La Floresta es reivindica com un niu d’artistes

Foto: Jordi Pascual

Amb una perspectiva històrica en ple any del centenari, parlar de l’eclosió (contra)cultural de la Floresta és remuntar-se als anys 70, una dècada en què l’onada hippy va arribar al barri aportant una gran creativitat. De sobte, aquest bell indret al mig de Collserola esdevenia una referència dins i fora de Catalunya i, sobretot, un espai de trobada per a desenes de culs inquiets que feien valer l’art com a forma d’expressió i denúncia. Ara, mig segle més tard, l’escletxa segueix oberta i la Floresta segueix sent terra d’artistes.

Així hi han explicat el crític d’art Eduard Jener, la fotògrafa Vanessa Miralles, el músic Dani Lleonart (Pulmon), el pintor Lluís Ribas i el dissenyador gràfic i fotògraf Toni Ricart en una taula rodona celebrada dimecres a la tarda a la Floresteca en el marc de les activitats dels 100 anys del barri. Segons Jener, als anys 70 el Casino havia esdevingut un bon lloc per desenvolupar activitats, el que va coincidir amb una renovació de la junts de l’Associació de Veïns i Propietaris de la Floresta, presidida llavors per l’artista gràfic Josep Maria Berenguer, amb la voluntat de fer activitats que mostressin la diversitat del barri.

Si bé, el crític d’art diu que cal relativitzar el concepte hippy de la Floresta ja que, assegura, alguns ho eren de plàstic. Tot i així, no defensa la contracultura com un element definit al marge de la cultura sinó com una aposta cultural que tard o d’hora acaba sent majoritària i perdent el prefix contra. En l’actualitat, reconeix, segueix havent un gran nombre d’artistes i de persones preocupades per fer barri però recorda que, tot i ser el motor del sentiment i trets florestans, no deixen de ser una petita part de la població.

Ribas, que també va viure els anys 70 florestans, posa en valor les figures de Pla-Narbona –que ha acudit a l’acte–, Chancho, Berenguer i, sobretot, Toutain, amb qui va treballar durant uns anys com a ajudant. Es tractava de l’esclar dels dibuixants i il·lustradors, dels quals demana recuperar la seva memòria. Lamenta que mai s’hagi arribat a fer un museu del còmic municipal amb una secció específica florestana per recuperar les seves obres. També ha recordat la creació de 5 por infinito, un còmic de ciència ficció que va acabar tenint producció mundial i creat per l’anomenat grup de la Floresta, que es trobava a una torre del barri.

Ricart, conegut popularment com a Baxter, ha recoerdat el seu contacte amb Berenguer, amb qui va poder treballar en El Víbora. Considera que va ser una època en què van estar tocats per “un estat de gràciaˮ fins que la droga va suposar la mort de moltes persones i l’aturada de cop de la creativitat. Recorda la Floresta dels anys 70 com una barreja de hippies i undergrounds. En aquella època, ha recordat un dels assistents, també es va editar una fanzine en clau local i amb caràcter satíric: El Enterao.

 

En l’actualitat, una nova generació d’artistes manté viva la flama cultural de la Floresta. És el cas de Miralles, que treballa des de les Naus de l’Art, d’on valora la influència artística de conviure amb altres creadors i el treball conjunt de tots ells. Segons la fotògrafa l’entorn natural ajuda a treballar la fotografia creativa i, alhora, estar en un entorn de tranquil per treballar. “Crec que a la Floresta tot és pur, malgrat que cadascú té el seu estil i pot tenir influènciesˮ, enraona.

Finalment, Pulmon també és un d’aquests nous artistes, en aquest cas com a exponent del beatboxing. Nascut a la Floresta, es considera membre de la generació que ha lluitat per restar al barri que els dona una oportunitat de viure al marge. Defensa una diferència cultural i política respecte a Sant Cugat i critica el municipi de no ajudar els artistes florestans amb, entre d’altres, la mancança de bucs d’assaig. Alhora, defensa la Floresta com un lloc de trobada on es reuneixen persones de tot el món i d’altres que hi són de pas.

Notícies relacionades