Amb ajuda

Si sents cops i crits d’alguna casa veïna, truca als mossos. No és qüestió de solidaritat sinó que no fer-ho pot ser un delicte. Lluny ha quedat, o hauria de quedar lluny, que allò que passa en l’interior de les cases forma part de la privacitat de la parella. L'article 450 del codi penal ens ho recorda amb el títol sobre l'omissió dels deures d'impedir delictes o de promoure la seva persecució.

Ja fa anys que no cal que sigui la mateixa perjudicada en fer la denúncia sinó que alguna persona del seu entorn ho pot fer. El maltractament s'investiga d'ofici perquè és un delicte públic.

Si truques a la policia o als mossos, t’hauràs d'identificar. Aquest punt a vegades és complicat pels veïns i veïnes, però pensa que les teves dades són privades i no tenen per què arribar a l'agressor, es preserva la confidencialitat.

Un cop ve la policia farà un atestat i parlarà amb les dues parts. Pot ser que la dona en aquell moment parli sobre el maltractament i realitzi la denúncia, però pot ser que no.

Si té lesions la portaran a un centre de salut per la seva revisió on li faran un informe de lesions, que s'afegirà a l'atestat de la policia i servirà en el judici.

Però és possible que no hi hagi lesions visibles, la violència masclista té moltes formes d’expressió i una d'elles és la psicològica. Potser ella dirà a la policia que no hi ha cap problema, que ella és la culpable que ell s'hagi posat nerviós però que tot està bé. Arribat aquest punt és possible que pensis que no entens res. Però el maltractament té moltes anades i vingudes fins que es diu prou. Les dones tenen un fort lligam emocional amb el maltractador, estan aïllades, senten culpa, por i vergonya.

També és possible que com a veïna o veí et sentis impotent però el cicle de violència és així, una muntanya russa emocional. Ells diuen una vegada i una altra que s'ha acabat, que no les tornaran a fer mal. I elles els hi donen una altra oportunitat. Pot sonar-te estrany però el maltractament funciona així. Leonor Walker en el seu llibre  "El cicle de la violència" ho explica molt bé. Per això necessitem a l'entorn, als familiars, als amics, a les veïnes... Perquè així, la sortida d'aquesta espiral serà més curta i segura.

Sense ajuda és molt difícil sortir-se'n de la violència de gènere.

No dubtis en trucar les vegades que siguin necessàries, no et facis còmplice.

Maribel Guillamón, fundadora de No estàs Sola

Notícies relacionades