Rafa Usero "El que costa tornar a l'escola"

Cada any, pel setembre surten aquesta mena d’estudis sobre el que costa als pares i tutors enviar els nens a l’escola.

Busquen una mitjana entre els costos més elevats i els més baixos. Les mitjanes, com sempre, acostumen a falsejar la situació real. Perquè hi ha escoles per a gent de renda molt alta i per a pares d’economia molt baixa i necessitats d’ajut.

En una notícia publicada al diari Ara del dia 1 de setembre parla d’un estudi “online” fet per Ofertia on estableix que cada família gastarà 433 € per fill aquest curs. Desglossa aquesta quantitat en 173 € en llibres, 75 € en material escolar, 65 en matrícula i 120 per activitats extraescolars.

Anem a pams. Els llibres, certament, són cars. Haurien d’estar subvencionats al 100%. Només en temps de la Segona República es va aconseguir. Després, la iniciativa d’alguna Administració local ha fet ajuts puntuals.

Desconec quin tipus de material han avaluat en aquesta partida. Llapis i colors? Fulls i carteres noves? Xandalls i sabatilles d’esport que després fan servir com a vestimenta habitual? En el meu temps de mestre en actiu les AMPAs organitzaven i aconseguien material que els aconsellàvem. Després, però, trobaves aquelles famílies que havien anat per lliure i et venien els alumnes amb un munt de material innecessari.

Les matrícules, cal dir-lo, no existeixen a l’escola pública. És una fal·làcia fer la mitjana en aquesta partida.

De les activitats extraescolars cal molt a dir. Caldria tot un article sencer. Crec que l’Administració se n’hauria de fer càrrec. Caldria no abusar-ne; perquè hi ha canalla que no para a casa. A més, els nens necessiten jugar. Forma part del seu aprenentatge.

A Sant Cugat vivim aquesta gran diferència entre escoles i escoles. Hi ha escoles que, com els pisos, són d’alt estànding. Hi ha la falsa creença que, a les escoles de pagament, ensenyen més i millor. Després els veus pel carrer uniformats i fent bretolades... Voleu dir que les famílies que porten els fills a aquesta mena d’escoles, els angoixa tant la despesa escolar?

En canvi, hi ha al nostre poble una bona colla d’escoles públiques, que potser no tindran els mitjans de les altres, potser no aprofundiran tant en les diferents matèries -la qual cosa dubto- però s’hi deixen la pell i l’ànima en formar persones ciutadanes. Els eduquen en el sentit de ser austers, en reutilitzar, reciclar i compartir el material i els llibres. En dono fe, ja que he visitat unes quantes darrerament.

Una cosa és fer propaganda municipal de les escoles públiques -els nostres polítics estan obligats a pintar-lo tot de color rosa- i altra constatar l’esforç, no sempre reconegut, d’uns mestres sovint poc reconeguts.

Rafa Usero

Mestre jubilat i actor

Notícies relacionades