Take

Al Japó la paraula take significa bambú, segurament has observat com les seves branques aguanten el vent més enfurismat, movent-se d'una banda a l'altre sense trencar-se, amb una resistència i flexibilitat increïble. On les formes distorsionades recuperen la forma inicial quan acaba el mal temps.

Aquesta imatge em reconnecta amb la resiliència, capacitat per superar situacions doloroses i traumes i sortint més enfortida. El terme originari és de l'àmbit científic i es va posar de moda en la psicologia positiva i sobretot a mans d'un gran autor, el neuropsiquiatra resilient, Boris Cyrulnik.

A mi em remunta a allò propi. Acostumo a observar coses de la natura i faig paral·lelismes en el terreny conegut. I el bambú em connecta a les capacitats resilients de les persones que han patit traumes i en especial a les de les víctimes de violència de gènere.

Hi ha molta gent que pot pensar que son dones sense capacitats, febles, sense recursos personals... No és veritat, és un de tants tòpics que es donen en aquest tema.

Les dones víctimes de violència de gènere són dones amb moltíssimes capacitats i molt, molt fortes. Viuen situacions molt complicades que acostumen a durar en el temps i moltes d'elles amb infants a càrrec. Lluiten en terreny enemic doncs moltes vegades ho viuen en silenci i amb l'esperança que el cicle de la violència acabarà. Algunes d'elles es convertiran en persones resilients.

Segons Cyrulnik quan qui suposadament et protegeix és el mateix qui et violenta, la resiliència serà molt més difícil, és per això que les víctimes de violència son les més desprotegides i les que compten amb menys recursos per sortir endavant, d'aquí la gran importància de la xarxa de l'entorn per sustentar-la. Doncs sense ajuda és molt difícil sortir-se'n, tal com diu l'autor, el judici social a vegades està massa estès, "alguna cosa haurà fet perquè li passi això".

Des de l'aïllament i la solitud no hi han sortides possibles, sols automatismes negatius, sense comunicació no podem reconèixer vulnerabilitats ni potenciar habilitats socials com l'empatia i la confiança en nosaltres i aquestes, diu l'autor, son característiques claus per superar moments difícils.

 

Moltes dones expliquen que un cop superada la fase tenen un autoconeixement interior més gran que abans, estan connectades a elles mateixes i amb una sana autoestima. Saben posar paraules a les emocions, son autònomes i enfronten la vida amb un major optimisme.

El camí no és fàcil, és llarg, molt llarg i massa sovint no es veu el final. Confia en les teves capacitats i demana ajuda, la sortida és possible.

Maribel Guillamón, fundadora de Noestàsola

Notícies relacionades