La Floresta com a lloc d’experimentació acadèmica en matèria d’habitatge

Foto: Francesc Pla

Més de 30 alumnes de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) han projectat diverses idees sobre com actuar en matèria d’habitatge a la Floresta. La proposta, seguint la lògica del que ja l’any passat es va exposar a l’estació del barri, pretén donar resposta a les preocupacions i debats entre veïns i també amb l’Ajuntament en el marc del Consell de Barri de la Floresta i prenent el relleu a reivindicacions d’entitats com els Arbres Parlen i la Floresta Parla.

Els estudiants van mostrar i explicar els seus projectes el passat dimecres als baixos del Centre Sociosanitari amb maquetes i projeccions. La base de la iniciativa era aconseguir propostes concretes sobre con treballar urbanísticament un barri limítrof amb un parc natural. Segons un dels professors del curs, el florestà Francesc Pla, tot plegat “serveix per donar cos a les coses que anem parlant amb els veïns però que no tenen concreció de materials, nombre de llits, habitacions...ˮ

El punt de partida ha estat el de donar continuïtat a les discussions veïnals, que no només incorporen l’afer de la relació de la urbanitat amb l’entorn natural sinó també les dinàmiques especulatives que comença a sofrir el barri amb l’augment del preu del lloguer i el temor d’acabar esdevenint una urbanització inassequible per als actuals veïns i veïnes.

Segons Pla, el curs permet que el veïnat esdevingui una mena de client de l’ETSAV, amb una metodologia de treball que dibuixa assajos, és a dir, projeccions que no es poden implementar immediatament però obren finestres d’oportunitat per definir la Floresta del futur. Amb la incorporació d’elements de recerca universitària creix el debat per acabar conformant el proposat Observatori-Laboratori d’Habitatge de la Floresta.

Amb un encàrrec obert, les propostes han estat diverses. Diversos dels grups de treball han plantejat actuacions concretes en solars existents, com ara la transformació de pastilles reservades per a equipaments en sòl apte per a fer habitatge. D’altres han decidir unificar parcel·les per transformar l’entorn amb un urbanisme més densificar i amb més espais lliures que respectin la natura.

La densificació, que és una de les claus de diversos dels projectes, no necessàriament passa per la transformació total de l’entorn. Algunes de les propostes plantegen reaprofitar espais abandonats o donar més ús als existents per tal de poder acollir més veïns. També es proposa concentrar la població a l’entorn de l’estació i deixar verge la resta del barri per així ser més eficients en quant a depredació del territori i consum de recursos.

Però els projectes no només es fixen en la fisonomia sinó també en la quotidianitat que s’ha de desenvolupar en les projeccions. Els estudiants han treballat noves formes d’accés a l’habitatge, a mode d’habitatges compartits, cooperatives i dotacions específiques per a gent gran i jove. Es constata, entre d’altres, que la compartició d’espai, recursos i serveis deixa de ser un reducte de moviments alternatius per ser un element comú de moltes de les propostes, buscant l’eficiència, per exemple, compartint l’espai on fer la bugada, el que és positiu a nivell comunitari, econòmic i d’eficiència energètica.

A més, l’obertura de mires va més enllà dels usuaris de les projeccions sinó que té en compte el conjunt de la ciutadania. Un dels projectes, per exemple, preveu un edifici a la plaça del Poble –oficialment Miquel Ros–, just on l’Ajuntament projecta la propera promoció d’habitatge protegit, convertint-lo en una mena de plaça tancada on també hi tenen cabuda habitatges. D’aquesta manera, els baixos de l’edifici poden acollir i ampliar els usos de la plaça, acostumada a ser punt de trobada i centre de moltes activitats culturals.

El recull de propostes acaba per aportar reflexions que superen amb escreix la Floresta, explica Pla, com per exemple el sense sentit que és tenir habitatges que es passen moltes hores del dia sense ús perquè només poden ser utilitzats com a residència i, per tant, queden buits en horari laboral. Això, diu, també és ser poc eficient. En definitiva, clou el professor, la mirada sobre la Floresta serveix per tenir inputs sobre l’arquitectura i urbanisme del futur, el que espera que sigui una oportunitat per definir el futur del barri.

Notícies relacionades