Coses de dones

Sovint sento aquesta afirmació, massa vegades i sempre en referència a la defensa dels drets de les dones, dels drets bàsics i elementals dels que, com part de la societat, no hauríem de reclamar doncs cauen per si mateixos. “Coses de dones”.

Hi han molts homes adormits, massa, crec jo. Ancorats en les seves arrels de benefici i de poc moviment intern, de poca ruptura amb models passats i d'escassa consciència en la reproducció de rols.

Aquests dies de moviments als carrers, de defensa per la justícia, la que es fonamenta en la lògica de la defensa de les víctimes,ha quedat, un cop més clar. Milers de noies reclamant mesures contra les violències masclistes, perquè no us oblideu que aquestes maten, destrossen cossos i ànimes i deixen sense vida a les nostres criatures. Pocs homes veiem, massa pocs. Hauríeu de ser tots amb nosaltres perquè no reclamem més que justícia per a les víctimes, hauríeu de deixar de banda aquesta especie de corporativisme mal entès, doncs qui mata, viola i maltracta no mereix cap tipus de simpatia. Perquè tot això no és cosa de dones, és qüestió de tota una societat que ha de solucionar un tema molt important amb les dones, de reparació.

Necessitem de forma urgent mesures reals perquè hi han massa tragèdies en la vida de moltes dones que no han trobat reparació en el món institucional.

Necessitem que vosaltres, els homes, us impliqueu. Tant com quant aneu a veure una cosa que us agrada molt, tant com quan sentiu passió per alguna qüestió, necessitem que us traieu la bena dels ulls, aquella que no us deixa veure que les dones són molt més que un tros de carn, que deixeu de dir que un "no" de les dones vol dir un "sí", a trivialitzar les agressions sexuals perquè elles, sempre elles, us envien senyals inequívoques que només passen en la vostra ment.

Necessitem que els homes que sí han fet un procés personal de qüestionament dels rols dels que partim prenguin part i ho esbombin als quatre vents sense importar-los l'opinió de l'amic, perquè nosaltres ja portem fent-ho fa molt de temps,ara et toca a tu implicar-te també.

Sovint sento, massa vegades que els homes que maten, violen i maltracten són bones persones, bons nois... que no entenen com han pogut fer això, que no pot ser cert i que alguna cosa haurà fet ella. Ella, sempre ella, la culpable de tot. Perquè va amb minifaldilla provocant, recordeu que a les dones que van amb burka també les violen, perquè van begudes, perquè van de nit soles... Trobareu milers d'excuses perquè tot, curiosament, recaigui una altra vegada en la víctima.

Sacsegeu-vos, poseu-vos cap avall i remogueu ben endins, això no funciona i mentre mirem cap a fora, cap als altres, continuarà així. Mireu cap a dins, segur que hi ha moltes coses per canviar la vostra percepció, aquell acudit masclista que només et fa gràcia a tu i als teus amics, la teva poca implicació amb la parella i els teus fills, la cosificació que tens de nosaltres, el teu corporativisme al teu col·lectiu malgrat que no facin bé les coses...

Comença a despendre creences que perpetuen les desigualtats, a tenir mirada crítica amb tu i a fer un camí d'aproximació sense imposició perquè totes les desigualtats i violències que les dones patim no tant sols són coses de dones.

Maribel Guillamón, fundadora de Noestàsola

Notícies relacionades