Si tu no vas, ells tornen

Aquest cap de setmana toquen eleccions i, per variar, vist el panorama fa de mal votar... fa de mal votar depèn. L’upper-Diagonal, com sempre, està molt ben representat.

I és que en aquestes eleccions s’enfronten grans reptes. L’auge de l’extrema dreta en les seves formes amb opcions parlamentaries (Ciutadants, PP i Vox) és quelcom que ens hauria de preocupar. M’atreviria a dir que més que a altres indrets d’Europa. I és que, per exemple, ahir era dia festiu a Itàlia; commemoraven l’alliberament del feixisme. Paradoxal sí, vista la situació del país veí, però alhora impensable a l’Estat Espanyol.

Moltes vegades caiem en el discurs fàcil que les opcions extremes les voten descerebrats, o és culpa de que la gent és imbècil. I no és així. Aquest diumenge, milions de persones, sí, milions, sortiran de casa, aniran a un col·legi electoral, triaran una butlleta i la posaran en una urna. Aquí ens congratulem de l’1-O, però malgrat tenir menys mèrit no deixa de ser espectacular: milions de persones.

Dona per parlar sobre temes, de la política de la raó i la seducció i com la dreta i l’esquerra les afronten. Però avui toca parlar d’un altre tema.

Una realitat palmària i inevitable. Estan tornant. I venen amb força. Sortir a votar diumenge i esperar que les coses canviïn és d’il·lusos. Personalment sempre he estat d’aquesta idea anarquista de la ‘abstenció activa’. I és que el que realment importa és el que fem dia a dia, al barri, a les entitats i col·lectius per canviar el món en que vivim. Però ja que dia a dia treballem per fer un món millor és molt poc esforç fer que les eleccions els hi vagin una mica pitjor.

No és un argument estel·lar, però tampoc seria honest intentar convèncer-vos sobre un candidat o un projecte. Senzillament calen el màxims dics de contenció possible, i mentre fas un passeig prendre’s la molèstia de votar val la pena. Com dirien en business-friendly: té un balanç cost-benefici molt positiu.

Es tracta de que no tornin. Quan surten al carrer cal parar-los els peus. Quan surten a votar, també.

Julià Mestieri, membre de la Comissió de Gitanes i de Cal Temerari

Notícies relacionades