Publicitat

Sant Cugat, ciutat d'explotació, terreny de lluita sindical

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Sant Cugat. El petit poble que dècades de planificació urbanística i de disseny social pretén convertir en una ciutat per a la classe alta. Mansions, parcs verds, botigues cares, cotxes elèctrics, escoles privades, instituts concertats, universitats neoliberals...

Aparentment la gent de Sant Cugat passeja ben vestida pel carrer, somriu despreocupada. Aquí no hi ha cap crisi, no falten els diners, no es noten les penúries.

Però això no és més que una part de la història, la part de la classe de gent que explota i oprimeix a la resta. Perquè a la nostra ciutat també existim una altra classe: “les invisibles”. Les que netegem les cases, les que cuinem als restaurants, les que pedalegem repartint, les que cuidem de les criatures, les que construïm les cases, les que conduïm els transports…

Tot l’estil de vida de la classe benestant se sustenta sobre les nostres espatlles. Som les treballadores les que generem la riquesa, però la classe benestant és la que ens la roba i se l’apropia. A pocs llocs com Sant Cugat l’opulència d’aquesta classe es fa tan evident.

Organitzar-nos per defensar-nos d’aquesta explotació és una necessitat urgent. La precarietat vital a la qual ens condemna l’avarícia del sistema és intolerable. Nosaltres tenim clar quin és el camí: l’anarcosindicalisme. Sols si les treballadores ens unim, sense jerarquies ni autoritarisme, sobre la base de l’ajuda mútua i la solidaritat i aplicant l’acció directa tenim alguna possibilitat de victòria.

Finalment, tot i que parlem de presentació més aviat podríem parlar de visibilització. Ja fa molt de temps que som a Sant Cugat, de forma poc notòria potser, però sempre presents en les lluites. Seccions sindicals com les de DXC-HP, Catalana Occidente, de l’Ajuntament de Sant Cugat o de RTVE fa molt que donen guerra. I d’altres que van apareixent, intentant respondre a les noves realitats d’explotació a les que ens sotmet el sistema, com les Riders de Glovo, o les monitores de menjador de l’escola Thau.

Som conscients que ens espera un camí llarg i dur, fer sindicalisme a una ciutat amb un dels índexs de riquesa més alts de Catalunya és estar a l’ull de l’huracà. Però no ens espanta. Hem afrontat temps molt més durs i hem resistit. La CGT ha sobreviscut al terrorisme patronal dels anys 20’, a la repressió de la República, a les purgues estalinistes, a les matances del franquisme i a la farsa de la transició. I aquí seguim i seguirem, sempre al servei de la classe treballadora, sempre oposant-nos a tota forma d’opressió.

Som la CGT,

som força creixent.

Notícies relacionades