El vot de menys a més humà

Fa uns dies que rebo propaganda electoral a la bustia. El format de sempre amb la informació de sempre i que genera el residu de sempre. Tot i així la miro amb interès. No han arribat tots els que esperava. Aquest any es una mica diferent. Trobo insulsa la benvolença dels partits que fan la feina de facilitar-te la llista al Congrés amb el corresponent embolcall i també t’estalvien la tasca de marcar-te les ‘X’ a la casella del Senat. Pots veure qui hi ha a les altres candidatures, amb la creu buida, és clar. Primerament la curiositat em fa buscar els partits més minoritaris, aquells que no surten als mitjans, i que potser ni existien per a molts. Per sort hi ha de tots els colors però, no sempre amb la mateixa presència, a les xarxes o quan t’encaparres en que només hi ha 3 o 4 partits. Val a dir que no hi ha més cec que el que no hi vol veure.

En paral·lel, un parell de bons amics m’envien una foto innocent amb la llista del Senat feta amb el mòbil. Un és veí de Sant Cugat i l’altre viu a Barcelona. Tots dos –sabent que soc molt de la conya– em punxen si és cert que hi ha una persona que es diu com jo i que surt a la llista del Senat per PACMA. Els hi segueixo la broma tot i que saben des de fa temps el que defenso i represento. Un em diu que molt orgullós em posarà la creu ja que vol votar persones –fent crítica a que votem receptaris de gent desconeguda excepte els caps de llista– i l’altre amb el que tinc un compromís professional al juliol, es preocupa que hagi que marxar a Madrid. Tots dos tenen el cor dividit i jo conscient que no són 100% de PACMA, saben que som un partit creixent, conscient i preocupat. Cada vegada som menys desconeguts i per on passem no creixen espines. Ens agrada parlar de revolució –com allò que canviarà per sempre i no tornarà a ser com antuvi–. Igual que la Revolució Industrial –beneficiosa o no– va promoure uns canvis unidireccionals o com la revolució de la informació, entre d’altres. Més enllà d’aquesta revolució, parlem de reevolució, un neologisme que mescla revolució i evolució. No dona per més comentaris si encara no heu vist l’espot. Us ho recomano.

Aquesta reevolució te una llavor a la Ley Cero coneguda per tots els partits amb representació i també accessible en tot moment per llegir-la. Aquest paraigües dona peu a tot un seguit de punts que defensem i que conjuguen també el medi ambient i la justícia social. És totalment compatible –i recomanable– entendre que el benestar que defensa PACMA, passa obligatòriament pel suport biofísic i tots els essers vius que en formen part.

Per la meva part, amb els poc temps que porto, he crescut molt com a persona, pel fet de conèixer gent amb la que aprens i coincideixes, amb la que pots explicar les vivències i tornar a aprendre de les seves reaccions. Sempre creixent i omplint un espai abandonat per la resta de partits, sense oblidar les necessitats presumptament defensades per la resta de grups. En aquest sentit, tot i la energia posada, mai he volgut ser imatge ni cara visible. Inicialment vaig demanar romandre en la banda del medi ambient, temes de caça i energia (a nivell emissions i a nivell pobresa energètica, eficiència de les ciutat, etc.). Ara estic passant per la coordinació de Barcelona amb un equip extraordinari. En el moment precís em vaig fer enrere a les llistes, per això que explico i amb raó per qui és molt més mereixedor d’aquesta labor. En qualsevol cas, el Senat –aquella cambra desconeguda per molts– és un bon lloc per aportar a PACMA i que no és tan mediàtic, tot i tenir molta importància en el funcionament i l’aprovació de les lleis, tan necessàries.

A la meva escala local, i el meu entorn. Tot i viure en una ciutat privilegiada d’entorn natural, queda molt per fer. Una gestió dels recursos de manera eficient, començant per l’aigua, repensar el model vegetal i de parcs que es promou a la ciutat, que més aviat no son d’estada i si de sobrerepresentació i reclam.

Tot i ser elements de repercussió nacional, defensem la seguretat social pels animals, amb el suport d’una fiscalia contra el maltractament animal. Podem extreure casos al nostre municipi pels quals no tenim lleis i establir protocols per defensar estructures familiars que contenen animals (casos de violència de gènere amb animals relacionats, o el decés de persones amb animals i sense família propera).

Defensem un suport al comerç local i sostenible sota els principis bàsics de la sobirania alimentària i de baix impacte energètic, ja sigui per la proximitat com per la consecució i els seus processos. Una producció que ja es desenvolupa poc a poc, però que ha de tenir molt més suport amb una demanda real i no només d’aquelles butxaques que s’ho puguin permetre. Fer-ho extensible a les escoles i menjadors.

 

Busquem models culturals i festius alternatius al voltant de la pirotècnia i el destorb del medi natural. Activitats amb residu zero i sense contaminants ambientals, sensorials o actes discriminatoris.

Estem totalment en contra de la caça, a Collserola i arreu. Queda demostrada l’eficiència de la gestió ètica, de la que som un model i que val per reforçar el convenciment de tot el que gira al seu voltant: contaminació del medi amb munició, ús d’animals a les batudes, pertorbació del medi, consum de recursos públics amb un rendiment proper a cero, descontrol en la gestió post-execució, introducció exemplars de forma forçada, per excusar la caça, etc.

Finalment el que engloba tot és l’educació ambiental a les escoles i de reciclatge per a tothom. El món canvia i evoluciona i hem de romandre a l’alçada del que demanda el nostre planeta, la responsabilitat que exercim sobre el medi i els animals, sense oblidar el respecte mutu.

Per tot i molt més, crec en PACMA i accepto la candidatura, orgullós i amb la reevolució ben present, a casa, al meu carrer, al barri i al municipi i per suposat a tot el planeta.

Alex Cuesta, santcugatenc candidat al Senat per PACMA

Notícies relacionades