Promusa recupera el projecte del carrer l’Estel de La Floresta per fer habitatge social de lloguer

Fotos: Promusa i Jordi Pascual

El tinent d’alcalde d’Urbanisme, Damià Calvet, ha aprofitat el debat sobre habitatge organitzat pel Consell de Barri de La Floresta celebrat dissabte al matí per anunciar la voluntat de l’Ajuntament i de Promusa de recuperar el projecte d’habitatge social del carrer l’Estel. Segons explica, es tracta de tornar a agafar l’esperit però replantejant alguns aspectes. Per això diu que es pot parlar amb els veïns de qüestions com ara l’impacte ambiental o l’adaptació al territori. Així mateix, s’ha mostrat convençut que totes les properes promocions de l’empresa pública d’habitatge han de ser de lloguer, també aquest projecte.

Al 2013 es va plantejar la promoció d’habitatge públic de venda als dos extrems d’aquest carrer just on es creua amb l’avinguda Verge de Montserrat. Eren 75 habitatges que quedaven distribuïts en 51 i 24 a cada sector. Eren edificis de dues i tres alçades que van provocar una clara oposició veïnal que es va conduir amb la creació de l’actual La Floresta Parla. Els veïns criticaven llavors la ubicació d’aquests edificis al límit amb la Xarxa Natura 2000 i el Parc Natural. Segons ha explicat Ramon Borda, de La Floresta Parla, en la taula rodona, els opositors també consideraven que fer nous pisos de venda ja esclatada la bombolla significava “seguir amb l’especulació” mentre hi havia cases buides al barri.

Tot i que el projecte tenia els fonaments legals suficients per poder-se impulsar, finalment el consistori va canviar de parer i va moure els 75 habitatges al darrere del Monestir i al Pla del Vinyet. D’aquesta manera es va deixar La Floresta sense cap nova promoció d’habitatge públic fins que al juny del 2014 6 Claus va ocupar les cases dels mestres per reivindicar la implantació de la masoveria urbana, un objectiu que encara no s’ha aconseguit i que, segons ha reconegut el propi Calvet davant dels representants de Clau Mestre –organització que inclou els futurs masovers–, s’està allargant molt en el temps.

Tot i l’anunci, que ha agafat per sorpresa els veïns del barri, el tinent d’alcalde de moment no dóna detalls del projecte que, diu, encara es treballa a Promusa. Abans, però, l’empresa pública acabarà els habitatges de lloguer social per a gent gran que desenvolupa a l’avinguda Rius i Taulet –a l’antiga benzinera– i presentarà el projecte d’una nova promoció de lloguer general que s’ubicarà al darrere del CAP de Can Mates.

Calvet assegura que se supera així una fase de crisi econòmica que dificultava la creació de noves promocions en què, tot i això, es van fer dos blocs de pisos a l’avinguda Francesc Macià i es va iniciar el de Rius i Taulet. Tant el projecte del Turó de Can Mates com el de La Floresta estan en revisió en el marc de Promusa i, diu el tinent d’alcalde, pretenen buscar un “consens territorial”.

La Floresta Parla demana recuperar el Pla Director

Borda es mostra satisfet perquè al juliol del 2015 es va aprovar per unanimitat una moció que demanava aturar la modificació del Pla General Metropolità (PGM) al barri. Aquesta proposta responia a l’oposició veïnal a un projecte que afectava la vialitat i el sòl. Tal com va explicar aquest diari, entre d’altres, es plantejava un parc a Can Llobet, una escola privada al passatge Segalà, eliminar espais per a habitatges per a joves, augmentar els carrers Villà i de la Mànega i la requalificació per poder construir al passatge Miranda.

Si bé, La Floresta Parla considera que per abordar l’urbanisme i l’habitatge al barri cal recuperar el Pla Director de l’any 2002. Borda critica que aquest document quedés en un calaix i posa en valor que s’hi preveien accions com ara garantir els corredors verds, adaptar les volumetries a l’orografia, caminar cap al lloguer com a alternativa per al barri i fer les modificacions del PGM tenint en compte les promocions d’habitatge públic que s’hi poguessin fer. Valora que d’aquesta manera es pot garantir l’habitatge com un dret constitucional i no només com la gestió d’interessos de privats.

La masoveria urbana i altres alternatives

Maria Morillo i Joana Casteleiro, membres de Clau Mestre, han explicat que després d’un any des de l’adjudicació definitiva de les places als futurs masovers de les cases dels mestres, les obres encara no han començat. El projecte s’ha trobat dos obstacles. D’una banda, els patis del darrere dels edificis estaven considerats com a zona d’equipaments i per això en el darrer Ple municipal es va aprovar una modificació del PGM que mou aquest ús per tal que es puguin eixamplar les cases tal com preveia el projecte. Si bé, de moment s’ha fet una aprovació inicial que està en procés d’exposició pública i, posteriorment, caldrà l’aprovació definitiva i el vist i plau de la comissió d’urbanisme de la Generalitat.

D’altra, la part davantera de les cases no és de propietat pública i, per tant, l’Ajuntament no pot actuar-hi. Segons les masoveres, les negociacions avancen però encara no hi ha cap acord tancat. Calvet ha dit que la compra “és immediata”. Morillo i Casteleiro han reivindicat la masoveria urbana a les cases dels mestres com un projecte de barri que, de fet, no hagués estat possible sense l’ocupació de 6 Claus ni la pressió veïnal. El tinent d’alcalde reconeix que l’Ajuntament hagués actuat diferent si no arriba a existir la pressió dels veïns. Així queda demostrar amb la primera resposta que van rebre els activistes, encara amb Pere Casajoana a l’àrea d’urbanisme, per la qual es plantejava fer lloguer social.

Els joves florestans entre dues opcions: marxar o ocupar

Laia Masnou, de l’Assemblea Jove de La Floresta, també defensa “el respecte a les nostres necessitats com a persones” per sobre dels privats. Recorda, a més, que hi ha una limitació de terreny urbanitzable que hauria de servir per buscar alternatives. De fet, alguns veïns han animat a dividir internament grans cases que es van fer per a l’estiueig de la burgesia i que avui dia podrien acollir dues o més famílies.

“La Floresta es va plantejar com la Suïssa de Barcelona”, apunta, i això provoca que encara hi hagi segones residències que fan créixer encara més el preu dels lloguers. Per això, critica que els joves florestans es veuen obligats o a marxar del barri –i del municipi– o a buscar altres vies com la ocupació d’immobles. Per això anima al consistori a mediar amb els propietaris de cases buides per evitar així haver de buscar noves zones on edificar i seguir el “model de creixement del capitalisme”.

Lluís Hosta diu que cal buscar sòl per actuar

El gerent de Promusa, que ha acudit de públic a la sessió, al contrari que Masnou, ha dit que el gran repte de l’habitatge social és cercar espais on poder-lo fer. Per això ha instat a tots els actors implicats a col·laborar en la recerca de sòl que permeti fer noves promocions que lluitin contra l’increment del preu i el procés de gentrificació que viu la ciutat. Calvet ha defensat la valia d’Hosta i ha reivindicat l’urbanisme com a la capacitat de trobar l’equilibri entre els interessos privats i les necessitats socials tot considerant que hi ha diferents tipus de demanda com ara el nou accés, la millora d’edificis, les segones residències o la inversió.

En aquest sentit, ha defensat el posicionament d’una de les veïnes que ha demanat la millora dels habitatges de la gent gran. El tinent d’alcalde ha explicat que es donen subvencions tot i que en la crisi van baixar. Per això accepta que es pot fer més esforç en aquest àmbit. Així mateix, Ramon Piqué, president del Consell de Barri, que ha moderat l’acte, ha recordat que l’Ajuntament ha posat en marxa un contracte amb Hàbitat 3 per detectar pisos buits i gestionar-los.

Notícies relacionades