"L'Avinguda de l'Esquerra" Dionisio Giménez

Qui pensi que els canvis polítics al nostre municipi vindran de la puresa energètica d’una determinada sigla (o sigles) és perquè no ha entès que el nostre temps, el que ens ha tocat viure, el que compartim amb la gent que ens envolta, va en una altra direcció, i reclama àmbits més amplis de subsistència. Aquest temps no és un carrer de direcció única, és transversal i casa malament amb els estereotips i els ancoratges del passat, per molt recents que siguin. Aquesta direcció urbana que reclamo es diu Avinguda de l’Esquerra. L’única alternativa avui dia per vèncer la dreta, que al nostre territori està representada per l’antiga CDC, i guanyar el govern local per a la majoria dels quals vivim aquí, en un mapa local en què Les Planes i La Floresta reivindiquen el dret a ser decisius. Aquesta aposta pel futur implica la modèstia (o la grandesa) d’entendre que la veritat – o la veritat a mitges, perquè de tot això estem fets – no resideix en un determinat programa polític de màxims, ni en l’essència de valors únics que, sent legítims i defensables, han de sumar-se a altres més modestos en una xarxa d’acords i principis que condueixin a aquesta unitat que proposo, la concreció de la qual ha resultat sempre un fiasco.

En la Transició existien 24 formacions que es disputaven l'hegemonia de l'esquerra al nostre país. Portem mig segle de desventures polítiques, de sectarisme i d'exclusions d'uns i d'altres. L'esquerra – almenys la que jo contemplo – té ara unes altres sigles, altra gent, un altre llenguatge i un nou codi de conducta basat en tot allò que és possible, allò que ens uneix, i que pot donar els seus fruits a la comunitat en què estem, la que forma part de la nostra realitat tangible i directa. Per això, el respecte als companys i companyes de viatge – encara que sigui el trajecte d'aquella altra estació –, no és només una regla de civisme, és – hauria de ser – la primera pedra per avançar en el futur que és avui.

Açò ja no és aquell vell edifici ple de petites finestres, en què cadascú de nosaltres treu l'altaveu del seu projecte i renta els seus encaixos en les diminutes rentadores particulars creient que renta més blanc, o la d'assistir al Primer de Maig amb els nostres distintius corporatius i amb l'ociosa creença que hem complit una jornada històrica. Penso que aquest altaveu a piles ha de ser (com ho creien els socialistes utòpics del segle XIX) un fòrum públic amb el so suficient per ser oïts i escoltats totes i tots els que aspirem a un canvi polític i social al nostre municipi.

És possible? Ho serà si atenem que el nostre compromís més legítim està amb la societat, i en especial amb la qual reclama la nostra atenció, solidaritat i suport; el que serà si entenem que les formacions polítiques, les del nostre àmbit, haurien de ser instruments per aconseguir-ho i no un fi en sí mateixes. Avançar en aquesta direcció no és una utopia, es tracta de baixar del tren, d'obrir la maleta de les possibilitats i compartir allò que serà útil per a concloure un viatge que se'm planteja complex, però no impossible: el de governar el nostre municipi per a la majoria dels que hi vivim aquí, i fer-ho des de l'esquerra. És possible que haguem de fer moltes parades en aquest recorregut, però val la pena intentar-ho.

Jo apel·lo a aquest propòsit, i ho faig des d'una perspectiva possible: la de conjugar en una Unitat d'Acció Política, en un programa municipal, totes aquelles forces locals del canvi. Això no significa renunciar al que som, al que creiem, al que ens distingeix en el terreny estratègic, sinó conjugar les voluntats per a un projecte conjunt que pot establir-se de mutu acord i que ha de contemplar, en el terreny polític, la legitimitat dels drets – i deures – de la nació catalana i la seva llibertat per elegir el camí que els ciutadans i ciutadanes escullin per a Catalunya. Però no només això. S'ha d'obrir l'Ajuntament per donar resposta als problemes i carències dels ciutadans que la dreta local no ha sabut donar en tots aquests anys.

Seria bo intentar-ho.

Dionisio Giménez, del Cercle Podem de La Floresta

Notícies relacionades