Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi
Ens trobem a l’estació de Sant Cugat a les 11h.
Si tothom calla, hem perdut la batalla!
Sabem que la primària sempre ha estat la parenta pobra de la sanitat pública, que la seva situació va empitjorar arran de la crisi del 2010 i que, no havent-se recuperat mai de les retallades que van suposar les polítiques austericides desenvolupades des d’aleshores, ha tornat a exercir de ventafocs durant la pandèmia. No tornarem a analitzar els diferents balls que li ha tocat ballar, però sí constatem que l’últim, el de les darreres setmanes, senyalat principalment per les professionals que han de posar-se a la pista, és el més pervers.
Abans de la pandèmia i sobretot després, els mitjans parlen del preocupant increment de problemes de salut mental a la població en general i especialment en els infants i joves. Donada la importància d’aquesta problemàtica i com a base per una necessària reflexió seriosa, creiem oportú difondre el comunicat de l’Associació Catalana de Professionals de Salut Mental de Catalunya - Asociación Española de Neuropsiquiatría (ACPSM-AEN), sobre l’enfocament biomèdic que se li dona al terme salut mental a TV3 amb motiu de la Marató dedicada enguany a aquesta temàtica. A Marea Blanca Sant Cugat coincidim amb la perspectiva biopsicosocial de la salut mental i amb el Model de Salut Mental Comunitària i recolzem la demanda d’incorporar aquesta perspectiva a l’esmentada Marató.
La teoria que la calor faria desaparèixer el virus no ha funcionat tampoc aquest any i hem vist que una variant delta del virus ens ha portat una brutal 5a onada, ja que a les persones ens agrada trobar-nos, celebrar, sortir i socialitzar-nos. Queda molt per aprendre del coronavirus i com conviure amb ell. Per a poder estar més tranquils, queda molta gent encara per vacunar. Però ja falta menys. Ànims!
Durant el segle XX, la vacunació es va convertir en la mesura mèdica de més impacte en la salut pública i la principal en prevenció primària, el que es va traduir sobretot en una gradual disminució de la càrrega de malaltia i de mort per malalties infeccioses a la infància dins els països on s’aplicaven aquestes polítiques.
Aquest mes estrenem govern i ens acomiadem de la fase més dura de la pandèmia. Ens preparem per recuperar les nostres vides i també els nostres serveis que han estat trastocats per la pandèmia i les mesures econòmiques i socials que ha comportat.
Ho fan perquè és la seva prioritat. Perquè és la seva vocació de servei. Per què són sanitaris. Ho fan com poden, amb esforç personal, amb manca de coordinació i de suport per part de l'administració, però amb el reconeixement de la població.
Ja fa més d’un any que convivim amb la Covid19, i durant aquest temps s’ha vist alterada la salut de moltes persones encara que no hagin patit la malaltia.
La MBSC es va constituir com a plataforma que reivindica l’atenció sanitària pública, universal i de qualitat. Paraules majors si tenim en compte el deteriorament que s’ha anat produint anys enrere, ja abans de la pandèmia.