La palmada a l'esquena

Massa sovint veig la palmada a l'esquena als agressors i la sensació d'indefensió i càstig a les víctimes. És el món a l'inrevés aquell que aïlla, castiga, menysprea, dubta i difama una víctima permetent que el seu agressor surti reforçat de les seves accions. Justícia patriarcal és el que majoritàriament veiem en molts casos d'agressions contra les dones.

Una justícia amb una bena que li impedeix veure una realitat ben òbvia que és que les víctimes necessiten i busquen justícia cosa que no arriba en molt casos, afegint molt de dolor a una reparació que fallida. És la víctima la que sovint ha de marxar, tancar-se, passar el seu dolor sola doncs les institucions i la societat masses vegades donen palmades a l'esquena als agressors.

Les víctimes coneixen molt bé el seu dolor, les nits plenes de llàgrimes, els intents de vida normal, la fragilitat i el trencament intern... la muntanya russa emocional... i no necessiten que les jutgem, que banalitzem el seu dolor ni que fem circ de la seva emoció.

Massa històries de dones repetides amb fets provats que pensen que la veritat és l'únic element a tenir en compte per posar-se davant de la institució jurídica, i aquest no serà el valor més important a tenir en compte, doncs no comptem amb un altre que pesa més, el de la mirada del que ho jutja, no comptem ni sabem si té perspectiva de gènere, si està format en violències masclistes, ni se’ns passa pel cap pensar això en aquell moment tant vulnerable.

Necessitem justícia però no justícia patriarcal, que les persones integrants del món jurídic que tracten violències masclistes tinguin visió de gènere, això s'aconsegueix amb molta formació. Que els agressors paguin la seva acció i les víctimes tinguin el suport necessari per refer-se. Respecte per les víctimes, no els hi cal que afegim més dolor. Però sí cal que qüestionem els agressors, els que ho fan no mereixen cap simpatia, no els hi donem cap palmada a l'esquena.

Maribel Guillamón, fundadora de Noestàsola

Notícies relacionades