L’exposició ‘La repressió, cara a cara’ denuncia “el fracàs de la llibertat ideològica a Espanya”

Fotos: Xavier Palahí

Són molts els catalans que, gairebé de manera instintiva, relacionen el terme “presos polítics” amb els membres de l’antic govern de la Generalitat i els presidents d’Òmnium Cultural i l’ANC tancats a la presó. I no resulta casual. L’agenda mediàtica dels darrers mesos ha assegurat l’omnipresència d’aquesta paraula en bona part dels mitjans espanyols i catalans. Però a Espanya hi trobem molts més presos polítics a banda dels personatges relacionats amb “el procés”.

L’exposició La repressió, cara a cara pretén fer visible la magnitud i calibre d’aquesta realitat, fent veure a l’espectador que aquesta és més gran del que pensa i que, a Espanya, afecta moltes més persones. L’exposició es va inaugurar divendres a la tarda al Centre Social i Sanitari de La Floresta per la Comissió de Cultura del Consell de Barri de la Floresta i el Senglar Cultural. Es tracta d’un conjunt artístic vertebrat per dues seccions que estarà disponible fins el dia 29 de juliol.

Per una banda hi trobem l’obra de l’artista Santiago Sierra anomenada Presos polítics a l’Espanya contemporània. Consisteix en un conjunt de 24 fotografies en blanc i negre on es mostren rostres pixelats, representant fins a 74 presos polítics. Entre aquests s’hi troben personalitats diferents que agrupen un entramat de temàtiques i posicions polítiques molt heterogènies. Amb tot, el seu principal missatge és oferir una visió molt àmplia dins del panorama carcerari actual, fent evident el gran nombre d’individus empresonats, al parer de l’autor, per les seves ideologies. Sierra és un personatge conegut dins el món de l’art polític pel seu treball de denúncia del capitalisme, l’explotació o el mercat laboral.

És la mateixa obra que va ser retirada de les parets de la fira ARCO, a Madrid, a petició de la galerista Helga de Alvear, a qui pertanyia l’estand en qüestió. La decisió va ser molt polèmica ja que el mateix director d’ARCO, Carlos Urroz, es va mostrar contrariat. El periodista i productor Tatxo Benet va adquirir l’obra i la va posar a disposició de qualsevol museu o sala que la volgués exhibir a alguna ciutat de l'Estat espanyol.

Per tancar el cicle artístic, l’exposició disposa d’un muntatge audiovisual on es relata les vivències i peripècies de 16 persones de La Floresta que han estat encausades pels fets ocorreguts durant la vaga general del passat 8 de novembre. Per allunyar el vídeo de qualsevol visionat avorrit i presentar-lo de manera atractiva al públic, els organitzadors de l’exposició han recreat una estructura que recorda una cel·la de presó a través de la qual es veuen i s’escolten els relats dels encausats. Una oportunitat per donar-los veu i llum a la seva realitat.

Tot plegat compon una exposició que recorda com la tradició franquista i els incandescents conflictes nacionalistes a Espanya impossibiliten un consens a l’hora de definir què és un pres polític i on se situa la línia que delimita quines activitats es consideren delictes de terrorisme.

Notícies relacionades