Prop de 200.000 euros dels diners de lliure disposició de Mira-sol dels darrers anys no han estat executats

Fotos: Jordi Pascual

“Pressupost disponible a 2016: 269.823€”. La diapositiva no deixava lloc a dubte, Mira-sol disposa enguany d'una quantitat de diners de lliure disposició més de tres cops per sobre que el que seria normal, els 80.000€ que li corresponen anualment. Davant d'aquesta diferència, l'expresident del Consell de Barri, Francesc Carol, va aprofitar la reunió de l'òrgan de participació de dimecres per preguntar què havia passat. “Són diners acumulats d'anys anteriors”, va respondre Carmela Fortuny, estrenant-se com a nova presidenta. “Això vol dir que hi ha acords d'anys anteriors que no s'han executat?”, insistia Carol. “Sí, i d'altres que finalment s'han realitzat directament a través dels pressupostos de l'Ajuntament”.

L'intercanvi de paraules entre Fortuny i Carol ha servit per demostrar que alguna cosa ha fallat en els diners de lliure disposició. Des del 2010 s'han realitzat 18 accions aprofitant aquesta partida, moltes de les quals anaven destinades a quotes d'urbanitzacions (com al carrer Alps o Capella Sant Joan) i a obres (com Mas Gener en tres fases o les del Pla d'accessibilitat). En una anàlisi del propi consell es poden veure a què s'han destinat els diners durant aquests anys.

Entre les darreres partides hi figura l'Hort Comunitari de Mira-sol, que va néixer com a idea amb els diners de lliure disposició del 2012, dividit en tres partides: Hort urbà comunitari al Casal (30.000€), subministrament i instal·lació de tanca metàl·lica per l'hort urbà (5.922,19€) i disseny i participació ciutadana del projecte d'hort urbà al Casal (7.169,25€), amb RC, AD Cercaver i Cíclica com a proveïdors respectivament.

Dels diners acumulats, el Consell ja ha aprovat gastar-ne un total de 122.000€ en set projectes: instal·lar una zona lúdica juvenil davant del Casal (50.000€), netejar la riera de Can Cabassa per minimitzar la proliferació del mosquit tigre (35.000€), incrementar la dotació econòmica de la Coordinadora Sociocultural de Mira-sol (10.000€), promocionar Mira-sol Participa (10.000€), arranjar la il·luminació i adequar l'acústica de la sala taller del Casal (6.000€), afegir coixins berlinesos a Josep Irla (6.000€) i instal·lar quatre panells informatius de situació d'equipaments (5.000€). A més, segons Fortuny s'estudia cobrir les pistes de Mas Gener i allargar el carril bici des del Col·legi Catalunya fins a aquest barri.

Segons expliquen els veïns, fora de la partida de pressupostos de lliure disposició han quedat l'arranjament de voreres, el canvi d'enllumenat, la zona especial per a gossos i la situació de bancs a la porta del Catalunya. Tot això perquè l'Ajuntament ja té previst fer-ho, segons el govern, o, com en el cas dels gossos, perquè es preveu en els pressupostos participatius, que també han estat anunciats, en ple període de votació, en la sessió plenària d'octubre del Consell de Mira-sol. De fet, en la següent, el 14 de desembre, ja se sabran els projectes guanyadors.

 

Tots els acords del Consell de Barri es podran consultar en un butlletí anomenat Som Mira-sol que es publicarà cada quatre mesos i es repartirà per les cases dels veïns. És una proposta que en alguns barris s'havia parlat just abans d'existir, fins i tot plantejant-se com a partida dels diners de lliure disposició, i finalment l'Ajuntament l'ha aplicat a tots els barris. Fortuny no va saber dir en la reunió del consell quin és el cost i, de fet, es va trobar amb un altre debat sobre els continguts. Davant la proposta acceptada de fer un consell editor format per persones i entitats, alguns veïns van plantejar també introduir-hi continguts crítics, no només coses positives. “Com ho fem perquè no esdevingui propaganda?”, es preguntava una veïna. “No és una eina política”, cloïa Fortuny.

L'Ajuntament prepara un contenciós a Foment pel soroll de l'autovia a Mas Gener

Una vegada més, el Consell de Barri de Mira-sol va servir com a via perquè els veïns del barri de Mas Gener exigissin solucions a la presència de rates, a la torre d'alta tensió (tant per l'efecte visual com possibles radiacions) i als sorolls que arriben des de l'autopista que passa al tocar d'algunes de les cases sense cap protecció sonora. És aquí on Fortuny va deixar anar un dels titulars de la reunió, l'Ajuntament espera un informe acústic que estarà llest al gener i amb aquest, i davant la falta de resposta del Ministeri de Foment, començarà la via judicial per demanar solucions.

Pel que fa a la torre d'alta tensió, Fortuny diu que ja hi ha previstes reunions amb l'Ajuntament de Rubí per tal de plantejar el soterrament de la línia, ja que travessa l'autovia i acaba en terme municipal del poble veí. Segons una veïna del carrer Guadalajara ja hi ha ciutadans de Rubí que han demanat el soterrament de la línia al pas pel seu municipi, el que la presidenta del consell ha valorat positivament perquè pot servir per agilitzar els tràmits.

Notícies relacionades