La Plataforma per una EMD de la Floresta aposta per superar les competències del Consell de Barri com a inici del camí

Fotos: Jordi Pascual

Avui dia no es pot constituir cap nova Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) perquè la llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local no ho permet. Amb aquest punt de partida tot i que amb l’esperança d’un canvi legislatiu anunciat pel govern del PSOE que no té encara concreció, la Plataforma per una EMD florestana ha explicat en el debat que ha organitzat dissabte a la tarda al Centre Sociosanitari que cal anar fent petits passos per aproximar-se a l’hipotètic nou ens amb competències econòmiques i govern propi.

El primer pas és, per tant, aconseguir negociar amb l’Ajuntament un augment de la desconcentració del poder municipal amb la transformació del Consell de Barri, que consideren massa informatiu i poc vinculant, en un Consell del Poble, seguint el model que va utilitzar l’Estartit abans d’esdevenir EMD. Aquest òrgan permetria tenir capacitat de decisió i, fins i tot, ajustar-se al buit legal perquè hi haguessin representants de formacions polítiques en funció dels resultats electorals. L’únic però és que la seva creació així com el funcionament estaria condicionat pel Ple municipal de Sant Cugat.

A l’Estartit, ha explicat Genís Dalmau, president de l’EMD, van estar 10 anys funcionant d’aquesta manera (amb el que anomenaven un Consell Municipal), renegociant competències i incorporant personal. Quan van poder fer el pas per ser EMD ja tenien contractades 12 persones que desenvolupaven les tasques d’una entitat que, tot i no tenir totes les competències, a la pràctica funcionava com una EMD. Així que només els va caldre contractar la figura de la secretaria-interventora que, fins el moment, depenia de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí. Avui dia, diu el seu president, se centren en les tasques d’atenció a les persones.

En el seu cas, però, va ser necessari crear una formació política que acabés sent determinant en el procés. En un primer moment van ser l’Estartit Independent però, veient que la possibilitat d’esdevenir municipi era molt complicada, es van canviar el nom per l’Estartit som tots. Deixaven de banda la política partidista i donaven suport a qualsevol força que treballés per augmentar les competències del Consell Municipal i acabar esdevenint una EMD. L’Estartit és, conjuntament amb Sant Miquel de Balanyà, la darrera EMD que es va crear a Catalunya, l’any 2005.

En canvi, Joan Galiano, alcalde de Bigues i Riells, espera el canvi legislatiu que permeti culminar el pas perquè Riells del Fai esdevingui EMD. En aquest cas, explica, també es va crear una candidatura que va guanyar les eleccions de tal manera que, a diferència de la majoria d’EMDs, ha estat el propi municipi l’impulsor de la descentralització. Avui dia mantenen un Consell del Poble, el president del qual està nomenat a dit per l’alcalde. Però més enllà de la fórmula, Galiano defensa que allò important és tenir clar quin és el model cap al qual es vol avançar i, llavors, buscar l’encaix legal.

Justament la perspectiva legal és un dels grans reptes per a la descentralització ja que, tal com ha explicat Ramon Galindo, professor de Dret Administratiu a la UOC, sense una llei catalana, tot el sistema està lligat a una legislació espanyola que no entra al detall i deixa molts buits. Considera que la desconcentració, que vindria a ser una mena de delegació de competències però sense data límit, és una bona fórmula per fer passos però sempre acceptant que una entitat desconcentrada no té forma jurídica pròpia i, per tant, està lligada a l’ajuntament del municipi en qüestió. La voluntat política per ajustar el Reglament Orgànic Municipal (ROM) i el Reglament de Participació així com per arribar a acords esdevé, per tant, un element clau de l’avanç de la Floresta i qualsevol altre poble cap a la desconcentració i descentralització.

Finalment, Juanjo Cortés, secretari de l’Agrupació d’EMDs de Catalunya i tècnic a l’EMD de Valldoreix, considera que els pobles que han aconseguit una entitat descentralitzada acostumen a tenir millors serveis i manteniment que els que no ja que en la lògica dels municipis la despesa s’acostuma a concentrar al nucli de població més gran. També atribueix a la voluntat política, però, la delegació de competències més enllà de les bàsiques d’una EMD: enllumenat, via pública, patrimoni, neteja viària, serveis, trànsit i persones, parcs i jardins, esport i cultura. Avui dia, diu, hi ha 65 EMDs arreu de Catalunya i 3.701 a l’Estat espanyol, més de 2.000 de les quals es troben a Castella i Lleó (especialment a les províncies de Lleó i Burgos) ja que són hereves dels consejos de la reconquesta.

En clau florestana

El recull d’experiències del debat, moderat per la periodista florestana Sílvia Llombart, de dissabte ha servit per eixamplar el debat sobre la possibilitat d’una EMD a la Floresta. Hi ha veïns que han cridat a crear una formació política que ho demani mentre els impulsors de la Plataforma, representants a la taula per l’expresident del Consell de Barri i exregidor de la CUP-PC, Ramon Piqué, han instat a parlar primer amb les forces polítiques per veure quin és el posicionament davant la desconcentració i/o descentralització. Es descarta de moment, davant la impossibilitat marcada pel context, augmentar la demanda a crear un municipi independent.

Alhora, de moment se centraran en la Floresta reconeguda com a districte en l’actualitat ja que Vallpineda, al terme de Molins, no podria entrar a una EMD de la Floresta per no compartir municipi –hi ha veïns de la zona que demanen ser part de Sant Cugat–. Hi ha el mirall, diu Galindo, del cas singular de Zubieta, entre els municipis de Donostia i Usurbil, que han aprovat reglaments iguals fent que l'òrgan territorial sigui únic per tot el territori. Si bé, és un cas singular i sempre funciona com a òrgans territorials.

La Plataforma demana respecte i rigor a l’Ajuntament i aposta per no entrar a la confrontació, una petició que ha fet directament a Joan Puigdomènech, tinent d’alcalde de Territori, Medi Ambient i Participació Ciutadana, que ha acudit a l’acte. Per a ells, però, el camí ja ha començat i faran els passos necessaris per aconseguir una consulta no referendària que legitimi la reivindicació veïnal. Consideren que no hi ha cap altre camí després d’haver evidenciat que “l’organització dels Consells de Barri com a espais de decisió no funcionaˮ.

*AMPLIACIÓ: En la primera edició d'aquest article no s'explicava el cas específic de Zubieta, que per la seva singularitat és difícilment extrapolable a Vallpineda-la Floresta.

Notícies relacionades