Amb perspectiva

La nostra perspectiva és la visió, el punt de vista des del qual considerem o analitzem les coses.

El sexe al qual pertanyem seria l'estat biològic de cada persona sigui home o dona i està associat principalment a qualitats físiques, anatomia interna o externa.

El gènere faria referència a atributs, activitats, conductes, rols establerts socialment que una societat en particular considera apropiats en homes i dones i nenes i nens. Vinculant-se en com les persones actuem i interactuem.

La perspectiva de gènere faria pes en educar que no hi ha una sola manera de ser dona o de ser home basats exclusivament en els rols que la nostra societat imposa en funció si som homes o dones. Els nens no ploren, les nenes cuiden, serien un exemple. Si deixessin explorar a aquella criatura potser el nen ploraria o no i la nena cuidaria o no. Però ja marquem els adults als nostres petits la seva posició, desitjos, qualitats i perspectiva.

La nostra perspectiva ens acompanya i tenyeix tot el que fem, és el nostre enfoc, les nostres ulleres graduades. D'aquesta manera farà que, si per exemple sóc profe, emfatitzi en les meves creences o en el que ja em ve donat, no ensenyaré els meus alumnes que hi han dones científiques, pintores... (de fet ja d'entrada els llibres de text que tenim obvien la gran majoria de dones creatives i científiques del seu temps). Sense perspectiva de gènere perpetuaré els clixés dels que parteixo com a persona, no veuré que la diferència sexual no explica les desigualtats socials. Si sóc jutgessa, música, metgessa, policia o qualsevol cosa que sigui, puc aplicar la perspectiva de gènere perquè si no ho faig alimento la diferència com a excusa per comportar-me, sentir, pensar que les dones s'han de comportar d'una mateixa manera i els homes també.

Fa molts anys que es reivindica la formació en violència de gènere de tot aquell personal que tractarà en un moment donat la dona, des de l'administratiu al policial passant per advocades, jutges o jutgesses...

El que jutja,si no entén el que té davant, no entendrà el que es un xoc posttraumàtic, no entendrà la retirada de les denúncies, no entendrà que les dones no puguin expressar-se i que estan carregades de por... No entendrà res. I la perspectiva social aquella que tenim imposada per la inèrcia és refermarà. La formació és vital i molt necessària, una cosa òbvia que moltíssimes vegades no es dona. Segurament recordaràs un munt de judicis o sentències molt mediàtiques que trenquen el sentit comú. Però al dia a dia es dona massa sovint, casos als quals els hi ha faltat la perspectiva de gènere i la formació en violència de qui ho jutja.

Maribel Guillamón, fundadora de Noestàsola

Notícies relacionades