Precarietat juvenil

Avui és 1 de maig, dia del treball. Originàriament es va marcar aquesta data per commemorar als treballadors d'Estats Units que al 1886 van lluitar per l'establiment d'una jornada laboral de 8 hores. Des d'aleshores, el dia 1 de maig és un dia de reivindicacions laborals. Aprofito quest dia per fer una denúncia de la situació de precarietat laboral, econòmica i vital dels i les joves del país. Parlo de precarietat vital perquè, malauradament, en la societat en la que vivim la nostra existència es vertebra en la nostra professió. Quan coneixem algú la pregunta de a què et dediques va quasi per davant de la de com et dius. Estem immersos en una societat que ens invita a creure en el valor de l'esforç per aconseguir una bona feina i una bona posició, en la planificació orientada al futur i l'assoliment d'objectius que ens han de conduir a l'èxit, la millora de les condicions de vida i, inclús, a la felicitat a través d'un bon lloc de treball. Però, quina és la realitat que es troben els nois i noies quan s'incorporen al món laboral?

La població juvenil ha estat una de les més damnificades per la regressió econòmica del 2008. En els darrers anys, tot i que els estudis mostren que les taxes d'atur han disminuït, la precarietat laboral ha persistit. La reforma laboral del 2012 va generar una important devaluació salarial i de les condicions laborals i la proliferació de contractes temporals i a temps parcial amb sous molt baixos. Aquesta situació és la que s'ha trobat un generació que s'incorporava per primer cop al món laboral amb ganes de menjar-se el món, tot i que al final ha resultat ser un món bastant indigest. La situació d'incertesa que genera el no saber fins quan podràs aguantar un lloc de treball dificulta la planificació d'un projecte de vida, de prendre decisions importants i assumir responsabilitats vitals com les d'emancipar-se o formar una família. A més, les condicions de treball dels assalariats precaris (contractes temporals, obra i servei, jornades a temps parcial, etc.) estan associades a menors oportunitats per rebre formació i promocions, i per tant, condemna a treballadors i treballadores a feines de baixa qualificació i sous baixos. Aquesta situació ha fet que molts joves es vegin obligats a posposar el seu projecte de vida emancipada i optin per prolongar la seva estància al sistema educatiu. Però, resulta que, a diferència del que els han repetit de forma continuada els seus avis i els seus pares, més formació no és una garantia de millors condicions de feina. Les diferències salarials entre aquelles persones que tenen estudis i les que no s'ha escurçat, i molts joves acaben en llocs de treball per als quals estan altament sobrequalificats. La frustració i la sensació d'haver estat enganyats està justificada.

Avui en dia no és suficient tenir feina per eludir la pobresa. Els sous baixos, les jornades a temps parcial o temporal i les condicions abusives han condemnat a un gran volum de la població, especialment a la població juvenil, a la precarietat econòmica i vital. En aquest context, els horitzons de progrés i d'autorealització personal s'esvaeixen i la incertesa i incapacitat de planificar s'apodera d'una generació que, tot i ser el futur, està condemnada a viure en un etern present. Necessitem de forma urgent un canvi en les polítiques laborals juvenils per garantir a aquestes generacions un futur digne i motivador.

Mònica Marqués, psicòloga i psicopedagoga a Actua

Notícies relacionades