Per les bruixes de la meva vida: ‘abajo y a la izquierda’

Les bruixes de la meva vida són diverses, algunes no es pentinen i d'altres es maquillen. Amb algunes fa anys que compartim diumenges i n'hi ha que tot just acaben de decidir prendre partit i fer una passa endavant, col·lectivament. Aquestes bruixes, que no entenen d'escombres si no és per volar o per defensar-se, mouen cel i terra per compartir i posar el debat feminista i anticapitalista al centre. No els fa por mostrar-se rebels com són a la feina ni a la família, i saben que en la incomoditat creixem i que això no és per a nosaltres: és per la vida. S'enfaden i no s'avergonyeixen de fer-ho, ni tampoc demanen perdó. Saben el que ens han robat i no dubten en prendre-ho de nou.

Aquestes bruixes són les que criden a les manifestacions que ens volem vives i amb vides dignes, són les que agafen el megàfon i llegeixen el manifest, les que fan les pancartes, les que es queden fins tard preparant una vaga general, les que saben que la lluita va de molta organització i que cada dia hi som una mica més a prop, de guanyar. Són infinitament incansables perquè saben i sabem que on no hi arribi una hi arribarà l'altra, perquè som en col·lectiu, enxarxades i fent, del suport mutu, un mantra inesgotable. Saben que la importància d’estar organitzades rau en no haver d’enfrontar-nos a la repressió juntes, ni tan sols als dubtes, i ens serveix per coordinar pensaments i accions. Com diria Zibechi, els moviments socials són qui transformaran el món. Som la societat civil mobilitzada i organitzada, la que podem fer pressió i alhora crear espais lluny de les lògiques repressives i institucionals.

Per això aquestes bruixes saben que el carrer també és escola i com dirien les nostres companyes zapatistes som de “abajo y a la izquierda”.

Aquest abajo y a la izquerda vol fer una proposta diferent, fent un anàlisi estructural del que ens envolta i inventant noves maneres d’entendre la vida: noves maneres d’estimar, de relacionar-nos, de treballar, de consumir, d’habitar. El vell món es mor i si no creem alternatives lluny dels esquemes patriarcals, capitalistes i colonialistes el compte enrere avança massa ràpid. Tenim molt a dir i també a escoltar i el fet de fer-ho juntes ens permet enriquir-nos i profunditzar molt més del que una tota sola podria fer.

A més, aquestes bruixes no dormen quan es fa de dia. Saben bé que tot això que parlem a l'assemblea va d'una pràctica política diària i no vol dir que tinguem menys contradiccions. Les tenim com totes les altres persones, però intentem analitzar-les i trobar-ne l’origen; no defugir-ne i no negar-les, sinó acollir-les i transformar-les si estem preparades per a fer-ho. Militar no ens fa millor persones, però és innegable que té un gran valor: en una societat tan individualista i precària, assumir aquest compromís i haver-nos d’enfrontar constantment a un qüestionament de la pròpia vida i del sistema, és prou cansat i controvertit.

 

Militar, implicar-se, posar-hi el cos, el temps i el cap, és de valentes. És de justícia agrair i reconèixer la feina que feu. Avui, volia dir-vos un gràcies infinit. Aquest gràcies va molt més enllà de fer un cartell, preparar una acta o una formació interna. Sense el vostre sentit de la responsabilitat, sense entendre la vida com una oportunitat per canviar les coses i deixar el món millor de com l’hem trobat, Sant Cugat i el món en general seria una mica més gris, trist i quadriculat; però sobretot trist. Militar no ha de ser exclusivament una cosa seriosa i recta, la lluita no ens ha de posar més pes sinó alliberar-nos. Les organitzacions com la nostra, folrada d’errors i encerts i autogestionada per principis, són una petita escletxa de llum que qüestiona el sistema i demostra que hi ha altres maneres de fer i desfer la vida.

Com deia aquell "Jo no tinc ídols i si en tingués serien col·legues", perquè la meva escola política sou vosaltres, nosaltres, qui clarament aprenem a base de cops de kurdes i zapatistes, amb una bona motxilla de dubtes per desfer juntes. I crear-ne de nous.

De tant en tant cal dir-nos que ens estimem, això també és fer la revolució!

Maria Garcia, membre d'Hora Bruixa

Notícies relacionades