La cavalcada de reis i reines d’Orient de la Floresta, el mateix esperit veïnal per a més participació

Fotos: Ceides per Antonio Salvador i Carola Alegre

Reportatge patrocinat per l'Ajuntament de Sant Cugat.

El proper 5 de gener ses majestats reis i reines d’Orient arribaran a la Floresta en tren quan passin 10 minuts de les cinc de la tarda. Abans, els infants del barri hauran gaudit d’un taller de collarets i corones i d’un espectacle de Bollywood a càrrec de l’AFA de l’escola del barri i de l’entitat Nataraja Dance. Després d’un recorregut que passarà pel pont del Diari i per la plaça dels Quatre Camins, la cavalcada acabarà al Casino a les set de la tarda, on hi haurà xocolatada, recollida de cartes i una cantada del Cor Jabato.

A més, ses majestats aniran acompanyats de la Fanfarrai, la Fada dels Xumets i la Cucafera de l’escola de la Floresta. L’arribada dels reis i reines d’Orient al barri seria impossible sense la implicació veïnal, del Senglar Cultural, l’Olimpyc i el Cau així com la invitació a altres entitats a guarnir les seves carrosses per lluir-les en una cavalcada humil però que cada any atreu més famílies per la possibilitat de tocar i parlar amb ses majestats.

L’embranzida participativa i l’aparició de reines ha estat possible durant el darrer lustre però sense distar tant de l’esperit que un grup de veïns va començar a materialitzar a meitat de la dècada dels 80. Un d’aquests veïns és Antonio Salvador, implicat també als Pastorets i a entitats com la companyia teatral la Global. Recorda que en la primera edició la desapareguda comissió de festes va fer el que va poder. Els reis, per exemple, es van vestir a un autocar, a la vista d’infants i adults.

Aquella primera experiència va posar les bases d’una cavalcada que no va parar de créixer. Des dels anys 80 i fins al 2005 ses majestats visitaven la Floresta en cotxe, primer tres dos cavalls i després 4x4. La comissió de festes es coordinava amb les entitats veïnals i així va aconseguir que l’Ajuntament de Sant Cugat, sota l’alcaldia d’Oriol Nicolau, signés un conveni de 500.000 pessetes per fer activitats al barri durant tot l’any. En els exercicis pressupostaris posteriors la quantitat va pujar una mica però la implicació i el voluntarisme seguien sent la clau del Nadal florestà.

“Recordo que participàvem també en algunes activitats de Sant Cugat perquè així podíem aconseguir més suport per a la nostra cavalcadaˮ, explica Salvador. Durant uns anys la comissió de festes també es va encarregar d’ajudar els reis a repartir regals a les famílies més necessitades, una iniciativa que durant un temps també va comptar amb l’ajut del Mossèn Toni. Però la iniciativa es va perdre perquè no era fàcil saber quines famílies realment necessitaven aquest suport.

L’any 2005 la cavalcada va fer un salt exponencial. La comissió de festes va decidir deixar de banda els cotxes i preparar tres carrosses fetes per voluntaris. Tres remolcs i molta fusta es van convertir en tres trons, unes estructures que es mantenen encara avui dia tot i que enguany han estat sotmeses a millores i reparacions. Durant bona part de la primera dècada dels anys 2000 i principis de la següent ses majestats anaven acompanyats de cotxes engalanats i d’entitats com l’Olimpyc o Ràdio Floresta.

Es va anar alterant el recorregut a cada edició i també el lloc on els infants entreguen les seves cartes: primer a Can Llobet i actualment al Casino, passant per la UREF, el Centre Sociosanitari i les pistes. També han anat canviat els vestits. Primer eren uns llogats a Barcelona, després uns adquirits a Saragossa aprofitant el viatge d’un dels membres de la comissió i actualment Tete, una dissenyadora de la Floresta, ajuda a preparar nous vestits quan cal renovar-los o crear-ne més per als patges.

El que mai ha canviat des de la dècada dels 80 és l’arribada en tren. La comissió de festes va treballar de valent per aconseguir que ses majestats tinguessin un tren propi i fins i tot dos anys van acudir a la Floresta amb un tren històric de fusta. Ara ja fa anys que els reis i reines d’Orient agafen un tren de línia, barrejats amb infants i adults que se sorprenen de la seva presència abans de ser rebuts a l’estació del barri.

 

Sense saber-ho, la Floresta es va avançar a algunes de les grans reivindicacions actuals, explica Salvador: “Fa més de 10 anys que no tenim un rei negre pintat. No tenia sentit fer-ho tenint veïns que podien fer de Baltasar!ˮ Ara han anat un pas més enllà, no només per la introducció de reines magues a la cavalcada del 2016 sinó també perquè l’any passat la primera de les reines també era negra.

Tot i que la possibilitat que les dones participin com a reines és recent i va arribar en un moment de reivindicació feminista, el debat hi va ser present. Carola Alegre, membre de l’actual comissió encarregada d’organitzar la cavalcada, recorda que les persones més creients i algunes famílies no necessàriament practicants no veien clara la decisió. “Fa molts més anys vam tenir un debat similar perquè una dona va fer de Melcior però vestida com a rei masculíˮ, recorda Salvador.

El Senglar Cultural va jugar un paper clau en el relleu un cop desapareguda la comissió de festes. L’edició d’enguany està organitzada per una comissió específica que es despenja del Consell de Barri per un mer formalisme administratiu. En realitat hi participen persones a títol individual i d’altres vinculades a entitats com l’AFA, el Senglar o l’Olimpyc. “Durant els preparatius previs potser som 10 o 12 persones però el dia de la cavalcada hi ha molta gent que se suma per fer de voluntàriaˮ, posa en valor Alegre.

L’aposta de reforçar la participació va començar ara fa uns tres anys, quan es va apostar per reduir el recorregut de la cavalcada i potenciar la trobada al Casino, amb una xocolatada esdevinguda tradició. Incorporar tallers infantils previs a l’arribada de ses majestats així com obrir la convocatòria per fer de reis, reines i patges ha estat un altre dels elements clau en la transformació. Tot i el model d’enguany, res és fix a la Floresta, i la cavalcada evolucionarà durant els propers anys, com ho ha fet sempre, per voluntat dels veïns i veïnes.

Notícies relacionades