Vincles

Cap al 2002, Carmen Alborch, exministra de Cultura va publicar el llibre Malas,rivalidad y complejidad entre las mujeres on parlava de relacions plenes de rivalitats falses entre dones, algunes de molt conegudes i que feien que el públic creiés que es portaven a matar. El seu llibre parlava de moltes coses oblidades per moltes de nosaltres, parlava de vincles –ara parlem de sororitat–, de falses creences entre nosaltres per considerar-nos algunes vegades enemigues. Dins de l'imaginari d'algunes persones existeix el prejudici que entre dones no podem ser amigues i sempre existirà la rivalitat. Alborch deia: “Vivimos inmersas en la comparación, midiéndonos constantemente. Aprendemos a competir para sobrevivir, siempre desde la escasez”. Ho aprenem des de ben petites, forma part de tota aquesta cultura de rols de gènere, aprenem a ser rivals, a competir pel noi de torn, aprenem a ser crítiques destructives amb les nostres companyes. No em direu que el joc està ben pensat i que moltíssimes vegades és força efectiu. Tant efectiu que ens ho creiem i ells també.

Carmen Alborch deia que el problema és la idea general que les dones “son más malas, críticas y retorcidas. Observa amb atenció molts personatges femenins del cinema , lolites adolescents, dones manipuladores... Eves corrompent Adam. Contes carregats de personatges femenins que assassinen a altres dones per enveja, rivalitat... i ells, ells acostumen a ser més honestos, francs, directes... se’ls veu venir... què més? Segur que se t'acudeixen moltes més coses.

Potser no t'ho creus i tens moltes amigues o conegudes que no tenen aquestes pràctiques, tant de bo. O potser has reflexionat per no caure en el cuento chino que la nostra cultura masclista ens ha venut, tant de bo.

Perquè, malgrat ser diferents, ens uneix el vincle de ser dones i d'una lluita comú pels nostres drets i oportunitats. Sense vincles, els moviments feministes, de carrer i me too, no existirien. Per això, siguem crítiques amb tot aquest imaginari col·lectiu, no ens representa, ja no. Cada cop hi han més referents visuals d'aliances entre dones: El cuento de la criada, Thelma i Louis... Segur que n’hi ha més, costa de trobar,oi?

Segons l'antropòloga Marcela Lagarde, la sororitat és un pacte polític entre les dones per reivindicar la igualtat de totes amb indiferència de la seva classe social nacionalitat, minoria o religió.

Desconstruïm prejudicis i construïm vincles positius d'aliances, de reconeixement, de gratitud, de respecte, cadascuna amb les seves diferències però juntes.

Maribel Guillamón, fundadora de Noestàsola

Notícies relacionades