Publicitat

Silenci

Fa anys vaig ajudar a una amiga i el seu fill de 7 anys ens va explicar abusos sexuals per part del seu pare. Encara recordo el dolor i la impotència de passar per serveis i més serveis relatant una i alta vegada el mateix. Diumenge em va trucar una dona exposant un fet similar, dolor i més dolor i molta impotència ja que la situació s’agreujava per aquest estat d'alarma per la COVID-19.

El silenci de les denúncies fa tremolar. Segons dades de l'observatori de la infància, al setembre de 2018 van ser víctimes d’abusos 4.310 nenes i 1.066 nens d’entre 0 i 17 anys. Entre el 16 de març de 2020 i el 16 de maig del mateix any es van denunciar 84 casos. Tots aquests casos són els denunciats però sabem que la gran part dels abusos sexuals contra infants resten invisibilitzats i silenciats, doncs passen a territori aparentment segur, la llar, i per persones  de l'entorn familiar.

Per a molt infants la casa no és un lloc segur, sinó un lloc de terror. Han estat més desprotegits encara durant el confinament doncs en aquest context disminueix la mirada externa dels centres educatius, serveis sanitaris, de familiars o amics. L'abús sexual infantil és una realitat i no podem mirar cap una altra banda, si no en parlem l’invisibilitzem i en neguem l’existència.

Juezas y Juezes para la Democracia a mitjans d'abril interpel·laven  al govern Espanyol per tal d’implantar una sèrie de mesures de  protecció com és el de mantenir les visites als menors en situació de risc, habilitar telèfons de denúncia i  mantenir les revisions pediàtriques durant el confinament.

Els més vulnerats necessiten protocols específics, no els podem posar al mateix sac que la resta de la societat. També és clau la nostra implicació com a particulars, si sabem, veiem o escoltem una possible víctima cal actuar, una vida pot córrer perill i també evitar ferides profundes en l'ànima de les víctimes. Truca al 112, no et facis còmplice.

Maribel Guillamón, fundadora de No Estàs Sola

Notícies relacionades