Mares

Ser mare en la nostra societat és molt difícil, força complicat. Les que sou mares ho sabeu. Hem de passar molts obstacles diaris i continus, tenim una base de societat molt masclista que dificulta uns rols més equitatius. Ser mare va vinculat a la sensació de fracàs continu: Faré això bé? I si no ho faig? La interlocució íntima és constant, pesa molt la nostra construcció social.

S'espera de nosaltres rols molt específics, primer que siguem responsables del benestar familiar, que siguem mediadores. Un altre rol és que siguem responsables de la criança a temps complert, sense pauses. L'imperatiu social és així, pesa tant que el discurs intern et reprova constantment.

Ara imagineu-vos el que és ser mare en situació de violència de gènere, doncs molt més difícil encara. Has de complir aquests rols però amb molts menys recursos interns. El maltractador sempre menysté la mare, vol danyar el vincle amb els fills i no escatimarà recursos. Li parlarà sobre com de mala mare que és, minarà l'autoritat, no li deixarà exercir la seva maternitat, desgastarà la mare, li qüestionarà les coses davant dels fills, culpabilitzarà dels problemes dels fills només a la mare (malgrat que és la seva conducta la que fa una llarg desgraciada), incitarà als fills a maltractar a la mare (amb el seu exemple està dient que a la mare no cal respectar-la ni tractar-la bé).

Difícil panorama,oi? El desgast és terrible, malgrat tot, ho fan.

He vist mares en lluita constat per crear murs de protecció, murs plens de flors on la realitat desoladora no sigui visible o no tant visible per als seus fills i filles, on minimitzen, oculten, dissimulen i fan molt de teatre davant la mirada dels infants. Elles defensaran el benestar com sigui, t'asseguro que les forces són molt escasses. Faran moltes estratègies per aconseguir-ho, protegiran la seva maternitat com sigui però no parlaran malament dels pares als fills (no reinvertiran tota l'escombraria que utilitzen els maltractadors), es faran mares-escut, sí, es posaran davant l'agressor per desviar l'atenció i rebre elles el dany físic, consolaran i crearan vincles de molt suport. Un treball titànic, diari i invisible per a molta gent.

Creieu que ho aconsegueixen?

Doncs malgrat tot aquest panorama, segons el professor especialitzat en violència de gènere Raúl Lizana, un 30% repetiran conductes de submissió o agressivitat en edat adulta. Que passa amb el 70%? Com és que malgrat les dificultats extremes en què viuen no ho reprodueixen? Doncs perquè estan elles, les mares. I aquestes mares fan que els seus fills no repeteixin conductes abusives, ho fan perquè les mares han rebut acompanyament especialitzat, perquè se’ls hi ha donat suport per empoderar-les, perquè se les ha cuidat i elles ho reinvertiran amb els fills. El primer que faran estant millor és que el seus fills estiguin millor. Imagina't la importància de destinar recursos en les recuperacions de les mares violentades, els nens i nenes també han de rebre suport terapèutic però les mares faran mans i mànigues per revertir les vivències, per la resiliència.

Per a la nostra canalla, nosaltres, les mares violentades som el més important que tenen, l'espai segur i confortable. Així que no les recriminem, ajudem-les, necessiten tot el nostre suport, t'asseguro que de la violència masclista és molt difícil sortir-se'n sense ajuda. Elles, màgiques per excel·lència, faran la resta.

Dedicat a totes les dones del meu col·lectiu perquè són dones fortes, lluitadores amb moltíssimes capacitats positives, magues de vivències. I a totes les assassinades i els seus fills perquè ja mai més tindran veu pròpia.

Maribel Guillamón, fundadora de Noestàsola

Notícies relacionades