La Floresta plora la mort de Ramon Borda

Fotos: Jordi Pascual

Desenes i desenes de florestans han acudit dimecres a la tarda a la plaça Miquel Ros per acomiadar l’activista veïnal Ramon Borda, el cos sense vida del qual ha estat trobat hores abans a casa seva. Tenia 62 anys i uns quants veïns li havien preparat una festa d’aniversari sorpresa ja que aquest cap de setmana feia els 63. Cap dels companys que han acudit a la crida espontània per retre-li homenatge tenia constància de cap malaltia que pugui ser al darrere de la defunció. De fet, molts d’ells expliquen que feia pocs dies que l’havien vist i que estava bé. L’autòpsia haurà d’esclarir la causa de la mort.

Borda estava molt enxarxat amb persones i entitats florestanes en la seva empenta per millorar el barri, una lluita que durant els darrers anys va fer de la mà de La Floresta Parla –i del seu precedent, Els Arbres Parlen–, un col·lectiu veïnal que va fer una gran reivindicació de la participació ciutadana sobretot en el marc del Pla de Millora quan inicialment l’anterior equip de govern el va presentar com un Pla antipols i antifang. L’empenta del col·lectiu i la realització d’un document de mínims sobre el barri de cara a les eleccions del maig del 2015 explica en gran mesura el canvi de tarannà que ha viscut el Consell de Barri durant el present mandat, un òrgan de participació en què Borda també participava de manera activa.

L’activista veïnal també era membre actiu de La Floresta Indignada Actua, l’assemblea sorgida arran del 15M florestà. Aquest col·lectiu és al darrere del Xambao, el terreny a mode d’espai social obert que hi ha al tocar de la plaça de l’Estació i on es fan activitats diverses, des d’assemblees a debats i intercanvi de productes d’agricultura ecològica. Era, a més, un habitual de l’anomenat banc de llibres, el punt d’intercanvi de llibres que el 15M florestà posa a un banc de la plaça Miquel Ros cada cap de setmana. De fet, dimecres a la tarda el banc ha esdevingut un petit altar amb una fotografia de Borda, moltes espelmes, missatges de condol i clavells vermells.

Però a l’activista veïnal no li agradava la tristesa, sempre posava la cervesa com a excusa per a trobar-se i parlar a la terrassa d’un bar. La seva sociabilitat explica la gran estima que han mostrat els veïns del barri després de la seva mort. Malgrat les llàgrimes i les abraçades de suport, han intentat seguir el seu esperit cantant i ballant tal com a ell li hagués agradat. També han llegit textos diversos, entre ells la poesia Pan, trabajo y libertad en què reivindiquen l’aprenentatge que ha deixat Borda: la desobediència civil davant les injustícies, la fortalesa, el combat, la visió crítica davant l’economia i la burgesia i tants d’altres valors d’un home que s’alegraria de veure com el seu barri ha pres la plaça.

Però La Floresta no només ha sortit al carrer sinó que ha volgut deixar la petjada de Borda en forma de nom a la plaça Miquel Ros. Simbòlicament, enmig de la trobada espontània, els veïns han canviat la placa de la plaça per una de “plaça de Ramon Borda” amb el subtítol d’“aprovao!”, una de les seves expressions habituals. Diuen que tornaran a posar la nova placa cada cop que el consistori l’enretiri i, mentre, demanaran el canvi de nom a l’Ajuntament però no perquè la plaça s’anomeni Ramon Borda sinó perquè sigui batejada com a “plaça del Poble”, el que a l’activista veïnal li hagués agradat veure.

 

Diversos amics i companys de Borda han aprofitat la trobada de condol per retre-li un petit homenatge, entre ells l’expresident del Consell de Barri, Ramon Piqué, que ha recordat com l’atzar va portar el seu amic a La Floresta, on va crear la seva xarxa d’amistats. “Ramon sabia veure en cadascun de nosaltres allò que tenim ben endins, que és invisible als ulls, justament perquè és important”, recorda, “la seva era una bondat que naixia de la terra per això era tant combatiu contra la mentida i la injustícia”. Piqué ha recordat la implicació de Borda en diferents espais i entitats –des de les comissions del Consell de Barri al Cau passant pel Sindicat de Llogaters– i la seva estima pel barri. Després d’un dia trist, diu, els veïns el recordaran contents, feliços i compromesos “en la lluita per un món millor”.

La sensació d'orfandat després de la mort de Borda és generalitzada al barri, com ho han expressat diversos dels seus amics, entre ells el també activista, implicat a entitats com el Casal d’Avis i el grup de teatre La Global, Juan Antonio Merino, que recorda que el va ensenyar a lluitar contra les injustícies. Diu que fa pocs dies estava il·lusionat per poder participar al ball de Gitanes i que just el dia anterior a la seva mort se l’havia trobat al metge, on li va dir que tenia una contractura al muscle. És la darrera cosa que va saber d’ell. “A partir d’ara sí trobarem a faltar el nostre amic Ramon!”, ha lamentat entre els aplaudiments de la plaça. La defunció de Borda, més enllà de la tristesa, ha demostrat com d’enxarxat està el barri, que en qüestió d’hores ha muntat un senzill però sentit homenatge a un dels seus personatges més estimats.

Notícies relacionades