Mireia Gallego

Problemes de dones

Estudiar història antiga m’ha permès entendre moltes qüestions des d’una mirada objectiva. Ara que les Administracions tenen com una obsessió compulsiva en dilapidar les humanitats i les llengües clàssiques jo les reivindico més que mai, no només són necessàries, són essencials.

Sant Cugat terra de rics

Hi ha una percepció errònia que Sant Cugat està habitada exclusivament per rendes altes. És obvi que la nostra ciutat tradicionalment ha estat el paradigma del poble ric ple de cases unifamiliars i cotxes d’alta gama amb famílies de 3 fills o més, però aquest clixé és només això, una idea generada i generalitzada que s’ha estès com si fos un “mantra” i que ha calat tan profundament com idea col·lectiva que quan li dius a algú on vius et miren amb ullets amb marca de dolar.

Quan ets diferent

El món no està preparat per la gent diferent, pels que la seva sensibilitat els impedeix respirar, pels que no poden gestionar l’estrès, per aquells que pateixen en un absolut silenci una tortura diària en forma de batecs accelerats, sudoració o por. El món estigmatitza la diversitat, l’aïlla, l’aparta i la maltracta des de petits.

Comparatives innecessàries

Les xarxes socials de Sant Cugat estan plenes de comentaris que fan al·lusió a les diferents propostes que des del consistori s’han fet en matèries mediambientals o urbanístiques, opinions que recriminen decisions preses amb massa celeritat i sense plantejar alternatives.

Generació inoblidable

Quan era joveneta, la meva àvia i jo seiem al petit menjador de casa seva i acompanyades d’un cafè en got de Duralex m’explicava històries de la Guerra Civil, de la seva joventut, de la llibertat que li donava el seu pare i de l’opinió dels darrers llibres que devorava. Eren hores infinites que no tinc paraules per agrair perquè en certa manera m’han preparat el meu propi camí de vida. A la fi, som el que hem viscut, escoltat o estimat.

Inacció

Hi ha una certa tendència a emprar expressions com “Seguretat social” o “Educació pública” acompanyada de l’adjectiu “gratuïta” però diguem la veritat, és un eufemisme d’allò que és una gran obvietat; tots aquests serveis públics estan pagats amb els nostres impostos, que no en són pocs.