Comiat de la Junta Provisional de la Plataforma de Pensionistes

Benvolguts i benvolgudes pensionistes:

Amb l'Assemblea Extraordinària del passat 18, hem completat un cicle, hem cremat una etapa.

Al llarg de la nostra vida, moltes vegades tenim la sensació de tornar al punt de partida: quan neixen els nostres fills, quan canviem de treball, quan anem a un altre habitatge o quan ens jubilem. Sempre sembla que tornem a la casella de sortida.

Però no és bé així, perquè aquest aparent retorn al punt de sortida, ho fem trepitjant un graó una mica més alt: sabem més, tenim més experiència, potser som més pacients o demostrem millor els nostres afectes...i moltes coses més.

Amb la nostra Plataforma passa una cosa semblant: sembla que avui tornem al punt d'inici. Però, si mirem el que érem un any enrere, veurem que en aquest temps hem fet quantitat de coses importants com mobilitzar-nos i sensibilitzar tota la població; no hi ha cap dubte que ens coneixen més al poble. Hem renovat la Junta. També estem millor organitzats, comptem amb un Model d'Organització àmpliament democràtic on s'estableix que és el que hem de fer, com l'hem de fer i amb quines eines.

O sigui que és enganyós això de tornar al punt de partida; tornem sí, però sempre un esglaó més amunt.

Avui acabem un procés en el qual queda clar que la nostra plataforma és l'única i legítima representació de totes i tots els pensionistes de Sant Cugat.

A partir d'aquesta constatació, hem de defensar la seva unitat contra vent i marea, sense que res la divideixi, afebleixi o la faci dubtar dels seus objectius. Aquesta unitat s'enforteix remant tots en la mateixa direcció. Ara i més que mai una vegada assumida la nova Junta, tots hem de posar-nos darrere d'ella com un sol home. O com una sola dona, com preferiu.

En aquest moment estem vivint una situació política general, que podríem dir, és molt volàtil. No sabem que passarà. El que sí que sabem és que sobre el futur de les pensions públiques hi ha molta incertesa, la mateixa que sobre la sanitat, l'educació, la dependència, i tot el que és públic.

Tot depèn en gran manera cap a on vagin els esdeveniments: no tenim assegurada la pujada per l'any vinent segons l'IPC, no van derogar la llei de sostenibilitat, no han inclòs les pensions en els pressupostos generals de l'estat com un dret constitucional. El Pacte de Toledo, organisme que fa recomanacions al govern perquè pugui legislar, s'ha tancat sense acord, sense que cap de les nostres reivindicacions hagin estat recollides.

Enfront d'aquesta situació hem de tenir molt clar que depenem de nosaltres mateixos, aquesta és la nostra força. Hem d'arribar a més pensionistes i no pensionistes; no esperem a veure com un dia 25 ens han ingressat només la meitat de la pensió. La mobilització és la nostra única garantia.

Hem de participar activament en les activitats, comissions, grups de treball de la Plataforma. La Junta no ens salvarà; ens salvarem nosaltres mateixos.

Hem de tenir presència al carrer, participant en repartiment de fulls volants, cartells, concentracions, manifestacions. Els governs només reaccionen quan veuen molta gent al carrer; mai ens han regalat res i ara tampoc ho faran.

I recordem sempre que en l'àmbit local, aquest ajuntament o un altre, pot aconseguir millorar la nostra quotidianitat, però el futur de les pensions es juga a 600 kms d'aquí, no ens equivoquem.

Una afectuosa salutació i moltes gràcies a tots i totes pel vostre esforç.

La Junta que va cessar el 18 de febrer, Pensiniostes de Sant Cugat

Notícies relacionades