Espanya: una, grande y libre

És un concepte permanent en el temps: ja porto 70-75 anys amb el mateix (en tinc 82).

UNA: vol dir que ha d’haver unanimitat en allò essencial. Expressió clàssica: España es una unidad de destino en lo universal. Això mateix en la vesant territorial vol dir que es indesmembrable, indivisible.

GRANDE: Encara arrastren aires imperials.”Allò que varen ser”. No es volen adaptar a la realitat. Un britànic, amb un imperi perdut, ho te admès. I si se’n van Escòcia o Gal·les, li sabrà greu, serà encara menys Great Britain, però, ho te assumit en un món global. I és que té assumit també, que es legítim (ONU i demés organismes). Aquí, no (Madrid i sucursals).

LIBRE: Vol dir que els mandataris han de tenir les mans lliures per fer i desfer. Ningú ha de ficar el nas en els seus afers (que diuen son els nostres). Si ens fixem bé, sota formes democràtiques, això es porta a terme.

CONCLUSIÓ MEVA: per alliberar els espanyols, potser haurem de desfer Espanya, tal com s’ha d’entendre ara, segons el feixisme franquista (els seus successors, en alguns casos biològics). Els espanyols sols podran alliberar-se d’aqueix jou si acabem amb tot això. Ara tenen una bona ocasió.

El feixisme franquista ens aportà: 114.266 desapareguts i 1.717 afusellats al Parapeto. El PP es nega a fer res per dignificar les víctimes i rescabalar els familiars.

Roger Caballé

Notícies relacionades