Violència sexual en nenes i nens

L'abús sexual en infants és un dels pitjors maltractes, un delicte que passa sovint invisible als ulls de molta gent. És una perversió i una corrupció de la nostra infància, la roba, la fa pedaços.

La llar deixa de ser segura quan hi ha un abusador a dins. Les parets del confort es desdibuixen i els malsons arriben sovint en silenci doncs en la ment de l'infant les paraules i el poder de l'abusador pesen molt.

Aquest tipus d'abús deixa unes seqüeles molt profundes en les víctimes. A vegades les víctimes adultes de violència masclista han sigut abusades des de la infància establint un sistema d'abús continuat a les seves vides, una normalització i una baixa defensa de detecció de persones abusadores.

L'abús a nenes acostuma a ser a edats més precoces que els nens, entre els 7 - 9anys i també acostuma a passar en l'entorn familiar. En el nostre propi sistema de protecció familiar fa que les nenes no tinguin tanta llibertat d'entrada i sortida com els nens. En el cas del nens acostuma a donar-se entre els 12 - 13anys i a passar en un entorn exterior amb alguna persona que exerceixi autoritat sobre el menor. Moltes d'aquestes nenes i nens no ho diran, guardaran silenci.

En el cas de l'abusador íntim, el que és de la teva pròpia família, es crea un cercle molt pervers. L'abusador sap quines tecles tocar, ¨no ho expliquis, és un secret entre tu i jo", "si ho expliques es trencarà la família", "si ho expliques els que estimes prendran mal". En el cas de l'abusador extern juga aquí també el "ningú et creurà", "els nens són forts" i és que a la nostra cultura moltes persones tenen la creença que els nens han de ser forts, saber-se defensar i no poden ser víctimes.

Els abusadors detecten la vulnerabilitat de les seves víctimes, observen, són depredadors. I miren i reconeixen aquells que són nens i nenes poc mirats, poc tinguts en compte, aquells que són invisibles i que no donen problemes perquè sempre diuen sí a tot, que són hiperobedients, que han crescut pensant que l'adult sempre té raó d'actuar com actua, aquells on no es parla en família del que passa, aquells que no volen preocupar els seus pares explicant el que els passa... I és que molts d'aquests nens i nenes creuen que si expliquen segons quines coses, els deixaran d'estimar. Cal refermar en la família l'amor incondicional aquell no subjecte a la decepció parental o maternal, i també a la destrucció dels secrets. S'ha de poder parlar d'allò que ens passa en un clima de confiança i seguretat. I no sols poder explicar-ho a un pare o mare perquè els farem vulnerables. Els nostres fills han de saber que hi ha més persones adultes que els poden ajudar (recorda que moltes vegades no ho expliquen per por a fer mal a la mare o pare).

La situació d'abús acostuma a acabar quan la dinàmica del poder amb l'abusador es trenca i això acostuma a passar amb la denúncia.

La seva superació passarà per les pròpies característiques de la víctima, les característiques de l'abús (durada,parentesc...), de les pròpies característiques de la família, de la xarxa de suport i de la societat en general.

Les línies d'actuació haurien de ser la prevenció, la protecció i la justícia. Com a societat hem de protegir la nostra infància. Aquest tipus de delicte no ha de prescriure mai doncs el mal provocat tampoc ho acostuma a fer. Formació als educadors i a les famílies per saber detectar situacions d'alarma, millorar la formació sobre la sexualitat i oferir una visió de la masculinitat més amplia i menys restrictiva. Els nens també han d'expressar les seves emocions. I, sobretot, a les víctimes els cal suport institucional per facilitar la recuperació i integració.

Maribel Guillamón, fundadora de Noestàsola

Notícies relacionades