El guany de les pèrdues

Potser has sentit parlar que els japonesos utilitzen la practica kintsugi per reparar objectes de ceràmica trencats, la qüestió és fer ben visible les línies de ruptura perquè això mateix confereix un aspecte únic i preciós.

A la vida totes les persones portem cicatrius, unes de més profundes segurament i d'altres més lleugeres. Hi han persones que diuen que les seves ruptures les han fet millor com a persones, que el sofriment i el dolor han deixat pas a l'acceptació i a l'agraïment per la pèrdua. Però també he conegut d'altres que diuen que no calia passar per situacions adverses que ja eren prou bones perquè la vida els hi mostrés la cara adversa.

A mi m'agrada parlar del guany de les pèrdues. A l'inici és molt difícil veure un guany en una pèrdua però només has de deixar passar el temps i mirar cap enrere per adonar-te dels guanys.

En violència de gènere els lligams emocionals són molt intensos i dependents i s'acostuma a confondre amb l'amor. Moltes dones en aquestes situacions es veuen incapaces de deixar a l'agressor i diuen que no poden, que ho intenten però que pot més la seva addicció a la relació. Quan decideixen abandonar la relació perquè ja no aguanten més i inicien el camí de la recuperació, les ruptures de l'ànima són ben presents, ferides que no tenen res de preciós.

 

El camí del treball intern de la mà d'algú especialitzat en violències fa que al recordar i posar la vista enrere puguem gaudir del guany de les pèrdues. Crec que és imprescindible aquest treball per recuperar l'ànima i el cos malmès, per retrobar-te. I estic convençuda que un cop iniciat el camí, els guanys són constants, les pèrdues llunyanes i estranyes i les cicatrius poden convertir-se en úniques i precioses.

Maribel Guillamón, fundadora de Noestàsola

Notícies relacionades