Dos anys esperant que s’iniciïn les obres del seu habitatge públic

Fotos: Jordi Pascual, Localpres i projecte de Promusa

El 14 de gener del 2016 Promusa, l’empresa pública municipal d’habitatge, va fer públic el llistat dels 11 nuclis familiars –persones individuals i parelles– que havien d’accedir al seu pis de protecció oficial sota el règim de masoveria urbana a les cases dels mestres de La Floresta. Gairebé dos anys després no només no s’han entregat les claus sinó que les obres per a la rehabilitació dels immobles ni tan sols han començat. L’aposta per fer 11 habitatges de lloguer protegit amb autoconstrucció assistida en règim de cooperativa –tal com anuncia el cartell que hi ha en l’accés a la parcel·la– es va formalitzar al març del 2015 amb un primer conveni nascut de les negociacions entre l’equip de govern, Sostre Cívic i el col·lectiu 6 Claus, que gairebé 11 mesos abans havia ocupat simbòlicament les cases per exigir que se’ls donés un ús de masoveria urbana. Des d’aquella ocupació han passat tres anys i mig.

El retard preocupa als adjudicataris que veuen com durant els darrers mesos ha anat allargant-se ad eternum el termini perquè el consistori faci la cessió d’ús de 75 anys a Sostre Cívic, la cooperativa que farà de paraigua legal en aquest nou model d’habitatge. “L’últim pas burocràtic que els queda és cedir el dret de superfície”, explica Héctor Martínez, un dels futurs inquilins, “amb això l’Ajuntament ja se n’oblida”. A partir de la cessió, la cooperativa passarà a gestionar per complet els habitatges, encarregant-se tant de les obres com de la coordinació dels inquilins. Però encara hi ha tràmits pendents per poder-ho fer. Malgrat això, la tinenta d’alcalde d’Habitatge, Susanna Pellicer, diu que en cap moment s’ha plantejat abandonar l’aposta i indemnitzar els adjudicataris.

Un projecte amb errors urbanístics

El principal motiu de l’aturada momentània de la masoveria és que el projecte, que es va elaborar encara amb Pere Casajoana al capdavant de l’àrea d’Urbanisme mesos abans de les darreres eleccions municipals, conté dos errors urbanístics principals. D’una banda, s’havia contemplat una ampliació dels immobles que era impossible ja que es projectava sobre una altra parcel·la que tot i ser de propietat municipal tenia reservat l’ús d’equipament. D’altra, el terreny del davant de les cases, que dóna accés als habitatges i la condició de solar a la zona, no és de propietat municipal i, per tant, l’Ajuntament no hi pot actuar ni a la parcel·la en qüestió ni a les cases.

El Ple municipal del juny passat va solucionar definitivament el primer dels errors amb una proposta de la tinença d’alcaldia d’Urbanisme i Economia, encapçalada ara per Damià Calvet, per moure la zona reservada per a equipaments de tal manera que l’ampliació dels immobles es pugui fer sobre sòl residencial. Només Ciutadans i PP s’hi van abstenir –a l’igual que van fer a l’aprovació inicial al febrer– permetent així que els patis del darrere de les cases puguin ser l’espai sobre el qual fer-ne l’ampliació. Calvet va dir llavors que l’errada no es va detectar fins que es va començar a desenvolupar l’acció derivada del projecte. Només falta el vist i plau de la comissió d’Urbanisme de la Generalitat per acabar de solucionar l’assumpte.

L’altre error és, però, més complicat en tant que suposa canviar la propietat del terreny. El govern va anunciar just quan preparava l’altre tràmit ara fa poc menys d’un any que ja negociava per adquirir la parcel·la. Segons Pellicer, és qüestió de dies formalitzar la compra tot i que no anticipa la inversió que suposarà a l’Ajuntament. Segons Martínez, el govern els van donar a l’octubre un termini màxim de tres mesos per acabar de solucionar aquest afer, alhora que se’ls va anunciar que ja s’havia arribat a un acord amb la propietat.

Es tenia molt clar al moment de la signatura del conveni que el terreny era de propietat municipal”, diu Pellicer, “ja que així ho deia el Cadastre”. Temps després, al registre de la propietat, es va evidenciar que no era així. Però l’error no només afecta al projecte sinó també a les obligacions de qualsevol propietari, de tal manera que l’Ajuntament porta anys fent-se càrrec de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) d’un terreny que no és seu. La tinenta d’alcalde anuncia que s’exigirà a l’encara propietari, a banda de la compra, el pagament d’aquest impost a través de la reclamació corresponent.

Així mateix, el projecte no contempla cap actuació al respecte de les torres de mitja i alta tensió que passen just pel davant dels immobles –unes línies que discorren paral·leles al carrer Ginjoler, el de les cases dels mestres–, una de les preocupacions dels adjudicataris. Segons Martínez, el govern els ha dit que tard o d’hora se soterraran les línies de mitja tensió mentre que les d’alta no es tocaran. Pellicer, per la seva banda, respon amb un directe i clar “no” a la pregunta sobre si se soterraran tant les línies d’alta com les de mitja tensió.

Una masoveria sui generis

Segons la guia metodològica sobre masoveria de la Diputació de Barcelona, “la masoveria urbana és el contracte en virtut del qual la persona propietària d’un habitatge en cedeix l’ús, pel termini que s’acordi, a canvi que la persona concessionària n’assumeixi les obres de rehabilitació i manteniment”. Aquest document diferencia aquest model de la masoveria rural i explicita: “El seu funcionament és similar al d’un contracte de lloguer tradicional però amb la diferència que, en la masoveria, la part propietària a canvi de cedir l’habitatge no rebrà una renda en diners sinó que veurà el seu habitatge rehabilitat en finalitzar el contracte”.

La proposta de l’Ajuntament, però, incompleix aquest principi bàsic. Els inquilins hauran de pagar un lloguer reduït d’uns quatre euros per metre quadrat, essent el lloguer de la casa més gran (71,17 metres quadrats) de prop d’uns 290 euros mensuals –despeses de la comunitat a banda–. Martínez reconeix que els canvis en el model que ha suposat la negociació amb l’Ajuntament ha fet que molta gent s’hagi apartat, “del projecte inicial ja no hi ha ningú”. Afegeix, a més, “Promusa traurà benefici perquè s’hi contempla el cànon a pagar”.

La masoveria proposada per a les cases dels mestres tampoc segueix un model autoconstructiu propi. Els masovers, explica Martínez, faran algunes tasques senzilles com la instal·lació elèctrica, però com l’ampliació plantejada al projecte de Promusa significa construir i alterar elements estructurals bàsics, hauran de contractar alguna empresa externa que els permeti fer-ho amb seguretat i rapidesa. En aquest cas, però, són els propis inquilins els que, entenent les seves limitacions de temps i de capacitats, han renunciat des de bon principi a l’autoconstrucció total.

Martínez reconeix que “aquest és un projecte estrany per aplicar el model de cooperativa a l’habitatge”. Explica que normalment aquests projectes neixen de gent que s’agrupa i busca un lloc on aplicar el model però que en aquest cas primer hi havia el lloc i després els masovers consolidats. Això provoca que hi hagi inquilins amb visions molt diferents, unes preocupacions discordants que han tractat de trobar un punt comú a través de sessions amb la cooperativa SomHabitat, encarregada del procés participatiu i de la direcció i gestió d’obra d’autoconstrucció col·lectiva, que inclou l’ajut en la contractació externa i l’assessorament en l’adquisició de materials, entre d’altres.

Malgrat l’alteració del sentit de la masoveria en el seu sentit més estricte, Pellicer defensa que la proposta de les cases dels mestres continua sent un model de masoveria urbana: “Som dels pocs ajuntaments de Catalunya que tirem endavant un projecte de masoveria urbana amb les dificultats de gestió que té”. L’Oficina Municipal d’Habitatge té l’obligació d’informar de la possibilitat d’acollir-se a un règim de masoveria urbana des que al 2013 el llavors tinent d’alcalde d’Habitatge, Raül Grangé, va anunciar que el consistori tenia previst apostar per aquesta fórmula contractual, destacant el caràcter pioner de la proposta.

Des d’aquell moment, les cases dels mestres han estat l’única mostra de masoveria urbana. De fet, l’ocupació reivindicativa de 6Claus a l’estiu del 2014 evidenciava justament això; que, malgrat l’anunci del govern, l’Ajuntament havia estat incapaç d’aconseguir fer cap contracte que seguís el model de masoveria urbana. Li exigien als polítics donar exemple ja que el consistori tenia uns immobles abandonats de propietat municipal que es podien aprofitar perfectament per aplicar el model que un any abans havien anunciat com una mesura pionera.

Un altre element que genera dubtes és l’espai comunitari que des de bon principi els futurs inquilins exigeixen. Entenen que els masovers no només han d’autoconstruir-se dins de les seves possibilitats el seu habitatge sinó que han d’obrir-se al seu entorn. És per això que des dels inicis es planteja la construcció d’un equipament municipal a la parcel·la, un espai on poder fer activitats culturals i de lleure. Si bé, lamenta Martínez, no quedava ben estipulat al conveni quin seria el funcionament i a la darrera reunió amb l’Ajuntament els van anunciar que la despesa i la gestió haurien de córrer a càrrec dels masovers. Pellicer, però, diu que està clar des del principi: “Tot l’immoble, habitatges i espai comunitari, serà gestionat per Sostre Cívic”.

Els masovers hauran de fer una inversió inicial d’uns 10.000 euros per cap, calcula Martínez, per poder fer l’obra, a banda de l’aportació municipal. Si també s’han de fer càrrec de la construcció i gestió de l’espai comunitari, tem que la inversió haurà de ser més gran, a banda de les despeses continuades de manteniment i consums. Diu que el pagament d’aquest espai amb diners municipals “era un compromís de l’Ajuntament que no estava sobre el paper”. Abans de rendir-se, busquen fórmules que els permetin desenvolupar l’espai. De moment, han presentat el projecte a la segona edició dels pressupostos participatius tot i que li sap greu que això pugui suposar que no es desenvolupi un altre projecte consensuat pels veïns.

Un nou projecte amb una fase única

Més enllà de les traves, ha arribar el moment de desbloquejar el projecte? “Les obres començaran quan hi hagi concedida la llicència d’obres sobre el projecte, que modifica l’anterior per poder executar-lo en una sola fase, i que estan redactant Sostre Cívic en col·laboració amb els adjudicataris”, diu Pellicer. Mentrestant, assegura, es treballa en els tràmits per tenir la titularitat municipal sobre tot el terreny i poder fer la posterior transmissió de dret de superfície a Sostre Cívic.

Segons Martínez, la data límit perquè es formalitzi la cessió d’ús era el gener però a la darrera reunió el govern la va allargar un mes més aproximadament. Per evitar agafar-se els dits, diu que els masovers calculen que durant el present curs es pugui tancar per complet els tràmits burocràtics. Així mateix, han demanat que els aportacions municipals a les obres no es distribueixin a parts iguals durant els tres o quatre anys que poden durar les obres sinó que es concentren al principi perquè és quan els calen els diners. “Promusa aportarà 195.000 euros per al finançament de les obres amb la distribució en el temps necessària per cobrir els dèficits de tresoreria”, diu Pellicer. Amb aquest escenari, els masovers hauran de buscar finançament just quan es formalitzi la cessió d’ús, de tal manera que esperen poder començar a treballar entre abril i maig.

De forma paral·lela, l’Ajuntament ha anunciat la seva voluntat de desenvolupar més habitatge públic, en aquest cas sota el règim de lloguer, a l’entorn del bosc de Can Llobet. De moment Promusa contempla al seu pressupost del 2018 la venda de les parcel·les a l’Institut Metropolità de Protecció de Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL), el que, segons Calvet, respon a un conveni de finançament amb l’Àrea Metropolitana. La CUP-PC i ICV-EUiA presentaran al proper Ple municipal una moció per demanar que els terrenys tornin a ser propietat de Promusa i per consensuar el projecte definitiu amb els veïns del barri.

Tot i que la programació de nou habitatge públic, que segons Calvet es podria fer entre el 2018 i el 2019, no afecta al projecte de les cases dels mestres i, de fet, és possible que no ho impulsi ni la mateixa administració, ja que el govern no descarta la possibilitat que sigui el propi IMPSOL qui desenvolupi la nova promoció de lloguer social; ambdues accions representen l’acumulació d’habitatge públic a unes zones molt properes d’un barri fins ara mancat de protecció oficial. “Com més habitatge públic tinguem, més oportunitats donarem perquè la gent es pugui quedar viure a Sant Cugat i més podrem modular els preus”, destaca Pellicer, posant en valor que aquest habitatge arribi a La Floresta. Davant la possible guetització que alguns veïns i partits critiquen quan es proposa acumular habitatge públic a una zona, diu que és una concepció antiga i ja superada.

El deteriorament de les cases dels mestres

Mentre els masovers esperen poder desencallar la situació durant aquest curs, les cases dels mestres fa més de tres anys que no tenen inquilins. Des que a l’estiu del 2014 l’ocupació reivindicativa va servir per arranjar alguns elements, no han tingut cap actuació de millora. Els habitatges estan delimitats amb una tanca a la part del davant i tenen les portes enreixades per evitar que ningú hi entri. Els matolls, els vidres trencats i l’acumulació d’enderrocs demostren el grau de deteriorament al qual s’hauran d’enfrontar els futurs inquilins quan puguin fer les primeres actuacions als seus futurs immobles.

Notícies relacionades