Un Cal Temerari per a tothom

Fa ja 3 anys que Cal Temerari camina. I amb 3 anys deu ni do com de lluny que ha arribat. Hem recorregut camins difícils, i és que en molts aspectes obríem camí. Han estat 3 anys plens d’èxits i amb molts encerts, però també amb errors, problemes i limitacions.

La gestió de manera militant de Cal Temerari, com la gestió de qualsevol espai físic, és una tasca alhora que molt grata, desgastant. Tasques de tipus reproductiu de moviments socials com netejar, endreçar, cuidar el material i acompanyar col·lectius són el dia a dia dels projectes com Cal Temerari. Però també ho són muntar el Quinto i el Cap d’Any per Nadal, les escoles de formació, la programació del dia a dia i gaudir amb les companyes dels projectes que al Temerari han nascut.

Conjugar aquestes dues experiències de manera positiva, enriquidora i que es retroalimentin no sempre és senzill ni possible, però sempre necessari. Només així, amb una visió holística de la funció política del projecte té sentit que les persones a títol individual s’hi impliquin.

Aquest fet tant senzill d’explicar i tant difícil de superar genera típicament dinàmiques cícliques. És conegut dels projectes històrics d’Ateneus, des dels republicans fins als d’avui, però també del moviment okupa. I és que l’autogestió d’un espai és el què té.

No es pot separar aquesta dinàmica cíclica d’impuls en la implicació i motivació de les persones en els projectes de la dinàmica també cíclica de més o menys disponibilitat per sumar gent nova.

I és que per aquella cosa física tant senzilla de que dos cossos no poden ocupar un mateix espai i que l’espai és finit no para de generar contradiccions polítiques. En un projecte com Cal Temerari, que busca i té la seva raó de ser en ser l’espai per als moviments socials existents i futurs de la ciutat, ens trobem que no hi cap ja tothom en l’espai físic que tenim.

Però també, i cal ser francs, ens trobem que alguns moviments i activistes senten que no hi caben en el projecte o que no és el seu espai. Això només té una explicació, i és que qui hem estat al cap davant de la gestió ho haguéssim hagut de fer millor. Hem treballat activament per integrar gent en comissions i grups de treball, i molt bona feina que s’ha fet des d’aquests espais. Però arribats on som cal anar més enllà. Doncs Cal Temerari no és ningú si no som totes.

Així doncs, Cal Temerari afronta un nou repte i és trobar la forma de gestió i organització que permeti que realment sigui l’espai natural de projectes i moviments socials així com el seu espai de trobada i convivència. És reivindicar-se com a tal, però també és fer-ho efectivament, posant el projecte a les mans de qui estigui disposat a fer-lo caminar.

Això farem a l’assemblea oberta de refundació Fes-te teu el temerari del pròxim 19 de maig al matí, i si tu –que has arribat fins aquí llegint– creus que tot plegat té sentit, ara pots ajudar a fer-ho una realitat.

Julià Mestieri, membre de la comissió de Gitanes i de Cal Temerari

Notícies relacionades