Fotografies de la lluita i vida d’un barri

Fotos: Jordi Pascual

Parlar de Les Planes és parlar de veïnatge i lluita, de la solidaritat que emergeix quan la majoria de serveis queden lluny de casa i la natura és protagonista de la vida de les persones. Les primeres generacions, aquelles que entre els anys 50 i 60 van començar a configurar la barriada, recorden la reivindicació veïnal, la lluita i l’autoorganització per aconseguir uns mínims per viure, des d’un camp de futbol a la millora de les connexions. Els nouvinguts s’han trobat un barri molt diferent, encara mancat de millores i que conserva l’esperit dels inicis. Per això, potser, el veïnatge és un punt fort, molt diferent als nuclis urbans més densos.

“Un barri lluitador, els primers anys van ser molt durs”, Paco. “Als anys 70 la droga va fer molt mal, era un lloc de venda i va donar molta mala fama al barriˮ, Maite. “Un cop, parlant amb l’alcalde de Sant Cugat, el senyor Barnils ens va dir: ‘Feu el que pugueu, sempre respectant els límits i els camins’ˮ, Andrés. “Un cop es viu aquí no es torna a Barcelonaˮ, Albert. “Nosaltres no tenim família aquí i les meves nenes ja tenen dos iaios a Les Planesˮ, Sandra.

Aquestes són només algunes de les frases que acompanyen les fotografies dels veïns i veïnes de Les Planes que es poden trobar a l’exposició Vivències, una proposta conjunta de l’associació de l’Espai Eco, la comissió de festes del barri, de dues alumnes de l’Escola d’Art i Disseny de Sant Cugat i del músic i veí Miss Loopita. Es tracta d’una mostra que intenta posar en valor el barri des de la seva pròpia gent, no renegant dels orígens sinó mostrant en primera persona les lluites i reptes que han portat a Les Planes a ser el que són.

Està configurada per 24 retrats en blanc i negre amb marcs de fusta reutilitzada fets al mateix Espai Eco on està exposada la mostra i petits missatges sobre la vida i les lluites que han viscut. També s’ha fet un petit audiovisual amb fragments de les entrevistes que han servit per preparar l’exposició acompanyats per la música de Miss Loopita. La proposta intenta mostrar tant la ciutadania que va començar a definir Les Planes com la que fa tot just mesos que hi resideix.

La pensada, explica Iraia Mir, presidenta de la comissió de festes, va començar ara fa uns dos anys: “La idea inicial sorgeix de l’Espai Eco, amb la voluntat de fer un projecte que interpel·li la resta de veïns del barriˮ. La participació d’Anöuk Almansa i Paula Pérez, les dues estudiants de l’Escola d’Art, ha estat clau perquè gràcies a elles s’ha pogut obtenir una millor qualitat de les fotografies i de la vessant estètica de l’exposició. “Ha estat un enriquiment mutuˮ, prossegueix Mir, “l’exposició també ens serveix perquè la gent s’apropi a l’Espai Eco i pregunti dubtes sobre el projecteˮ.

Almansa explica que la seva participació va sorgir en forma de pràctiques arran de la proposta del seu professor de fotografia a l’Escola d’Art. “El nostre treball era decidir com fer els retrats, el fons, què transmetre...ˮ, apunta Pérez. Amb una reunió amb Ignasi López, membre de l’associació de l’Espai Eco, van prendre el pols del projecte i es van posar a treballar. “El treball amb els veïns ha estat genialˮ, assegura Almansa, “la gent de Les Planes és molt maca, humana i generosaˮ.

Un tomb al relat oficial

Un dels motius de la creació de Vivències, expliquen els seus impulsors, va ser la constatació que una part de la ciutadania s’havia quedat amb un gust agredolç després de l’estrena del documental La muntanya, crònica de la construcció d’un poble al 2015, una producció compartida de l’Ajuntament i del mitjà públic Cugat.cat sota la direcció de Laia Manresa. “No es tracta d’un rebuig frontal al documental però pensàvem que no reflectia la realitat autèntica del barri des dels seus veïns perquè posava una mirada oficialˮ, argumenta López, “amb això no renego de ningú, i menys encara de mossèn Pere, que s’hi va entregar completamentˮ.

L’exposició pretén explicar, donant veu als seus protagonistes, l’origen del barri i per què en alguns aspectes és diferent a la resta de districtes de la ciutat. “Si preguntes pel barri, molta gent et dirà que el documental era lightˮ, prossegueix López, “en Vivències les fotografies estan fetes després d’entrevistar la gent i es veu clarament com després de la conversa s’adonen de tot el que han fetˮ. Defensa que la ciutadania tingui el protagonisme i per això creu que a les fotografies en blanc i negre es pot veure la mirada i l’actitud de la gent que forma el barri.

Notícies relacionades