"Creix la percepció d'incivisme als barris de Sant Cugat" Joan Carles de Blas

Si partim de l’acceptació de que tenim com a necessitat existencial social de l’ésser humà una tendència a protegir-nos de l’agressivitat dels altres éssers, per tant, necessitat de seguretat física i psicològica, l’incivisme seria un comportament que es dóna en determinades persones que trencaria l’equilibri social que ens proporciona seguretat i l’equilibri de l’entorn públic i privat que ens acull i ens ajuda a sentir-nos millor. Entorn local del qual ens sentim partícips i en què ens reconeixem i ens reconeixen.

De què ens pot servir fer aquest plantejament del suposat problema d’inseguretat basat en un augment de la percepció de l'incivisme als barris, si com per ell mateix apunta, la solució no és tant un problema de seguretat, sinó més aviat d’educació i bones pràctiques, o potser, no és ni de seguretat en exclusiva, ni d’educació en exclusiva i s’han d’afegir altres àmbits que han d’aportar més llum des d’altres disciplines al problema de l’incivisme?

Potser és hora d’obrir el zoom i fer un gran esforç de diagnosi que impliqui transversalitat i implicació a tots nivells de la resta d'àrees municipals i altres actors.

Es tractaria, doncs, de cercar en el problema de l’incivisme aquells punts de fractura en què esclaten –en forma de violències– els conflictes generats en les relacions socials que es donen a la ciutat de Sant Cugat.

Per tant, cada acte incívic com a manifestació de violència, en tant que manifestació d'un comportament socialment no acceptat, suposa el punt de combustió d’un conflicte específic, la seva manifestació extrema, que ha d’ésser tractat en cada cas amb una estratègia adient.

Hi ha molta feina a fer per part de tothom.

Joan Carles de Blas, llicenciat en Filosofia i Màster en Polítiques Públiques de Seguretat

Notícies relacionades