Conèixer altres cultures t'ajuda a conèixer-te

Conèixer en primera persona la Comuna de Boughriba, al Marroc, una experiència inoblidable d’una estudiant de Segon de Batxillerat

Com la majoria de companyes del viatge, abans d’anar al Marroc jo era una gran desconeixedora d’aquest país. I ho dic amb un important to d’autocrítica. Com pot ser que no conegués el país d’on havien arribat la majoria de companys migrants de l’institut? No és, això, xenòfob?

En el món de l’educació, en el lleure, els esplais, d’on vinc jo, sempre hem tingut aquesta gran obsessió de ser inclusius: que si als esplais només hi va la classe mitjana blanca, que si no som representatius de la realitat de les nostres ciutats, que si volem obrir-nos a altres sectors de la població... I tot això ho diem des del pur desconeixement d’altres realitats.

El viatge al Marroc a mi em va servir, en aquest sentit, com una bufetada a la cara. Des del primer dia van desmuntar tots els prejudicis que nosaltres havíem pogut generar respecte la cultura marroquina. Vam conèixer persones amb les mentalitats més rebels que us pugueu imaginar a Alhuceimas amb Azir, just coincidint amb les revoltes al Rif i coneixent, de fons, quin és el seu conflicte amb el govern marroquí.

També vam al·lucinar amb l’ecoescola on ens va acompanyar l’ONG AHLAM, que en àrab vol dir “somnis”. Les aules eren enormes i lluminoses, estava plena de vegetació (alguna plantada pels infants) i tot l’edifici estava optimitzat per ser el màxim ecològic possible. Sens dubte, aquells infants creixeran amb una sensibilitat mediambiental única.

Les organitzacions locals són molt importants per poder teixir relacions de desenvolupament en la seva societat. Una altra organització que vam conèixer i que té gran pes és Homme et Environnement (HetE), que es basa en l’àmbit de sostenibilitat. Vam conèixer com treballen en zones rurals per pal·liar el dèficit d’infraestructures que tenen les comunitats educatives. A més, HetE duu a terme activitats de sensibilització a les escoles sobre higiene i sobre preservació de recursos naturals. L’Ajuntament de Sant Cugat ha tingut una llarga vinculació amb el treball d’aquesta entitat local.

Però si alguna cosa m’he endut del Marroc és el preciós sentiment d’hospitalitat que sempre tenen a totes les cases. El viatge no em va respondre totes les preguntes que jo tenia sobre la inclusió als esplais (massa agosarat), però si que va canviar la meva mirada. Evidentment, recomano a tothom viatjar i posar-se les ulleres “anticolonialistes” i rebre les bufetades a la cara que vam rebre nosaltres. Perquè, tal com ens van dir la primera nit, a la casa rural del Gite, prop de Nador, després de menjar tagine i envoltats de te, fent el sobretaula abans d’anar a dormir: conèixer altres cultures, t’ajuda a conèixer-te a tu mateixa.

Clara Bricullé Colomer, estudiant i col·laboradora de l’Assemblea de Cooperació per la Pau

Notícies relacionades