Mont Carvajal estrena 'La Floresta enCanta' reivindicant l'ús del Casino

Fotos: Jordi Pascual

Dues sessions plenes de gom a gom. Aquest és el balanç de l'estrena del documental La Floresta enCanta de la periodista Mont Carvajal. La primera projecció es va fer ahir a les 8 de la tarda al Casino amb la sala d'actes plena a vessar amb gent a terra i plantada a banda de la que s'asseia en cadires. Just a continuació, passades les 9 de la nit, començava una altra sessió amb, de nou, gent que no podia asseure's.

La Floresta enCanta reivindica La Floresta i el Casino seguint diferents vies. D'una banda, hi ha el propi fet històric de l'esclat cultural del barri als anys '70 explicat per veïns i músics que van participar a l'eclosió d'aquella època amb un casal autogestionat. Apareixen personatges com Sisa, Oriol Tramvia, Pau Riba o Steve de Swardt. Aquest darrer és conductor indispensable del fil narratiu del documental.

La part històrica també es remunta als orígens de La Floresta amb Pearson com a ideòleg de la zona com una mena d'espai residencial al mig de la muntanya i la família Tarruell com a peça clau en el creixement de La Floresta abans de l'esclat cultural. També s'hi fa menció a altres grans personatges com el Berenguer, un dels impulsors del Víbora, per exemple.

D'altra, hi ha el concert que la mateixa Mont Carvajal va organitzar la passada tardor amb el mateix nom que el documental. La Floresta enCanta festival va ser un dia complet de música al Casino amb grups florestans donant-se a conèixer o consolidant-se a l'escena musical a dins d'un nou esclat cultural florestà que, aquesta vegada, ha deixat de banda el Casino per centrar-se a la zona de l'estació.

Justament una de les grans reivindicacions del documental, més enllà del valor col·lectiu de La Floresta, és la recuperació del Casino com un espai més pròxim als veïns. La burocratització de l'espai des que l'Ajuntament el va reobrir ofega l'activitat cultural amb tràmits i horaris molt limitats. Això evita repetir la decadència del final de l'eclosió cultural dels 70 però bloqueja certes activitats.

Gairebé tots els músics entrevistats se sorprenen en veure l'estat actual del Casino però Sisa i Oriol Tramvia són probablement els més crítics. Enyoren els temps d'esplendor veient que, com va passar de forma generalitzada a molts punt de Barcelona i rodalies, les institucions van matar la cultura de reacció als darrers anys del franquisme i primers de la Transició. Les seves declaracions van despertar aplaudiments entre el públic.

Ara bé, l'aplaudiment més important va ser per la ideòloga del documental. En un petit bany de masses concentrat a una sala, Mont Carvajal es va mostrar satisfeta. Explica que no ha pogut comptar tota la gent que ha acudit però està molt contenta. Sols lamenta que no totes les recompenses dels mecenes que van participar al Verkami que ha fet possible el treball estiguessin disponibles ahir.

De fet, una de les recompenses encara no disponibles era el propi documental en DVD ja que els darrers retocs de muntatge es van fer durant la mateixa setmana. El dia anterior a l'estrena es va tenir el vídeo definitiu. Un cop realitzat, Carvajal vol presentar-lo al concurs de documentals musicals In-edit i explica que excedeix en 10 minuts la durada dels documentals per a TV3, prefereix no retocar-lo per no treure-li res important.

Després de les dues projeccions, l'acte va continuar de la millor de les maneres possibles, amb música. Steve de Swardt i The Vilalge People van compartir escenari mentre s'emulava aquell Casino ple a vesar dels anys 70. Tot plegat avançant un dia l'arrencada del segon cap de setmana de la Festa Major de La Floresta.

Notícies relacionades