"Associació Cerdanyola Via Verda: fi de trajecte". Roger Caballé.

Amb aquest títol, dijous 2 de juliol, l’Associació convocava a la ciutadania de Cerdanyola a l'acomiadament de la seva activitat de 18 anys, llegint un Manifest i projectant unes imatges d’aquests anys d’activitat, on més de un(a) deuria recordar-les ( i veure en la seva persona el pas del temps) i després d'un breu col·loqui es podia recollir tota mena de fulls sobrants editats aquests anys, i s’acabà amb unes copes de vins dolços amb l’acompanyament sòlid adient.

L’entitat neix el 1997 quan el “FÒRUM TERRASSENC per a la protecció i ordenació del medi natural i del paisatge” publica un tríptic on s’advoca per la conservació d'un corredor biològic que anomenen VIA Verda Sant Llorenç - Collserola que permeti a la fauna d'ambdós indrets el lliure desplaçament i bescanvi genètic, garantia de conservació de les espècies. Aquest corredor es pot veure una nit des de La Mola de St. Llorenç mirant al Tibidabo on veurem un continu il·luminat de Matadepera a Sant Cugat per la dreta, i  per l’esquerra un altre de Castellar a Cerdanyola i en mig la foscor, per no estar urbanitzat: es la Via Verda Sant Llorenç - Collserola.

El rerefons era que, a part l’eufòria del boom de la construcció, seguia vigent el Pla General Metropolità de 1976 (el PGM 76) on es preveia que entre Sant Cugat, Bellaterra i Cerdanyola es construís una segona centralitat barcelonina catalana, que en alguns indrets anglosaxons havia reeixit . Era previst que aquí tinguéssim: una universitat, la Fira de Barcelona, la Ciutat de la Justícia i diverses Conselleries. El nom del indret: Centre Direccional Cerdanyola - Sant Cugat  perquè l’abast de la seva acció era supramunicipal i supracomarcal. Cap als anys 90 ja es veia que, tret de la Universitat, res de lo altre. S’emmirallaren en el “model Sant Cugat”, que de ser una població ¾ de la de Cerdanyola, ja l’havia superat en població i “en bo”.

Cap al 2.000 la lluita de la entitat era en tres fronts: un camp de golf projectat amb la corresponent urbanització de luxe als terrenys de Can Codina i Can Canaletes, indrets ara dins el Parc Natural, on la riera de Sant Cugat s’apropa a desembocar al riu Sec i aquest al Ripoll. Aquesta lluita s’acabà en victòria i el camp de golf “passà a millor vida”. Ens podem atribuir el triomf al 100%, tot solets.

Altre front el constituí el projectat Túnel d’Horta viari com el de Vallvidrera (i el projectat Túnel Central). Evidentment no s’ha fet i ara sols es parla d'un enllaç ferroviari, que possiblement enllaçarà Torre Baró amb Cerdanyola pel Coll de Montcada. Aquí el mèrit l’hem de compartir amb els veïns i l’Associació de Veïns d'Horta, a Barcelona.

El tercer front era que es pensava fer un continu urbà entre Cerdanyola i Sant Cugat. Això topava amb el corredor biològic “Via Verda Sant Llorenç - Collserola” al seu pas per Cerdanyola. El nostre projecte era preservar verd en una amplada de 2,5 kms. Definitivament 1 km. De promig (de 0,9 a 1,3kms.). Aquí ningú ens ha ajudat. Ni molt menys Sant Cugat que es qui es beneficia: son els terrenys que van de la carpa fins les primeres obres després de la carretera de Bellaterra.

Preservant o tenint cura del medi ambient apareix el 2004 l’afer dels abocadors tòxics, degut a una fuita com un petit volcà que escopí un líquid negre molt pestilent que serà el primer senyal de tot el que amaga un passat de corrupció i menyspreu per la salut ciutadana.

Fins aquí hem arribat. Fi de trajecte.

Roger Caballé

Químic

Podeu ampliar aquesta informació en la notícia dels nostres referents de CerdanyolaInforma.com

Notícies relacionades