Opinió

De la lògica del jove senyor Rigau

El jove senyor Ignacio Rigau, fa uns dies en aquest mitjà, es va escarrassar a escriure un article que tenia per objectiu evident el desqualificar Greta Thunberg. De fet, comet la gosadia d’imputar fal·làcia a la jove activista sueca utilitzant ell mateix fal·làcies.

La Síndrome Rigau o per què als feixistes (i no només a ells) els fa por Greta Thunberg

Recentment hem vist passar per elCugatenc el que és segurament la primera expressió del negacionisme climàtic de nova generació, post-Greta Thunberg, expressat per opinió del president de les joventuts del PP.

Algú que creu que el feixisme s'ha de normalitzar, no posar-hi cordons sanitaris, i que ha descobert una fal·làcia de contrautoritat que anomena la fal·làcia Thunberg, ens explica que tot i que és molt lloable tot el que fa, seguir-la és una mena d'enganyifa logicoargumental bastant confusa.

Estabilitat per a qui i per a què?

Com si fos un mantra, no paren de repetir-nos per terra, mar i aire que cal estabilitat, que l’estabilitat és tan necessària com l’aire que respirem, que el que estabilitza és una benedicció divina, una mena de “bálsamo de Fierabrás” de les llegendes carolíngies, que evoca Cervantes al Quixot*. Aquesta matraca ha estat també incorporada a l’argumentari del debat de la investidura no investida, que s’ha quedat nueta, pel davant i pel darrera. Un debat bastant manicomial, te’l miris com te’l miris.

L'ACCP atén i acompanya persones en situació de discapacitat psíquica al Marroc amb finançament santcugatenc

Des d’ACPP considerem que existeixen marcades diferències quantitatives i qualitatives Nord-Sud, derivades d’un sistema socioeconòmic que polaritza cada vegada més la societat a través de relacions de poder que fomenten i intensifiquen les desigualtats. En aquest sentit, creiem imprescindible mobilitzar a la ciutadania del Nord Global –de la que en som part- per tal de denunciar aquestes relacions de dominació i explotació i treballar per a eradicar-les tant a nivell global com a nivell local.

Maniobres de diversió política

Diu en J. Fontana, en llibre pòstum de recent aparició*, que Fernando VII, al retorn del seu captiveri, havia anul·lat totes les reformes introduïdes pel règim constitucional en un decret de 4/maig/1814, que ordenava l’eliminació de tot el que s’havia dut a terme des de 1808, “como si no hubieran pasado jamás tales actos y se quitasen de en medio del tiempo”.

A propòsit!

Des de l’espai de vacances i fent reflexió de la política, cal seguir analitzant pactes i altres coalicions.

Les ciutats o pobles estan pel damunt de les ideologies! Està clar que les prioritats i necessitats de la ciutadania van més enllà, però no per això hem de deixar de banda el model de ciutats o pobles que els partits proposen en els seus programes.

Ningú ni cap partit polític té el “patrimoni” del seu poble o ciutat, cosa que les majories absolutes sovint utilitzen per dir allò de: estàs amb nosaltres o estàs en contra de la teva ciutat o poble!

L'altre sentit de l'emergència climàtica

Aquest 2019 ens ha portat moltes novetats també al nostre poble-ciutat: emergència climàtica, estudiants enfadades i canvi de govern.

Els qui creiem en les paraules, i pensem que han de deixar de ser buides per a recuperar el seu significat, celebrem que alguns sectors de les elits polítiques comencin a explicar, ni que sigui parcialment, de puntetes i per imperatiu democràtic, la veritat incòmoda sobre l'amenaça existencial que viu l'espècie humana.

I si li donem 100 dies al nou govern de Sant Cugat?

Després de més de 30 anys d’alcalde convergent, Sant Cugat ja fa un mes que té una alcaldessa d’Esquerra Republicana de Catalunya i un govern progressista. La qüestió és, ras i curt, si aquesta alcaldia d’ERC, fruit d’un pacte a tres, amb la CUP i amb el PSC (del PSOE) té legitimat per ser-ne.

Un tal Arcadi Espada

L’altre dia en Dionisio Gimenez va publicar en aquest mitjà un article sobre aquest individu i el titllava de boira i amb una ironia subtil i de vegades poder massa explicita acabava definint-lo com a bufó de la cort. Jo no he tingut el disgust de conèixer personalment aquest tros de carn en forma física de persona, però sí que he patit en primera persona el resultat dels seus, diguem-li, articles d’opinió per no dir lis femer on aboca tota la merda que és capaç d’acumular.

Pàgines

Subscribe to Opinió