Última instància

El divendres 20 de juny, el Tribunal Suprem va revocar la sentència de l'Audiència de Navarra i del TSJ en el cas de la manada. La Fiscalia General de l'Estat va dir que és de gran transcendència doncs garanteix la seguretat jurídica que estava reclamant la societat en relació a la interpretació de delictes contra la llibertat sexual.

Ja n'hi havia precedents de fa 20 anys, de sentències de violacions en grup on ja s'havia determinat que de la víctima no s'esperava una actitud heroica i que el sotmetiment no pot ser considerat acceptació. Es fàcil entendre que en una situació de perill una de les reaccions que es poden donar sigui la paralització i sotmetiment. Però això tant coherent i obvi no ho va ser per les instàncies anteriors.

La defensa va qüestionar contínuament el relat de la víctima, donava veu a moltes persones que en un cas similar no qüestiona a qui comet el delicte sinó a la víctima. Qüestionaments continus de com van vestides, si havien begut... Donava veu no sols a gent del carrer sinó a molta gent de dins de la institució judicial.

Donava veu a un sistema estructural que no qüestiona els seus orígens ni les seves bases i que tampoc qüestiona de forma clara i real la violència contra les dones.

La víctima s'ha mantingut fins al final, amb molt de cost emocional i econòmic i segurament amb moltes ganes de deixar-ho córrer moltes vegades, amb molta gent al costat donant suport, amb moviments feministes reclamant justícia i amb molt de dolor.

Però quantes dones queden pel camí, han perdut forces? Quantes no han iniciat el camí judicial? Quantes no esperen la restitució en la justícia? Quantes dones sense papers amb por de ser expatriades també ho callen?

Quant de sofriment hem d'afegir encara més a les víctimes?

La sentència obre un precedent sobre la interpretació de com s'ha de comportar una víctima però no ens oblidem que això dependrà de la mirada de qui ho jutja en primera instància doncs no totes les dones poden arribar a l'última instància judicial, així que cal moltíssima formació amb perspectiva de gènere en l'àmbit judicial per poder evitar la revictimització constant.

També caldrà ampliar el concepte de violència masclista doncs fins ara sols es concentren als jutjats de violència els casos de violència íntima i fa falta ampliar-ho a tota violència contra les dones en el seu ampli espectre. Tots els delictes contra la llibertat sexual haurien de passar a considerar-se agressions sexuals no abusos i en el cas dels atacs en grup portar implícita la violència i la intimidació.

La nostra societat té un gran repte en la matèria i cal abordatges valents i ràpids. L'eradicació de la violència masclista depèn de totes les persones i totes i cada una podem fer molt en el nostre àmbit

La suma de silencis perpetua les violències masclistes.

Maribel Guillamón, fundadora de Noestàsola

Notícies relacionades