El que no es veu no existeix

Potser esteu d'acord amb mi que mirem el món amb la pròpia mirada, la nostra, la que ens connecta amb el propi imaginari vivencial però aquesta sovint no concorda amb la realitat múltiple de la nostra societat. No existeix el que no veiem, així passen davant dels nostres ulls infinitats de problemes aliens que ens passen totalment desapercebuts, multitud de violències silenciades i no visibilitzades, no existents.

Ha sortit recentment el tema a l'opinió pública de les treballadores de la maduixa a Huelva, no es que sigui nou el tema, ja es va denunciar al 2009 sense gaire ressò. A part de la precarietat laboral a la qual són sotmeses, també els homes, les dones tenen l’afegit, per ser dones, de la violència sexual. Treballadores en gran part del Marroc de zones rurals amb desconeixement de l'idioma i de les lleis del país acollidor, són perfectes pel seu silenci. Necessiten el treball, segurament és l’única oportunitat d’aconseguir una mica de diners amb els quals subsistir durant l'any

Algunes d'elles s'han atrevit a denunciar i es queixen de l'escàs suport de la societat civil i del sistema judicial. Elles són dones, migrants, pobres... són perfectes perquè tot sistema les invisibilitzi.

El 30 d'abril d'enguany va sortir publicat a la revista alemanya Correctiv.org un reportatge a càrrec de dues periodistes Pascale Müller i Stefania Prandi on Kalima, una dona marroquina, relatava les vexacions i agressions sexuals que patia i li inferia el seu supervisor. Ja abans la mateixa periodista italiana, Stefania Prandi, en el mitjà Vice, havia relatat els continus abusos que patien les treballadores a Itàlia.

Parlem d'un problema estructural, no és que afecti una determinada empresa, és que els abusos poden estar presents en molts llocs diferents i fomenten la seva impunitat en la por i el silenci per la necessitat del sou. De moment no hi han conseqüències polítiques als fets denunciats per la investigació.

Moltes d'aquestes denuncies no prosperen doncs les dones són temporeres i un cop acaba la campanya de recollida han de marxar i la investigació judicial no continua. Les dones que han denunciat les agressions sexuals també han denunciat l’intent d’exportar-les per part de l'empresari contractant.

Elles necessiten el nostre suport, el nostre "jo també et crec", doncs el sofriment no coneix de llengües ni països ni cultures.

Mirem més enllà del que ens és conegut doncs existeixen moltes coses que no veiem.

Maribel Guillamón, fundadora de Noestàsola

Notícies relacionades