Crítiques, problemes i solucions al centre de menors de Les Planes

Façanes anterior i posterior del centre i voltants. Fotos i gràfics: Jordi Pascual

Prop de 150 suports a Change.org demostren que alguns veïns del barri de Les Planes estan preocupats per la presència del centre residencial d’acció educativa (CRAE) Lledoners. Els signants demanen que el centre de menors deixi de tenir aquest ús perquè, diuen, els seus usuaris són al darrere d’agressions i robatoris. L’assumpte s’ha tractat a reunions del Consell de Barri, al grup de treball de seguretat, amb cartes de denúncia, a l’Ajuntament i a la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) com a òrgan de la Generalitat de qui depenen aquests centres. Però, què hi ha al darrere d’aquesta preocupació? Tots els veïns ho veuen igual? Què pot fer l’Ajuntament? I la Generalitat? Com funcionen els CRAEs i qui en fa ús?

“No percebo l’alarma social que s’ha creat”. Emi Cruz, de l’Associació de Veïns de Les Planes, considera que se n’ha fet un gra massa de la situació: “Hi ha comentaris que em fan pensar que vivim a barris diferents”. Explica que, a tot estirar, hi haurà una dotzena de persones problemàtiques al barri, algunes de les quals poden ser exusuàries del CRAE però d’altres no. Tot i així assegura que “s’ha de treballar per evitar l’efecte crida” i per això posa en valor que la policia de barri hagi guanyat presència amb l’estada cada dimecres al centre cívic i amb una resposta ràpida davant les trucades, tot entenent les peticions de fer-la encara més visible.

“S’ha generat una gran sensació d’inseguretat, com als anys 80”. Mercedes González, representant de l’Associació de Familiars d’Alumnes (AFA) de l’Escola de La Floresta al Consell de Barri de Les Planes, en canvi, focalitza més el problema en el CRAE: “Sembla que no tenen els recursos necessaris i es dóna llibertat als xavals, que es queden al barri i causen problemes”. Tot i acceptar que no són grans mals –“ocupació de cases i maldats”–, assegura que generen preocupació. Per això, sense culpabilitzar els menors que viuen una situació complicada, considera que “la solució ha de passar pel que el CRAE sigui efectiu” evitant que els usuaris “es quedin al carrer”. Per als antics residents que ara han tornat al barri, proposa millorar la presència policial ja que, malgrat la policia de barri, González diu que no es veu més patrullatge.

Les crítiques han arribat a oïdes de l’administració durant els darrers mesos de tal manera que el president del Consell de Barri, Joan Puigdomènech, es va comprometre a reunir-se amb la Generalitat. El compromís es va complir el 16 de febrer amb una trobada amb la DGAIA en què va demanar el canvi d’ús del centre. Un mes més tard el seu director general, Ricard Calvo, va enviar un escrit a l’Ajuntament dient que “a curt o mig termini no és viable el canvi d’ubicació del centre, ja que s’ha de preveure una altra ubicació i instal·lacions adequades per poder donar resposta a les necessitats dels infants i adolescents que s’hi troben acollits”. També plantejava que l’Ajuntament proposés una nova ubicació per estudiar el possible canvi. En cap cas, però, es tancaria el CRAE sense buscar una nova ubicació ja que “dóna cobertura a les necessitats dels infants i els adolescents desemparats del vostre territori, bàsicament”.

Segons Calvo, en base a una reunió amb el director del centre, la majoria d’incidents denunciats pels veïns no són atribuïbles als usuaris del CRAE. Així i tot, en l’escrit plantejava set accions per minimitzar les incidències: la incorporació d’una nova professional al servei; augmentar les activitats extraescolars per la tarda; potenciar les activitats d’oci, cultura i divulgació amb més d’assistència obligatòria per als residents; participar i organitzar activitats conjuntament amb els veïns; controlar i seguir les entrades i sortides dels menors amb si cal seguiment dels Mossos; detectar incidències amb la possibilitat de canviar el menor de centre, i participar a la comissió de seguretat veïnal.

En la part que afecta als veïns, es planteja fer un taller d’intel·ligència emocional amb gossos, obrir la comissió de festes del barri de Can Rectoret a la participació dels menors del centre, fer un torneig de jocs de taula per Sant Jordi, participar a la Festa Major del Tibidabo i desenvolupar un Pla de Voluntariat amb les associacions del barri. Cruz no veu clar el plantejament: “La inserció l’han de fer ells amb els seus mitjans”. Tampoc González ho acaba de veure amb bons ulls perquè considera Les Planes com “un barri molt obrer” en què “la gent no és tan participativa com a altres indrets”. Alhora, tem que la DGAIA vulgui “donar la responsabilitat al barri” amb el que qualifica una resposta “poc consistent i insuficient”.

El director del centre explica que en són conscients de les crítiques rebudes però que, en base al conveni que manté la Fundació Mercè Fontanilles, propietària del CRAE, amb la DGAIA, no pot fer valoracions. Per la seva banda, fonts de la Generalitat expliquen a elCugatenc que, en base a les queixes, s’han reunit amb l’Ajuntament: “Hi estem treballant”. A més, expliquen que el centre no és de reclusió, sinó per a menors desemparats i, per tant, sempre que l’educador els doni permís, els menors poden sortir per anar a l’escola, quedar amb els amics...

Puigdomènech tradueix aquest “hi estem treballant”: “Insistirem en el canvi d’ús”. Si bé, dóna una oportunitat al pla d’acció proposat per la DGAIA malgrat considerar-lo “tímid” i tardà perquè “ara les queixes són bastant avançades”. Lamenta que en la resposta del director general no es doni l’oportunitat de destinar el centre a un ús residencial de Benestar Social per a altres franges d’edat i veu complicat el canvi d’ubicació perquè l’Ajuntament hauria d’estudiar on es podria encabir un servei com aquest. Així i tot, avança que l’alcaldessa, Mercè Conesa, es reunirà amb la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa.

El president del Consell de Barri explica que encara no se sap quins dels desperfectes que sofreix el barri estan relacionats amb els usuaris del CRAE i quins no tot i que, després d’una reunió de la comissió de seguretat del consell, es prepara una acta en què s’esclariran els dubtes. Si bé, apunta el problema també de portes enfora amb els antics residents que tornen al barri i, diu, ocupen cases. Malgrat la part crítica, assegura que “aquests tipus de centres són necessaris” tot i que “potser no era el lloc més adequat on ubicar-lo”.

Què és exactament un CRAE?

Segons la cartera de Serveis Socials de la Generalitat, un CRAE desenvolupa un servei d’acolliment residencial en què es garanteix la guarda i l’ensenyament dels seus usuaris, que poden tenir entre 0 i 18 anys –Lledoners pot acollir menors d’entre 12 i 18 anys–. Es tracta d’una mesura d’acolliment temporal “en institució” mentre el menor no pugui tenir de nou un entorn familiar adequat, ja sigui el seu propi o el d’una família d’acollida, o arribi a la majoria d’edat. La situació personal d’aquests nois requereix d’una especialització tècnica per a la seva guarda que ha de permetre l’aplicació de tècniques educatives i d’inserció laboral, social i familiar.

És per això que, segons figura al lloc web del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, els CRAE són un tipus de centre d’acolliment que combinen el procés educatiu amb el desenvolupament personal per garantir la salut física i psíquica dels menors amb un projecte educatiu individualitzat segons les necessitats de cada cas i amb la promoció, sempre que sigui possible, del retorn de l’infant o l’adolescent a la família d’origen o a una d’aliena.

La Fundació Mercè Fontanilles, que només disposa d’un CRAE, el de Les Planes, ha de complir amb aquestes normes en base al conveni que manté amb la DGAIA. És per això que al seu lloc web indica que “l’objectiu d’aquest servei és donar resposta a situacions i necessitats educatives i assistencials que requereixen una especialització tècnica en la seva guarda i educació alternativa a la família d’origen”, amb paraules molt similars a les emprades pel Departament.

Tot i que no són espais especialment coneguts, hi ha 101 centres a tota Catalunya, 23 públics i 78 concertats, el que signifiquen 1.878 places, 494 públiques i 1.384 concertades, segons les darreres dades territorialitzades fetes públiques. Només al Vallès Occidental hi ha tres centres públics i sis concertats que poden arribar a donar servei a 197 menors de franges d’edat diferents. Al CRAE Lledoners actualment hi resideixen, segons Puigdomènech, entre 12 i 16 menors i pot acollir-ne un màxim de 16. Barcelona concentra la major part dels centres catalans amb 24 CRAEs que disposen de 408 places, 535 si es compta tot el Barcelonès. Aquestes institucions conviuen amb els centres residencials d’educació intensiva (CREI) per a menors d’entre 12 i 18 anys amb alteració de conducta, amb només tres centres a tota Catalunya –un, l’únic totalment públic, al Vallès Occidental– que poden acollir 78 menors. Totes aquestes xifres es veuen matisades i actualitzades per l’Informe sobre Drets de l’Infant del Síndic de Greuges que desenvolupem més endavant.

Quan es considera que un menor està desemparat?

Els centres d’acolliment de menors estan regulats per la Llei catalana dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència aprovada al 2010 i pel Reglament de protecció dels menors desemparats i de l’adopció aprovat al 1997. Segons aquestes normes, un menor es considera desemparat quan li manquen els elements bàsics per al desenvolupament integral de la personalitat sempre i que, per a la seva protecció, se l’hagi de separar del nucli familiar. Això inclou l’abandonament, casos de maltractament físic o psíquic, prejudicis greus provocats pel maltractament prenatal, la guarda incorrecta per part dels tutors legals, el trastorn psíquic o drogodependència dels progenitors, el subministrament de drogues al menor, la inducció a la mendicitat, la desatenció física o emocional, la violència masclista en l’entorn familiar, l’obstaculització a les autoritats de la comprovació de l’estat del menor i del seu entorn familiar, les traves reiterades del desenvolupament personal de l’infant i la desatenció i negligències que afectin a la integritat física i psíquica del menor.

Els tutors legals poden demanar a la DGAIA que assumeixi la guarda temporal i, alhora, la pròpia DGAIA pot iniciar el procediment de desemparament, que ha d’estar comunicat als titulars de la tutela –generalment els pares– i ha d’estar justificat amb un informe tècnic. En aquest procés s’ha d’escoltar l’infant o adolescent així com els tutors legals i acaba, com a molt un any després de l’inici de l’expedient, amb la declaració de desemparament o l’arxivament del cas. També hi ha un procediment simplificat pel qual, arran la petició de les autoritats, els progenitors donen el vistiplau al desemparament. Així mateix, quan existeix una situació de perill provada, es pot declarar el desemparament preventiu, fins i tot previ al naixement quan es preveu clarament un desemparament del menor un cop hagi nascut.

En el moment que l’expedient és clar, la DGAIA pot determinar un acolliment en família d’acollida o en institució, on el director del centre i l’equip hauran de desenvolupar la guarda, amb un educador de referència per a cada resident. A l’igual que els pares poden donar el vistiplau al desemparament, tenen la capacitat de cessar la sol·licitud sempre que estiguin en situació adequada per fer-se’n responsables. Segons figura a l’article 105 de la Llei 14/2010, la resolució de desemparament ha de determinar l’obligació dels progenitors o altres parents a contribuir al pagament dels serveis utilitzats per l’infant o adolescent.

Quins drets tenen els menors als CRAE?

En no tractar-se de centres penitenciaris, els menors que resideixen a centres d’acollida tenen reconegudes llibertats, sempre sota la tutela del seu educador de referència. Tots els CRAEs han de disposar d’un equip format per assistents socials o diplomats de treball social, psicòlegs, pedagogs, metges i educadors. Són els encarregats de fer l’observació i el diagnòstic de la situació dels residents. Els infants i adolescents tenen dret a conèixer la seva història personal i familiar i, un cop arriben a la majoria d’edat, poden demanar el seu expedient per conèixer totes les dades.

Els centres són oberts de tal manera que només es poden impedir les visites, relacions i comunicació amb els familiars quan es consideri aconsellable la limitació. Els germans han de ser acollits preferentment al mateix centre llevat dels casos en què no sigui beneficiós. Així mateix, per evitar l’aïllament, els CRAEs han de quedar integrats a un barri o comunitat. Per això els menors també poden ser acompanyats en períodes curts com una setmana o unes vacances per una persona o família acollidora.

Com els centres han de reproduir al màxim possible les condicions de vida d’una família, es preveu que siguin mixtos i “amb treballadors d’ambdós sexes”. Així mateix, en un període inferior a 45 dies des de l’entrada del resident, s’ha de preparar un projecte educatiu individualitzat per marcar objectius en base al seu estudi diagnòstic i les estratègies d’intervenció. Tot i que hi ha centres que barregen edats, com el de Les Planes, hi ha una divisió generalitzada per tal de garantir relacions entre residents d’edats similars amb centres per a menors de primera infància (0-3 anys), centres per a infants i preadolescents (4-12), centres per a adolescents (13-16) i centres per a joves (16-18).

Legislativament, a l’article 134 de la Llei 14/2010, se’ls reconeixen els drets de ser respectats en la seva intimitat, ser informats de la seva situació legal, ser escoltats en les decisions que els afecten, participar en l’elaboració d’activitats internes, ser escoltats en cas de queixa i mantenir relacions amb els familiars. Alhora, tenen el deure de complir les normes de funcionament i convivència, de respectar la dignitat i funcions del personal i de desenvolupar amb dedicació i aprofitament les activitats educatives, laborals i de formació.

En cas d’incomplir els seus deures, els menors poden ser amonestats, privats de participar en activitats, obligats a fer actes d’interès col·lectiu o, fins i tot, apartats del grup durant un temps màxim de tres dies. En cas que l’actitud d’un dels residents signifiqui una infracció penal, el CRAE està obligat a informar-ne al Ministeri Fiscal. La capacitat d’influència del centre acaba quan el menor deixa de ser resident i, per tant, no pot actuar sobre joves que li són aliens malgrat que temps enrere hagin sigut usuaris del seu servei.

Les retallades i l’atenció a la infància i l’adolescència

Amb l’esclat de la crisi la DGAIA va començar a aplicar “mesures d’eficiència”. Amb acords derivats de la Llei del 2010 així com del Pacte per a la infància a Catalunya de juliol del 2013, es va començar a aplicar una reestructuració amb la voluntat de millorar l’eficiència en la gestió de l’atenció a la infància i l’adolescència. Tal com va publicar la Directa ara fa gairebé dos anys, aquesta eficiència portava lligada retallades, amb un intent d’augmentar l’acolliment familiar per sobre de les places existents en CRAEs i CREIs.

Davant aquestes xifres, la DGAIA va explicar al diari Ara que no han existit retallades sinó un pla d’eficiència “per fer el mateix amb menys diners”. Ja en aquell moment s’havia registrat una davallada de 1.000 menors tutelats durant un quinquenni. Des de llavors, les places s’han mantingut relativament estables per sobre de 2.700 i el nombre d’infants tutelats ha baixat, de manera que s’ha aconseguit revertir l’anomalia dels anys 2012 i 2013 (no hi ha dades del nombre de places existent anteriors) per la qual hi havia més infants atesos que places disponibles, segons la darrera onada (novembre del 2016) de l’Informe anual sobre els drets de l’infant del Síndic de Greuges.

Aquest informe demostra que les dades de places que dóna el Departament al seu lloc web estan desactualitzades ja que fluctuen cada any amb augments i retallades. Mentre s’ha aconseguit que hi hagi menys menors atesos als CRAEs que places disponibles, ja hi ha més menors que places disponibles als CREIs. De fet, el Síndic demana des de fa anys un increment de les places d’educació intensiva i terapèutiques per a infants tutelats però, tal com figura en l’informe, el nivell de compliment és baix amb menors que encara esperen una plaça, el que suposa un perill per a “la seguretat física i el benestar tant dels infants i adolescents que pateixen problemes de salut mental i alteracions de conducta”.

De forma paral·lela, el Síndic també demana que es prohibeixi l’estada de menors de sis anys als CRAEs. Al setembre del 2016, les darreres dades recollides per l’informe, encara hi havia 76 residents menors de tres anys i 180 menors de sis, d’un total de 2.693 infants. Es manté la tendència a la baixa però encara no s’ha arribat a l’eliminació total ni a la modificació de la Llei 14/2010 que proposa l’informe.

Així mateix, malgrat l’esforç legislatiu per promoure l’acollida en famílies d’acollida, des de l’aprovació de la llei s’ha tendit a la baixa amb el nombre de famílies acollidores. Això ha provocat una davallada en el nombre d’infants tutelars acollits en família aliena i en família extensa. El Síndic, de nou, suspèn el compromís d’incrementar el nombre de famílies acollidores: “L’acolliment familiar ha esdevingut una mesura quasi subsidiària respecte de l’acolliment en centre”. De fet, segons el darrer informe, un 49% dels infants tutelats estan a famílies d’acollida, tot i ser la fórmula prioritària.

Opacitat i dificultats en la feina

Aquesta situació crítica ha comportat dificultats per als professionals que treballen als CRAEs. Al 2013 un treballador del centre Lledoners de Les Planes va advertir a la Generalitat de l’incompliment de les ràtios de personal. CCOO va denunciar posteriorment que la Fundació Mercè Fontanilles el va sancionar amb la suspensió de dos mesos de treball i sou. Llavors la coordinadora d’intervenció social del sindicat a nivell de Catalunya, Rafi Redondo, no va dubtar a dir a Europa Press: “Tots els centres de menors que gestiona la Fundació Mercè Fontanilles tenen irregularitats en el seu funcionament”.

Però les queixes sindicals han anat més enllà. Aquest mateix any la CGT ha denunciat l’opacitat i manca de control públic sobre els centres de menors concertats. Posteriorment la Generalitat n’ha acceptat la sobreocupació i ha anunciat que es contempla la creació de 200 noves places amb un augment pressupostari de 30 milions d’euros. Tant la CGT com l’UGT han criticat també alts ratis de violència dins d’aquests centres, amb un total de 130 incidents d’agressions d’infants i joves, 13 dels quals van acabar amb la baixa del treballador.

Notícies relacionades