Quinze

El passat 28 de desembre va fer quinze anys de la Llei Integral contra la Ciolència de Gènere (LO 1/2004), una llei llargament reclamada per organitzacions feministes per posar un marc legal a la violència contra les dones. Van passar molts assassinats sota el nom de crim passional, que de passió no en tenia res però sí molt de masclisme. Eren assassinats encoberts on ningú registrava els seus noms ni qui ho havia fet. Ana Orantes va ser una de tantes, la dona al 1997 es va atrevir a denunciar al seu agressor a la televisió, on va relatar el malson que patia... No va tenir temps a pair-ho ja que quan va arribar a casa el seu ex-marit la va colpejar per última vegada i li va prendre foc. Aquesta víctima va sacsejar moltes consciències, bé, algunes. D’altres, com el ministre d’aleshores Alvarez-Cascos, va dir que no deixava de ser una anècdota feta per un excèntric. 

Portem , des del  2003 un total de 1035 dones assassinades, només en feminicidi íntim (falten totes aquelles assassinades sense vincle afectiu) a mans de les seves parelles o ex parelles i això no es obra d'excèntrics ni tampoc són anècdotes. Invisibilitzar la violència contra les dones és negar-la i fer-se còmplice.  Els agressors són homes que poden tenir qualsevol professió, qualsevol formació i qualsevol estatus. Són homes aparentment normals, amb vides aparentment normals que tenen un concepte de l'amor distorsionat, que no soporten que els deixin ni que les seves parelles siguin lliures i vives.

La llei va néixer amb les ganes de l'erradicació de la violència masclista però ja hem vist que el tema no se soluciona només amb un marc jurídic i sense educació ni formació no aconseguirem res.

L'educació permet que els nois deixin de creure que els cossos de les dones estan a lliure disposició, que són objectes a posseir i que els homes pel fet de ser-ho tenen el poder de fer el que vulguin. Cal fomentar el respecte, el consens i la tolerància, posar en valor les cures i les tasques que tantes dones fan a diari en els treballs invisibilitzats de les llars, educació psico-sexual-afectiva on parlem d'emocions i respecte als col·lectius. És important saber detectar relacions abusives ja que sota el concepte d'amor romàntic es cola molta patranya. Reproduïm conductes apreses i integrades a la nostra cultura com a vàlides on parteixen d'un greuge social cap a les dones d'estructura, discriminacions i masclisme en diferents graus que moltes persones arriben a normalitzar en nom de la biologia, la tradició o la cultura.

Sense formació en matèria de violència masclista en tots els àmbits tampoc aconseguirem res, només així s’entendrà la violència que patim les dones. D’aquesta manera deixarem de qüestionar a la víctima i per fer-ho amb l'agressor, que moltes vegades surt amb un copet a l'esquena, gràcies al corporativisme masculí o amb la indiferència d'altres.

La violència contra les dones es diu violència masclista, m'ho recorden les 1035 dones assessinades.

Maribel Guillamón, fundadora de Noestàsola

Notícies relacionades