Què faig

Moltes vegades la pregunta ve d'alguna persona propera la a víctima de violència de gènere que no sap com actuar. Potser és la primera vegada que s'enfronta a un problema similar i viu amb molta preocupació i angoixa el que li passa a la seva amiga o familiar. Què faig? Primer, no perdis els nervis, el que t'estan relatant potser no ho entens, potser et dius "però com pot aguantar això?", potser t'entren ganes de raptar-la i tancar-la en una habitació fins que ja no se’n recordi ni del nom de l’agressor, potser t'entren ganes de cridar-la o de donar-li l'esquena al menys fins que no el deixi, fins que torni a ser la persona que coneixies, aquella que podia amb tot i amb un somriure, aquella dona forta que tu admiraves.

Aquella dona hi és però no se'n recorda ni de qui és. Dona-li la mà perquè la necessitarà.

Primer de tot, escolta-la.

Sembla fàcil però no ho és, desenvolupa l'escolta activa, deixa-la parlar sense interrupcions acompanyant-la amb la mirada, sense distraccions, presta-li tota la teva atenció. Potser tu ets la primera persona amb qui li parla del seu problema. Pensa que ja és suficientment dur parlar d'una cosa tant íntima i vulnerable. Les dones acostumen a sentir-se molt avergonyides, amb molta culpabilitat i molt aïllades.

No la jutgis.

Sé que a vegades és difícil perquè tu ho veus claríssim, veus que no hi ha res a fer. Que ella està enganxada a una relació tòxica, que corre molt de perill, que ell no canviarà... Les dones en aquesta situació no són conscients del perill que corren, ho dissocien. Encara continuen pensant que ells mai arribarien a matar-les. Si et diu que vol anar a recollir coses personals que s'ha deixat a casa, estant en procés de separació, intenta dissuadir-la, el risc de ser assassinada augmenta moltíssim en els moments de separació. Encara recordo una dona que em deia que ella no volia perdre els mobles, així que va anar cap allà i quasi perd la vida.

No la jutgis, si ho fas la perdràs perquè ella no podrà complir les teves expectatives i tindrà molta vergonya de fallar-te.

No el justifiquis.

He sentit moltes vegades justificacions de per què un agressor es comporta així. La violència masclista no té cap justificació. Ni que begui, ni que tingui problemes en el treball, cap. Si justifiques una cosa així estaràs fent molt de mal a aquella dona que necessita la teva ajuda i la deixaràs més enfonsada encara.

Tinguis paciència.

Avui et dirà que ja està, s'ha acabat! I tu et sentiràs molt alleugerida perquè per fi, se n’ha adonat. Però aquesta vegada potser no serà l’última que retorni amb l'agressor. Està en un procés emocional molt difícil, les capacitats les té mermades, no creu res en ella i té molt de lligam emocional i amb una autoestima baixíssima. A més a més l'intenta salvar d’ell mateix. Leonor Walker va definir molt bé el cicle de la violència: on s'alternaven fases d'acumulació de tensió amb les de lluna de mel. Així que prepara't doncs ell utilitzarà totes les armes perquè ella no s'escapi.

I tant bé ho fan que elles acostumen a creure-s'ho: "Aquesta vegada si!, m'ha promès que canviarà, que m'estima molt..." "Si aquesta vegada no funciona, el deixo,val?" La seva situació és molt complicada, així que resta al seu costat, et necessita. Arribarà un moment, cop a cop,decepció a decepció, que sigui la última i vulgui deixar-lo.

Acompanya-la a assessorar-se.

Les dones en aquesta situació pensen que això només els hi passa a elles. Elles son les que tot ho interpreten malament, les boges, els bitxos raros, les que no tenen a ningú, les que els hi trauran els fills perquè son incapaces... Prou vegades ho han sentit que ho tenen ben gravat. Acompanya-la doncs, et necessita per sortir-se'n d'aquest problema. Ella potser està sense cap força o té el cap tant saturat que no sap ni què fer. Insisteix-li que assessorar-se no significa denunciar, això ha de sortir d'ella. Tenen molta por i sovint relacionen l'assessorament amb la denúncia. Acompanya-la a un servei especialitzat, allà us informaran.

Truca a la policia si està en perill.

Si veus o sents que està en perill, no ho dubtis, truca.

Maribel Guillamón, fundadora de Noestàsola

Notícies relacionades