"A la fresca davant d'una façana" Llorenç Serrahima

En el marc de  les Lectures a la fresca, el dijous dia 14 de juliol es va llegir l'obra “En pólvora”, d'Àngel Guimerà, a la plaça Pep Ventura de Sant Cugat. D'entrada, l'escenari oferia la primera sorpresa: semblava a mig muntar. Pla, molt ample, amb unes cadires apilades a un costat, un parell de bancs de fusta al mig, i una taula com de cuina amb un parell de cadires a l'altre. Sense cambra negre al darrere, deixant a la vista el carrer i la façana de la casa de l'altra banda. La banda sonora anuncià el començament de l'obra i els actors van fer aparèixer al nostre davant una fàbrica perfectament definida amb la seva coreografia. Llavors varem descobrir la primera habilitat de les directores: havien incorporat la façana de la casa a l'escenografia, aprofitant que la seva imatge s'esqueia perfectament a l'època de l'obra. 

Una obra que ens parla de conflictes socials, de l'etern enfrontament entre els treballadors i els amos. Van anar apareixent els personatges que Guimerà havia dibuixat tan bé. Una Taneta (Marta Uxan) modesta i innocent, molt convincent. Una àvia Gregòria (Carme Gonzàlez) que omplia molt bé el seu recó de l'escenari. Un Tomàs (Joan Berlanga) amb un triple paper difícil, com a pare de la Taneta amant i autoritari, com a obrer submís davant l'encarregat i com a veterà amb una certa autoritat moral davant dels seus companys. Un Francesc (Guillem Mariné) molt ben resolt, amb el punt de mala llet que havia de tenir un encarregat de fàbrica llavors. Un Marcó "en Pólvora" (Guillem Balart) a qui li va costar una mica entrar en ritme, però que aviat va dibuixar-se com tots els demés i un Toni (Oriol Escalé), el seu amic, que de seguida va mostrar el seu geni. Al seu voltant, els altres personatges secundaris, obrers de la fàbrica i veïns del poble que acabaren d'encaixar bé totes les peces de la representació: en Ramón (Josep Bisbal), en Vileta (Ignasi Bassó), la Felícia (Tània Banús), la Mingueta (Encarna Adelantado) i el Vailet aprenent (Max Radford).

L'actuació d'aquest darrer mereix una menció especial. Sense text (que no sense paper), aquest vailet de només 11 anys va fer una actuació molt maca, sempre atent i responent molt bé a tot el que passava al seu voltant. L'obra va tenir un ritme adequat a la tragèdia que s'anava gestant, sense perdre'l ni tan sols en les dues ocasions en que la pluja va aparèixer i no teníem clar si la representació es podria acabar o no. Ben resolt per part de tots els actors. Bonica la il·luminació, sobretot de la façana del fons i un bon control de so, tan dels micròfons dels actors com de les bandes sonores, cosa força important si tenim en compte que era una lectura a l'aire lliure.

Llàstima que l'escenari fos tan ample i l'espai destinat a la porteria de la fàbrica quedés tan en un extrem, fins i tot mig tapat per un dels pilars que sostenia el pont dels llums.  Això també va condicionar alguns dels moviments dels actors, pel demés molt ben dirigits. En definitiva, una altra bona lectura dels Amics de Pedra i Sang, amb una altra bona direcció, aquest cop de la mà de la Dolors i la Martina Vilarasau.

Llorenç Serrahima

Notícies relacionades