La força de l'aigua de la riera de Can Cabassa provoca desperfectes en cases i espais públics

El mur d'un pati va caure al desembre per la força de l'aigua. Fotos del mur: cedides. Resta de fotos: Jordi Pascual

Una veïna, que ha preferit mantenir l'anonimat, explica que la força de l'aigua de la riera de Can Cabassa va fer que al desembre del 2015 el seu patí acabés caient a la llera. La seva propietat està situada a prop de la pista esportiva de Mas Gener. Explica que hi ha un mur de formigó al lateral de la riera que, de sobte, desapareix i passa a ser terra. Això provoca, sempre segons la veïna, que l'aigua faci una mena de remolí que li acaba rebotant a casa. Tot i tenir mur de contenció, la riera va tenir més força i li va enfonsar el pati.

Explica que ara ja torna a tenir el pati en condicions però perquè ha hagut de refer el mur i pagar-lo de la seva butxaca. “L'asseguradora ens va dir que era cosa de l'Ajuntament però ells deien que el mur estava mal fet tot i que teníem el permís de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA)”, enraona. Diu que prop de casa seva s'ajunten aigües provinents de diversos carrers i que, quan plou, el clavegueram no suporta la pressió, els albellons salten i l'aigua es posa a circular pels carrers, alimentant encara més el desgast provocat per la riera.

“Quan vaig venir a viure aquí, la riera estava seca”, explica, “ara, però, porta molta aigua que se suma, els dies de pluja, a la que cau directament dels carrers”. Demana que, a l'igual que el torrent del Xoriguer, es canalitzi i es cobreixi la riera però que l'Ajuntament, sempre que ho ha proposat, diu que no és possible. En alguns dies puntuals l'aigua salta el mur que protegeix el lateral del carrer i inunda els baixos de la zona. “Caldria, també, augmentar la capacitat de les clavegueres”, sentencia.

El cas d'aquesta senyora no és l'únic. L'alarma va saltar en el passat Consell de Barri de Mira-sol quan una altra veïna va explicar que la seva casa, també limítrof de la riera, estava en perill perquè l'aigua s'havia menjat part del terreny. La qüestió va anar a més i, en el torn de precs i preguntes del Ple municipal, Mireia Ingla, portaveu d'ERC-MES, va demanar solucions al tinent d'alcalde d'Urbanisme, Economia i Hisenda i fins llavors president del Consell de Barri, Damià Calvet. En aquell moment va dir que era una qüestió complexa ja que també afectava a l'ACA.

Quatre dies després, a través del gabinet de comunicació, l'Ajuntament va emetre un comunicat responent al cas concret esmentat per Ingla i al consell de Mira-sol. D'una banda, deien que el projecte que tenen registrat al consistori de quan es va atorgar la llicència preveia un mur de contenció que no s'havia fet. D'altra, que la propietat s'apropa massa a l'espai de servitud hidràulica que s'ha de deixar lliure, sense dir si és així pel desgast provocat per l'aigua o perquè l'edificació es va fer malament.

Dies després de l'emissió d'aquest comunicat, Calvet explica que els serveis d'urbanisme ja s'han reunit amb la família en qüestió i que també ho hauran de fer amb l'ACA. Diu que l'aparició del mur al projecte que té l'Ajuntament però la inexistència en la construcció pot ser un error dels constructors –per tant, dels propietaris–, del consistori o de l'ACA, ja que pot haver notificat la no adequació del mur sense que això aparegui per alguna raó al projecte que ara tenen a l'Ajuntament. De fet, accepta que hi ha una discrepància entre l'expedient del consistori i el de l'Agència.

El tinent d'alcalde reconeix que cal fer-hi un mur però no només a la propietat en qüestió, sinó més enllà. És per això que han d'esclarir per què no hi ha el mur i buscar un responsable perquè n'aboni la construcció. En cas d'haver-hi un projecte de mur i no haver-se construït, cal buscar el motiu per saber qui l'ha d'abonar, si els veïns o l'ajuntament. En cas de no haver projecte, serà el propi consistori qui abonarà el mur. Això en el cas de les propietats privades. Es farà, segons explica, amb tots els veïns de la zona on s'hagi de fer el mur.

 

Les parts públiques, per la seva banda, com el final del carrer Tenerife on la riera també ha desgastat part del terreny i ha deixat a l'aire lliure el calaix de formigó que suporta el paviment, seran abonats per l'Ajuntament. Segons la despesa, potser es demanarà la col·laboració de l'ACA. Si bé, avança que primer cal fer l'anàlisi de quina mida ha de tenir el mur per saber a quants propietaris afecta i quant espai públic. Ara bé, la construcció la té clara: “Cal edificar-lo per a la defensa del domini hidràulic”.

El mur podrà estar fet, segons el mateix tinent d'alcalde, de calaixos de formigó, d'escullera com la dels ports (amb acumulació de pedres) o estanques. S'haurà de decidir conjuntament amb l'ACA quina és la solució més òptima, sempre tenint en compte que l'Ajuntament ha optat per la naturalització de la riera de Can Cabassa, mentre que en el cas del torrent del Xoriguer ha pogut arribar a un acord amb l'Agència per tal de cobrir-lo.

La falta de neteja com a factor clau

Ja en el consell de barri, els veïns van criticar la falta de manteniment de la riera. La veïna que va perdre el pati comparteix la visió i diu que mai ha vist ningú netejant l'espai. De fet, només cal apropar-s'hi per veure que hi ha blocs de formigó, plàstics, pedres travessades que bloquen l'aigua i l'estanquen –amb la conseqüent abundància de mosquits– i, fins i tot, canonades d'uralita que precisarien d'una retirada especial pel seu impacte sobre el medi i les persones.

El govern no fa autocrítica del temps de falta de manteniment però planteja una solució. “Estem licitant un contracte per a la neteja de la runa i el desbrossament de la riera”, explica Calvet. Ho emmarca dins d'una triple estratègia nascuda després de l'augment de les reivindicacions dels veïns de la zona: la neteja immediata, l'edificació del mur i l'endegament dels torrents. Si bé, és l'inici d'un procés que arriba després d'anys de deixadesa i que encara trigarà a estar culminat perquè inclou tràmits com els acords amb l'ACA o el temps de licitació.

Notícies relacionades