Un nou cicle polític a Sant Cugat?

Ja han passat uns quants dies des del diumenge 26 de maig i encara som molts els que estem valorant i revalorant els resultats electorals a la ciutat. Per la part que em toca, i primer de tot, vull agrair a les 4871 persones que han tornat a optar per la opció CUP – Procés Constituent. Si bé és cert que hem patit un petit descens respecte al 2015, cal valorar positivament que en una ciutat com Sant Cugat, la nostra proposta política segueix comptant amb el suport de gairebé 5000 veïns i veïnes. Al meu entendre, estem parlant de moltíssimes persones a la ciutat que volen una transformació real i tangible. Un canvi de valors i de model que opti per la via de la cooperació i la solidaritat. En aquest sentit, està a les nostres mans fer tot el possible per materialitzar moltes de les propostes que tenim per a la ciutat. Volem parlar de l’aigua, un bé comú, i de municipalitzar-la. Volem parlar del dret a l’habitatge i de fer-lo efectiu, apostant per construir més pisos de protecció oficial i fent tot el possible per a que ningú més hagi de marxar. Volem parlar de la tarifació social en els preus públics i que les persones paguin en funció dels seus ingressos. Volem parlar i fer de la participació una eina real de decisió, una eina amb la que la ciutadania pugui dir la seva i, alhora, prendre decisions polítiques col·lectives. En definitiva, som conscients que la nostra posició al ple municipal és reduïda, però això no impedirà que moguem cel i terra per prioritzar les polítiques per a la gent que més ho necessita a Sant Cugat, que n’és molta!

Cal valorar, també, que la proposta política representada per la dreta catalana, els convergents o els ara Junts per Sant Cugat, ha patit una davallada força rellevant i els deixa en una posició complicada de cara a governar i mantenir el seu model de ciutat. Crec que això és important perquè destaca que el seu model, que tant enarboren, va perdent suports elecció rere elecció. És molta la gent que s’ha anat cansant d’una forma de fer que ja dura 32 anys i que ha impregnat tota l’administració fins al punt que els fa sentir propietaris de l’Ajuntament i de tota la ciutat. Probablement, això es percebi des del carrer i per això hagin patit una bona pèrdua de vots.

Per últim, i lligant amb tot plegat, el vot en clau d’esquerres o, almenys, progressista ha augmentat força. Caldria valorar bé fins a quin punt – segurament molt – afecta la dinàmica nacional a nivell municipal. Al meu entendre, d’aquí la gran suma de suports al PSC i a ERC. M’agradaria destacar que, tot i no tenir representació al plenari, les forces – ideològicament molt properes – de Sant Cugat en Comú i Podem sumen un total de 2884 vots, una xifra de veïns i veïnes gens menyspreable que fóra bo recordar que existeixen i, per tant, tensionar a l’esquerra tot el que es pugui l’espectre ideològic i les propostes sorgides del plenari.

Sigui com sigui, queda un panorama polític inèdit a Sant Cugat amb el que les forces polítiques i els moviments socials transformadors tenim marge d’acció per fer. Esperem que comenci un nou cicle per a la ciutat que ens permeti posar la vida al centre, la d’aquella gent que no arriba a final de mes, que treballa en precari i amb contractes temporals, que pateix les conseqüències d’un sistema que mercantilitza la vida. Tenim un repte que és transformar Sant Cugat. Un repte gran i difícil, però en el que sempre hi tenim la mirada posada.

Marco Simarro, educador social i membre de la CUP Sant Cugat

Notícies relacionades