Alimentem Collserola. Quin futur volem per la serra i el nostre sistema alimentari?!

El declivi del sector primari

Des de temps immemorials i fins fa poques dècades, les activitats agrícoles, ramaderes i forestals van constituir els principals usos de la serra de Collserola. El declivi de l'agricultura s'inicià, però, a finals del s. XIX, quan la plaga de la fil·loxera va acabar amb la vinya, que fins aleshores havia estat el conreu més estès. El segon revés important va arribar amb les polítiques de reforestació que es van impulsar a partir dels anys 1950 i que en bona part són les responsables de la fesomia actual de la serra, dominada per les pinedes de pi blanc.

Durant les últimes tres dècades s'ha accentuat la dinàmica d'abandonament de moltes de les finques que encara es cultivaven, principalment les dedicades al conreu de fruiters de secà i al cultiu de cereals a les parts interiors de la serra. Per la seva banda, l’activitat forestal va deixar de ser rendible a principis de la dècada de 1980, i en el mateix període la ramaderia també va esdevenir, poc a poc, una activitat marginal.

Actualment, la producció agrària professional al Parc Natural de Collserola es troba en una situació complicada. Les poques explotacions agràries professionals que funcionen dins el límits del parc (entorn una vintena comptant agricultura, ramaderia i apicultura) tenen en general un mida reduïda i una viabilitat precària, i en conjunt, produeixen un volum d'aliments força discret. La pagesia de Collserola afronta reptes molt importants, entre els que destaquen les dificultats per accedir a la terra; els danys als cultius que provoca la població de senglar; la disminució de la disponibilitat d'aigua; i el fet que les característiques del medi facin que a Collserola es practiqui una agricultura de muntanya, que per definició és menys productiva que la que es pot fer en altres indrets com ara el Parc Agrari del Baix Llobregat.

Per què cal reactivar l'agricultura i la ramaderia al parc?

El principal valor de Collserola és la seva diversitat biològica. Per conservar-la és imprescindible mantenir la diversitat d'hàbitats i el paisatge en mosaic que caracteritza la serra teixit amb retalls de bosc, brolles, màquies, prats, cultius, pastures, rieres i hortes. Així doncs, per tal de conservar els valors naturals de la serra, i els serveis ecosistèmics que ens brinda, és fonamental reactivar l'activitat agrària i silvopastoril, ja que és ella la que al llarg dels segles ha modelat el paisatge de la serra.

Alhora, el manteniment de l'agricultura, la ramaderia i la silvicultura és important més enllà de la seva contribució a la conservació de la biodiversitat de Collserola. D'ell depèn la preservació del valuós patrimoni agroalimentari de la serra i, sobretot, la possibilita per crear llocs de treball i per proveir d'aliments de proximitat, ecològics i de qualitat la ciutadania que habita els municipis del Parc Natural.

La promoció de la transició agroecològica del sistema alimentari

Els reptes que afronta la pagesia de Collserola són complexes i per superar-los és necessària la implicació de tots els agents socials del territori (pagesia, administracions públiques, entitats, comunitat educativa, comerços, restaurants, visitants del parc, consumidors/es...). Així mateix, per reactivar el sector primari d'acord amb els valors de sostenibilitat i equitat cal que posem en marxa un procés de transició agroecològica; és a dir, cal que emprenguem una transformació integral dels nostres sistemes alimentaris en base a les propostes de l'Agroecologia i la Sobirania Alimentària.

Aquesta és la doble premissa de la que parteix el projecte Alimentem Collserola. Promoció de la transició agroecològica a Collserola. La iniciativa va començar a caminar a mitjans del 2016 i està sent impulsada pel Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola (en el que participen els ajuntaments dels nou municipis del Parc Natural, l'Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya). L'entitat que fins ara ha dinamitzat i coordinat l'execució del projecte és l'associació Arran de terra.

La primera etapa de desenvolupament del projecte comprèn el període 2016 - 2020 i consta de quatre fases. La Fase I es va desenvolupar durant el segon semestre del 2016, amb la realització d'una diagnosi de la situació de la producció agrària professional que va permetre la identificació dels principals reptes que afronta el sector primari i la creació de tres grups de treball i un espai unitari de coordinació de la pagesia de Collserola.

La segona fase de treball és la de diagnosi i planificació participativa. En aquesta fase s'ha treballat, en primer lloc, en la identificació dels reptes i les potencialitats per a la transició agroecològica en cada un dels vuit àmbits del sistema alimentari de Collserola (producció professional, transformació, distribució i comercialització, consum, patrimoni agroalimentari, educació agroecològica i producció d'autoconsum). En segon lloc, a partir dels reptes i les potencialitats esmentades, s'està dissenyant el Pla d'Acció per promoure la transició agroecològica a Collserola (foment de la Producció Agrària Ecològica i de la incorporació de nova pagesia al sector; promoció dels circuits curts de comercialització –venda directa, grups de consum, mercats de pagès, agrobotiques, compra pública, menjadors escolars ecològics...–; impuls del consum de productes de proximitat, ecològics i de qualitat; suport a la producció d'autoconsum i a les iniciatives d'educació agroecològica; recuperació i posada en valor del patrimoni agroalimentari; etc.).

Per tal d'acomplir els objectius d'aquesta segona fase s'han creat dos espais formals de participació –la comissió de seguiment i el grup motor–, i a través d'ells s'ha vehiculat la participació dels diferents agents del territori –pagesia, educadores, tècniques, entitats, consumidores, administracions públiques...– en l'elaboració de la diagnosi i el disseny del Pla d'Acció.

Les conclusions preliminars de la diagnosi participativa es van presentar i discutir en un acte que va tenir lloc el 18 de novembre al Casal de Torreblanca, a Sant Cugat del Vallès. I el proper 24 de febrer tindrà lloc a la Casa de l'Aigua (Trinitat Nova, Barcelona) una segona jornada participativa en la que es presentarà la proposta de Pla d'Acció, i es crearan grups de treball per desenvolupar-lo.

La tercera fase del projecte, que està previst que es desenvolupi a partir de l'abril del 2018 i durant tot el 2019, consistirà en la implementació del Pla d'Acció. La proposta és que les diverses línies estratègiques de treball del Pla d'Acció siguin desenvolupades per Grups de Treball Sectorials formats per persones amb perfil tècnic vinculades a administracions públiques de l'àmbit del parc i persones dels municipis del parc que es vulguin implicar de forma voluntària i altruista en la promoció de la transició agroecològica a Collserola.

Finalment, durant el primer semestre del 2020 es desenvoluparà la quarta fase del projecte, que consistirà en l'avaluació participativa de la feina feta pels Grups de Treball Sectorials durant la fase anterior, i en el replantejament del Pla d'Acció en base a les conclusions a les que s'arribin al fer l'avaluació.

Vols ajudar-nos a reactivar el sector primari de Collserola i a transformar els sistema alimentari de l'àmbit d’influència del parc per fer-lo més just, saludable i sostenible?! Doncs t'esperem el proper 24 de febrer de 10h a 14:30h a la Casa de l'Aigua de Trinitat Nova (Nou Barris, Barcelona).

Alimentem Collserola per a què Collserola ens alimenti!

Arran de Terra. Eines per la dinamització local agroecològica

Notícies relacionades