treure poder executiu a les Confederacions, per tal de ser ministerialitzades per la dictadura franquista.

L’aigua és un bé escàs, i cal tractar-lo amb molta cura, el foment de l’economia del bé comú ha de permetre que la gestió de les aigües no caigui en mans privatitzadores i alienadores dels drets dels consumidors i usuaris. El PP no vol la Independència de Catalunya, perquè aleshores hauria de desenvolupar –i no només anunciar per a fer bonic- la Directiva Marc Europea de l’Aigua. Amb unes confederacions hidrogràfiques manden firmes des del Ministerio de Agricultura, el PP no vol canviar l’esperit franquista de la gestió de les aigües, per això ha vingut per decretazo un nou pla hidrològic que atempta contra els cabals de l’Ebre. Una Autoritat Internacional de la Conca de l’Ebre, formada per les representacions internacionals dels governs de Catalunya i Espanya, evitaria aquesta mena de barbaritats, i es farien polítiques més acostades a la realitat que ens envolta. No es pot dir des de certa opció política que es decidirà tot en abstracte, perquè si  no s’estudia la problemàtica de l’aigua en el conjunt territorial proper i europeu, es corre el risc de perdre el món de vista, i es causen danys irreparables al medi ambient, i això entén d’apropar Ciutats, Viles i Pobles en la gestió, no pas de crear ciutats mastodòntiques i allunyades de les diferents realitats properes que les envolten, com diu certa Caudilla Populista que vol colar una fantasmagòrica Europa de les Ciutats, sense tenir en compte que les migracions interiors van suposar el creixement poblacional de Barcelona, sense perdre els orígens del lloc.

Guillem Suñol, membre de l'ANC de Sant Cugat.

Notícies relacionades