Espai

Quan jo era petita la gran gran part d'escoles tenia al centre del pati un lloc on es jugava al futbol. Els nens ocupaven l'espai i les nenes jugaven a altres coses més estàtiques als marges. A classe també passava el mateix. Molts nois eren al centre i no tenien vergonya ni por al parlar, cosa que a la majoria de noies no ens passava. Fins a fer-nos grans on van continuar les diferències. Les reunions de treball, el carrer i la llar són llocs on la presència i la veu de les dones són moltes vegades menystingudes.

Ja des de ben petites se’ns parla del carrer com una cosa a tenir molt en compte. Preguntes com "amb qui vas?”, “aquestes hores?” i “així vestida?” són habituals en moltes adolescents. Poc a poc normalitzem que l'espai no és nostre, que és un lloc perillós on hem d'anar molt en compte, així que quan passa un cas de violació ja s'encarrega una part de la societat de recordar-nos que estàvem fora de lloc. Comentaris com si havia begut, si era menor o estava al carrer de festa... són fets que desvien el focus d'atenció posant tot l'accent en la víctima i invisibilitzant l'agressor, oblidant que qui a comès el delicte és qui té la culpa. Reforcem d'aquesta forma la continuïtat d'estereotips masclistes. I moltes vegades ens oblidem d'explicar als nens i nois que les relacions entre gèneres han de ser de respecte i equitat, que els cossos de les dones no són territori de dominació.

Imatges publicitàries ens inunden de cossos de dones hipersexualitzats, quan més joves millor. Ens hem acostumat a veure els cossos de les dones nus quan volen vendre qualsevol cosa, cossos desvalguts, la majoria tirats a terra, com si aquesta fos la forma com anem pel carrer. Si veiéssim alguna dona així ens cridaria força l'atenció però en la publicitat ho donem per habitual, ni ho parem a pensar. Cosifiquem les dones potenciant les relacions de domini i de poder.

Aquestes formes de presentar les dones no són formes respectuoses i ens cal molta perspectiva de gènere en tots els àmbits per donar-li una volta perquè sense aquesta mirada anirem perpetuant estereotips.

Educació continuada i transversal com a canvi en les relacions entre dones i homes, molta educació psico-sexual-afectiva doncs molts adolescents tenen com a referents el porno, allunyant-se de la realitat de les relacions sexuals.

 

Fa poc en un dels taller que vam fer entorn al 8 de març, un home, l'únic que va venir, va dir: "Homes i dones no som diferents i patim les mateixes desigualtats", la resta de dones van callar menys dos que li van donar la raó.

Les quasi mil assassinades per violència masclista, la bretxa salarial, la pobresa, les violentades, la publicitat, les institucions, la societat... Se’ns diu diàriament que homes i dones no som iguals.

Maribel Guillamón, fundadora de Noestàsola

Notícies relacionades